Sis escoles que demostren que l’ús dels mòbils a l’aula és possible

L’ús dels mòbils a l’aula no és una quimera. Les noves possibilitats d’aprenentatge que obren els smartphone –dispositius que ja estan en mans del 90% dels adolescents catalans– pesen més en alguns casos que els històrics recels que han suscitat els telèfons entre el cos docent. Horts intel·ligents, exposicions de realitat augmentada, jocs de preguntes… Els projectes educatius dissenyats a l’entorn dels mòbils són cada cop més nombrosos. En aquest article en destaquem sis, els que han estat seleccionats per als Mobile Learning Awards, que s’entregaran en el marc de les jornades ITWorldEdu de la mà del programa mschools, impulsat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, GSMA i Mobile World Capital.

En aquest article, els mestres impulsors d’aquests projectes valoren quines finestres els han obert les tecnologies mòbils a l’aula, així com els límits que encara han de mantenir en el seu ús. De les seves aportacions se’n desprèn que la incorporació dels telèfons a les aules és pedagògicament profitosa però encara cautelosa, i sempre supeditada a projectes educatius concrets, molts dels quals s’integren en diverses assignatures. Pocs són els que l’han convertit en una eina escolar més, per molt que captivi els alumnes, i molts són els que en l’actualitat ho estan debatent als claustres.

2. L’aventura del geocaching

Els mòbils són una eina que per si sola desperta la motivació dels alumnes, però si a més es fan servir com a eines per buscar tresors amagats en la natura, l’estímul és indiscutible. Ho explica Nacho Gálvez, mestre d’educació física a l’escola El Turó (Montcada i Reixach), que ha introduït el fenomen del geocaching –recerca d’objectes amagats mitjançant GPS– amb els seus alumnes. La iniciativa, que duen a terme cada trimestre, implica diverses assignatures. “L’activitat és interdisciplinar. A socials i naturals es treballen els mapes, que després s’integren al dispositiu; a educació física fem les sortides, i a matemàtiques analitzen les gràfiques de velocitat, alçada i temps que es desprenen del recorregut”, detalla Gálvez.

“És un aprenentatge molt significatiu, i que potencia el treball cooperatiu, perquè van en grup, compartint el dispositiu mòbil”, comenta el mestre. Més enllà d’aquesta activitat, al centre estan “discutint” actualment la formalització de l’ús dels mòbils. “Hi ha una part de temor, és evident, però per altra banda són moltes les possibilitats educatives que ofereix, i el professorat ho sap”, conclou Gálvez.

2. El ‘trivial’ a l’institut

És habitual veure com els professors de l’institut Baix Camp (Reus) conviden els alumnes a treure els seus telèfons i jugar al trivial. Això sí, es tracta d’un trivial casolà, el PICA’t, una aplicació que han dissenyat els propis estudiants de formació professional de l’institut per als seus companys d’ESO. “A cada assignatura els alumnes elaboren 30 preguntes sobre el temari, que s’incorporen al joc”, explica el director del centre, Josep Lluís Queralt. Un cop a punt, els alumnes hi poden jugar en format entrenament –pensat per estudiar, les preguntes se cenyeixen a l’assignatura que l’alumne vulgui aprofundir– o el format competició –pensat per jugar amb els companys, les preguntes són aleatòries–. En el segon cas, l’institut ha impulsat rànquings de resultats, tot i que “evidentment”, explica Queralt, no tenen conseqüències acadèmiques.

“Aprenen inconscientment, són els avantatges de l’anomenada gamificació, la incorporació del joc”, valora Queralt, que explica que a la llarga es plantegen estendre el model a altres instituts de la ciutat i fer lligues. L’ús dels mòbils a l’institut està circumscrit a “al seu ús educatiu i al que digui cada profe a la seva assignatura”, il·lustra el director, que assegura que tracten els dispositius “com una eina més, com la calculadora, o com el diccionari d’anglès”.

3. L’hort urbà intel·ligent

Els alumnes de l’escola Rel (Barcelona) fa vuit anys que tiren endavant un hort urbà, però en els últims mesos, quan fa fred a l’hivern, ja no han de sortir a l’exterior a regar-lo: ho programen a través del mòbil. A través del sistema de programació Scratch al qual s’adapta una placa d’Arduino, els alumnes d’aquesta escola d’educació especial han aconseguit convertir el seu hort urbà en un smart hort. “Ens permet programar el rec amb un temporitzador, els volums d’humitat, la temperatura…” explica Víctor Garcia, director del centre.

La iniciativa va sorgir d’una Audiència Pública de l’Ajuntament de Barcelona, en la qual van poder proposar a l’institut municipal d’informàtica que els facilités la tecnologia i el coneixement per modernitzar el seu hort. I ara ho han convertit en un projecte de centre. “Ha de quedar clar que no és un simulacre; l’objectiu és controlar l’hort tan manualment com amb les noves tecnologies”, explica. En el cas dels seus alumnes amb necessitats educatives especials, considera que el mòbil “els dóna independència, i més ara amb els smartphone, molts aplicacions dels quals són intuïtives i serveixen per treballar molts aspectes”.

4. L’Estació en realitat augmentada

L’escola l’Estació de Sant Feliu de Guíxols, com el seu nom indica, està ubicada en l’antiga estació del poble, i sempre ha estat plena de fotos antigues. Però i si, a aquestes instantànies, se n’hi afegissin d’altres de tot el poble per completar un exposició sobre el passat de Sant Feliu? Doncs bé, això és el que han fet els alumnes, però amb la particularitat que han utilitzat mòbils i tauletes per enregistrar vídeos de cadascun dels punts emblemàtics de la localitat, que es poden visualitzar a l’exposició a través de codis QR.

“És màgia, diuen ells”, explica Isabel Ventura, coordinadora TAC del centre, sobre la reacció dels seus alumnes en veure en funcionament de la realitat augmentada. Per ella no hi ha dubte que “els mòbils et permeten captar l’atenció dels infants, que són nadius digitals; després el que has de fer com a mestre és potenciar-ho per convertir aquesta atenció en un bon aprenentatge”, valora.

5. El circuit d’orientació de Rubí

A l’escola Torre de la Llebre (Rubí) van començar fent un circuit d’orientació en l’àmbit d’educació física, però la cosa se’ls n’ha anat de les mans: han acabat creant un circuit intel·ligent amb punts georeferenciats –que expliquen l’entorn social i natural amb codis QR– i amb objectes amagats per al geocaching. “Ha passat de ser una unitat didàctica d’educació física a un projecte de centre, que per la seva complexitat és transversal a la majoria d’assignatures”, explica professor Jordi Rovira. Els desnivells i localitzacions es treballen a mates; a les classes de llengua s’escriure les cartes a l’Ajuntament perquè els ajudi a desbrossar els camins; i a les classes de socials i naturals es prepara la informació sobre les masies i l’entorn natural que incorporaran els punts de referència del circuit.

“L’avantatge principal és la motivació dels nens i nenes”, subscriu Rovira en referència a l’ús dels mòbils i sobretot tauletes -en el seu cas-, que els serveixen per seguir el circuit. “El claustre està veient que no és tan complicat incorporar aquests dispositius, però sí que algú n’ha de saber i a vegades és complicat perquè anem molt plens de feina”, constata Rovira.

6. Tocar la flauta amb tutorials al mòbil

Una mica a la manera de les flipped classrooms, a l’escola Les Roquetes (Sant Pere de Ribes) compten amb uns tutorials per aprendre a tocar la flauta, pensats per a mòbils i ordinadors, que permeten als alumnes practicar amb més facilitat a casa i, així, tenir la lliçó més ben apresa quan arriben a classe. “Hem adaptat la partitura tradicional al digital, amb l’avantatge que ara es pot escoltar i també veure un tutorial amb els forats que has de tapar de la flauta”, detalla el mestre de música, Salvador Oriola.

“Ha tingut molt bona rebuda entre els alumnes, els ha semblat molt atractiu, i per nosaltres és molt útil i flexible perquè ens permet adaptar el programa a qualsevol cançó”, explica Oriola. Això sí, aquest mestre assenyala un risc del treball amb mòbils: a aquestes edats (Primària), i en entorns desfavorits, no tots els alumnes en tenen. “Hem dissenyat un document PDF pels que no en tenen”, explica, conscient però que aquesta és una bretxa que caldrà eliminar en el futur.