Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Al llarg de la vida incorporem eines que ens ajuden a desenvolupar-nos en el nostre dia a dia. Les apropiacions que tots plegats fem de les tecnologies socials obren noves maneres d’usar-les i sovint noves formes de pensar que acaben generant comportaments propis de cada grup social.
Recordes la primera vegada que vas veure una persona parlant amb mòbil en un espai públic? Segurament quan la veus avui no et sents igual ni en penses el mateix, i és que amb el temps en normalitzem els usos. De fet, els dispositius mòbils ja serveixen per a moltes més activitats de les que s’havia previst en el seu inici. Avui també ens envolten fenòmens batejats sovint amb anglicismes com el selfie, el sharenting o el sexting.
L’accés a una càmera digital en un dispositiu mòbil permet la difusió d’elements audiovisuals que ajuden a democratitzar l’ús de la imatge, la fotografia i el vídeo. Si, a més, es té connexió a la xarxa, ja es pot ser un prossumidor: no només un consumidor de continguts, sinó també un productor que els comparteix en serveis 2.0 i xarxes socials, sota les seves normes d’ús.
Veiem tres exemples de canvis culturals amb tecnologies socials que fa uns anys no haurien estat possibles:
1. Concert on s’integren els mòbils com una part més de l’espectacle audiovisual
2. El selfie, lluny del narcisisme, com a prova de vida dels refugiats que creuen la mar
3. Persones immerses en una realitat virtual poden desconnectar del qui tenen al costat
L’educació pot ser un espai on prendre’n consciència, poder pensar i dissenyar quina relació volem amb el món de la imatge, les TIC i el nostre entorn social i cultural. Ens cal repensar quins valors i quina societat volem construir amb els vells i els nous mitjans.
El Diari de l’Educació, 2025