Actualitat

Qui són els becaris i què els diferencia dels contractats en pràctiques

Treballar sense cobrar a canvi d’acumular experiència en llocs de prestigi. La denúncia de la situació de molts ‘stagiers’ –becaris en cuines de restaurants prestigiosos que presten el seu treball sense contraprestació econòmica– podria estendre’s a molts altres sectors. A més, la utilització de becaris –que a vegades cobren i altres no– conviu amb altres possibilitats emparades per la llei, com el contracte de pràctiques i el de formació i aprenentatge. Què és cada cosa?

La Seguretat Social xifra en unes 70.000 les persones que cotitzen actualment com a becaris. Aquestes persones fan pràctiques curriculars –lligades a una titulació– o extracurriculars per les quals reben una contraprestació econòmica. D’aquesta xifra, per tant, queden excloses les persones que estan en beques per les quals no reben un ajut econòmic, que no cotitzen a la Seguretat Social.

És a dir, és legal tenir becaris sense cobrar a Espanya. El que no és possible, siguin remunerats o no, és utilitzar becaris per cobrir llocs de treball. “Les pràctiques es fan servir de facto com si fossin contractes de formació: les empreses busquen gent formada per integrar-los en les seves rutines de treball. Els becaris arriben, fan la seva feina, la majoria de vegades sense que els donin formació i sense que el tutor que han de tenir exerceixi com a tal, i assumeixen responsabilitats”, assegurava Maria Montero, de l’Oficina Precària.

Montero apuntava que el seu ús, a més, s’està estenent a sectors en què la figura del becari era fins ara desconeguda i on la seva existència té poc sentit, com el lloguer de cotxes o les consergeries. Tant l’Oficina Precària com els sindicats coincideixen a afirmar que les pràctiques serveixen en bona part dels casos com una forma de cobrir llocs de treball i que moltes empreses retorcen la llei per seguir mantenint com a becaris a persones que haurien de tenir un contracte.

Contractes de pràctiques i de formació

La figura dels becaris, remunerats o no, conviu amb la dels treballadors amb contractes en pràctiques i contractes de formació. Mentre que la figura del becari és una relació no laboral, els contractes de pràctiques i formació sí que ho són i les persones que en tenen un són treballadors. Com a personal contractat, aquests treballadors han de rebre un sou, encara que és menor que el d’un treballador amb contracte ordinari. En tot cas, com que estan lligats a la formació i l’adquisició d’experiència, aquests treballadors tampoc poden cobrir les mateixes funcions que un empleat.

Els contractes en pràctiques es poden formalitzar amb titulats universitaris fins a cinc anys des que es van titular. La durada no pot superar els dos anys i la retribució no pot ser inferior al 60% del salari fixat en conveni per a un treballador que exerceixi un treball equivalent durant el primer any i al 75% durant el segon any.

El contracte per a la formació pot formalitzar-se amb joves d’entre 16 i 25 anys, encara que el Govern el va ampliar fins als 30 anys mentre la taxa d’atur segueixi per sobre del 15%. Aquestes persones han de tenir qualificació professional reconeguda pel sistema educatiu o de formació professional per a l’ocupació. La durada d’aquest contracte estarà entre un i tres anys, i el temps de treball mai podrà superar el 85% de la jornada laboral efectiva. La retribució serà la que correspongui al percentatge de la jornada en funció del sou marcat en conveni.

Aquest és un article de eldiario.es