Anàlisi

Setena jornada de vaga de docents: un conflicte enquistat

Nova jornada de vaga a l’educació pública. La setena del curs, i en queden dos (2 i 9 de juny). Nou dies en total, dels quals dos hauran estat aturades de dues hores, que pràcticament no compten. En aquesta segona tongada, després dels cinc dies de vaga del mes de març, el múscul sindical ha perdut pistonada. La participació ha estat la més baixa, tant pel que fa al seguiment de la vaga (6,19% de la plantilla, segons les dades oficials, 30% segons els sindicats) com a les persones que s’han manifestat entre el cinc d’oros i la seu del Departament a Via Augusta (3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana).

Els sindicats ja comptaven amb aquesta menor participació, tenint en compte la proximitat al final de curs i el desgast que genera qualsevol vaga. Ho expressava la portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, en la vigília d’aquesta nova jornada, si bé, afegia, “la pressió s’ha de mantenir”, ja que, si el Departament no es mou, el conflicte es traslladarà al curs vinent. També ha demanat al Departament que es reuneixi amb el comitè de vaga la secretària general d’Educació de CCOO, Teresa Esperabé, ja que “els centres necessiten solucions i tranquil·litat, el sistema educatiu no es pot permetre continuar amb aquest conflicte enquistat perquè el Departament no dona solucions”.

El conflicte està enquistat i no sembla que amb els dies que queden abans que acabi el curs es pugui arribar a cap acord. Amb tot, la directora general de Professorat, Dolors Collell, ha convocat aquest matí a la premsa per reiterar que es manté “la voluntat negociadora” i de “escoltar i entendre el malestar”. El missatge era el mateix dels últims mesos: tot de cop no es pot fer. “Seguim fent propostes per revertir retallades i calendaritzar-ho, però s’ha d’entendre que hi ha un context econòmic i que no som l’únic sector que ha patit retallades”, ha dit Collell.

Dilluns hi va haver una reunió de la mesa sectorial amb participació d’administració i sindicats per parlar del pla d’estabilització, la primera vegada en moltes setmanes que uns i altres es veien les cares, i això el Departament ho ha valorat positivament. Però dimarts n’hi havia una altra a la qual els representants de la part social ja no van voler assistir, ja que consideren que, en el context actual, del que allà s’hi anava a parlar és el que l’administració ha de negociar amb el comitè de vaga.

Sobre la jornada d’avui, Collell ha valorat que “les xifres de participació denoten un cert cansament, en part perquè no arribar a acords genera molt desencís”, si bé ha afegit també que “no estem menystenint a la gent que ha decidit fer vaga”. A escassos metres, a l’altra banda del fort dispositiu de Mossos d’Esquadra que protegia la seu del Departament, la portaveu d’Ustec acusava el Departament d’haver enviat cartes coaccionadores als equips docents per fer fracassar la protesta. “Això és coartar el dret de vaga i el dret de protesta”, deia Segura als concentrats.

La jornada l’ha tornat a animar la inesperada carta de les direccions, que ja suma prop de 700 adhesions (n’eren 500 al començament del dia), i la qual, si bé no s’alinea al 100% amb les reclamacions laborals dels sindicats, sí que recull un malestar comú, derivat de la suma de canvis accelerats (calendari, currículum), l’esgotament del personal pels dos anys de pandèmia, la creixent càrrega burocràtica i la previsible pèrdua de recursos humans (reforços covid) de cara al curs vinent.

En aquest context, és més fàcil d’entendre la unitat sindical, que ha resistit un nou tour de force, i que el Departament ja té poques o cap esperança que es pugui esquerdar, si més no abans de les pròximes eleccions sindicals, que seran pels volts del mes de març de 2023. O sigui que hi ha “conflicte enquistat” per estona.

Però el tour de force també l’està resistint Gonzàlez-Cambray, a qui tots els sindicats demanen la dimissió, i que dimarts va ser indirectament elogiat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença en la qual va fer balanç del seu primer any de legislatura. Entre les fites de l’any, el president català va destacar el pacte per preservar la immersió lingüística, així com la gratuïtat d’I2 i la baixada de ràtios a I3 a partir del curs vinent. “És així com estem obrint una nova etapa. Amb ambició, trencant inèrcies, fent que les coses passin i adoptant decisions que milloren el dia a dia de la ciutadania”, va dir. El canvi de calendari del curs escolar, que ell mateix va anunciar el mes de febrer, no el va anomenar.