Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La primera generació de persones amb síndrome de Down que va entrar a treballar a una empresa ordinària a Catalunya (i al conjunt de l’Estat) ja ha complert 25 anys. Van ser vuit joves vinculats al que aleshores es va denominar Projecte Aura que entre el 1990 i 1991 van aconseguir un contracte laboral a una empresa ordinària. Semblava una bogeria i ha resultat ser una història d’èxit. D’aquests vuit, set continuen en actiu, i actualment es calcula que a Catalunya hi ha prop de 500 persones amb síndrome de Down (moltes més amb discapacitat intel·lectual) treballant a una empresa convencional.
La història es remunta al 1989. Dues psicòlogues, Montserrat Domènech i Glòria Canals, van adonar-se que les primeres generacions de nens amb síndrome de Down que havien fet tota o gran part de la seva escolarització en centres ordinaris no tenien cap sortida laboral més enllà dels anomenats tallers ocupacionals. “Vam recórrer tots els Centres Especials de Treball i vam constatar que no hi havia ni una sola persona amb síndrome de Down treballant-hi, en aquells moments eren considerats no productius”, recorda Canals. Així va nàixer el Projecte Aura.
Mentre intentaven buscar una sortida laboral productiva per aquests joves, en unes jornades internacionals van sentir a parlar de la metodologia del treball amb suport, que des dels anys setanta s’estava emprant als EUA. Aquesta metodologia es basa en rebre la formació en situació real i en un acompanyament personalitzat al llarg de la vida laboral de cada persona amb discapacitat, de tal manera que tingui sempre el suport que necessita.
El Projecte Aura va començar amb vuit joves, que un a un van anar aconseguint feina entre els anys 1990 i 1991. En aquells moments allò va ser una gran fita, ja que van ser les primeres persones amb síndrome de Down contractades per treballar a una empresa convencional a tota Espanya. “Vam tenir la sort –diu Glòria Canals– que en aquell moment va sortir una convocatòria del departament de Treball de subvencions per a la contractació de col·lectius amb especials dificultats, estaven pensades per a persones que haguessin sortit de la droga, la marginació, la prostitució, etc., però vam aconseguir que també contemplessin la discapacitat, i així per primer cop la síndrome de Down va entrar al departament de Treball, ja que fins aleshores havia estat exclusiva de Benestar Social”.
L’estiu passat, Aura Fundació va atorgar un diploma en reconeixement a sis d’aquests joves que encara continuen en actiu i vinculats a l’entitat. Una d’aquestes joves és Ruth Arroyo. En una recent entrevista realitzada per Down Catalunya (coordinadora d’entitats de síndrome de Down, una de les quals és Aura Fundació), ella i la seva parella, Jaume Domingo (que també és a punt de complir els 25 anys de treball) manifesten la seva satisfacció per la feina que fan així com la seva voluntat de seguir molts anys més al peu del canó. Des del seu punt de vista, la societat ha canviat i ja no veu com una raresa que hi hagi empleats amb síndrome de Down a qualsevol tipus d’empreses.
Tant la Ruth com el Jaume tenen 43 anys i treballen com a auxiliars administratius de 9 a 14 hores. Ella ho fa a Assistència Sanitària Col·legial, si bé el primer contracte el va tenir amb la Clínica Dexeus, on va estar tres anys, i després va estar vuit més al Pans&Company, abans d’accedir al seu actual lloc de treball. En el cas del Jaume, sempre ha treballat a la Fundació la Caixa i l’únic canvi en aquest temps ha estat d’ubicació, ja que al començament treballava a la seu que la fundació tenia al Passeig de Gràcia i des de fa ja molts anys ho fa al Caixaforum.
