Actualitat

T’agrada? Facebook entra al món de l’educació

Facebook podria deixar de ser només, per a molts adolescents, la xarxa social a la qual es connecten quan arriben a casa. El web que va assolir fa poc mil milions d’usuaris en un dia –un de cada set habitants al món– ha decidit posar un peu a les aules, a través d’un software que està dissenyant en col·laboració amb Summit Public Schools, una xarxa californiana d’escoles charter –centres similars al model concertat: finançament públic, gestió sovint privada–.

Així ho va anunciar Chris Cox, cap de producte de Facebook, en una entrada al blog, en la qual desvelava que vuit enginyers de la seva empresa han estan treballant colze a colze amb els mestres d’aquestes escoles durant el curs passat. El seu objectiu és desenvolupar un software que permeti aprofundir en un aprenentatge més personalitzat, segons Cox, una pràctica en la qual sembla que és pionera la xarxa Summit, nascuda amb la voluntat de renovar l’educació i que ja situa els seus centres educatius al capdamunt dels controvertits rànquings.

“Hem vist una oportunitat per ajudar amb les nostres habilitats al futur de l’educació”, exposa Cox, “i volíem trobar la manera d’aconseguir un impacte en aquest sentit fent el que millor se’ns dóna: desenvolupar software”, conclou. El procés de creació avança, com és comú en aquests casos, envoltat de secretisme. En el seu comentari, Cox revela que estan treballant en un Programa Personalitzat d’Aprenentatge, que ja van experimentar 2.000 estudiants i 100 mestres el curs passat.

En un reportatge a The New York Times se’n publiquen més detalls: el software permetrà que estudiants i docents puguin elaborar conjuntament classes i projectes fets a mida per als alumnes. Entre aquest sentit, la nova eina facilitarà que els professors puguin idear qüestionaris també ajustats a cada estudiant.

L’entrada de Facebook al món de l’educació ha despertat suspicàcies per la seva condició d’empresa privada que genera grans beneficis –12 mil milions d’ingressos l’any 2014– i per la seva laxitud en les qüestions de privacitat. Als Estats Units aquest últim tema genera molta controvèrsia: el curs passat famílies i sindicats es van aliar per denunciar que la multinacional Pearson controlava les xarxes socials en època d’exàmens.

El mateix Cox, tanmateix, ha anunciat que el projecte subscriu el Compromís per a la Privacitat dels Estudiants, un document avalat pel president dels Estats Units, Barack Obama, que estableix, entre altres mesures, la prohibició de comercialització de dades.

En relació al potencial comercial del nou software, Facebook nega que aquesta sigui la seva raó de ser: “Esperem oferir l’aprenentatge personalitzat a qualsevol escola pública que ho vulgui i, més endavant, a qualsevol que tingui connexió a internet”. I de manera gratuïta, afegeix Cox al text. Ara bé, en declaracions a The New York Times, l’enginyer responsable del pla, Mike Sego, descarta que la porta comercial estigui del tot tancada: “Cada cop que li pregunto a en Mark [Zuckerberg] em diu: ‘No hauria de ser la prioritat ara mateix. Hauríem de continuar millorant-ho”.

L’aventura milionària (i fallida) de Zuckerberg en educació

Aquesta és la primera incursió de Facebook en el sector educatiu, un món que no és desconegut per al seu creador, Mark Zuckerberg, que ara fa exactament 5 anys va anunciar, en directe durant el show d’Opra Winfrey, que donaria 100 milions de dòlars a la xarxa d’escoles públiques de Newark, a Nova Jersei. En l’era del desembarcament de la filantropia dels grans empresaris en el terreny educatiu, Zuckerberg va secundar la proposta de les autoritats polítiques locals, convençudes que serien capaces de capgirar un ecosistema educatiu marcat pels mals resultats i la guetització.

Però el fracàs d’aquella aposta va quedar evidenciat en un completíssim reportatge de The New Yorker, que recollia els escassos resultats de la política educativa a cop de talonari, resumida en la frase Vivian Cox, presidenta d’una entitat social i educativa de la ciutat: “Tothom cobra, però en Raheem encara no sap llegir”.

Malgrat l’experiència negativa de Newark, l’acció filantròpica de Zuckerberg en l’educació s’ha repetit en altres ocasions, a través de fundacions impulsades per ell i la seva parella, Priscilla Chan. L’any passat va donar 120 milions de dòlars a les escoles públiques de Sant Francisco, i aquest curs ha invertit, per mitjà d’una ronda de finançament, 100 milions de dòlars en el projecte AltSchool.

20.000 dòlars l’any: el preu de la utopia

https://youtu.be/wbOd97VxbYc

“La tecnologia allibera temps de classe per a què els mestres facin el que millor se’ls dóna –fer de mentors dels alumnes– i per a què els alumnes col·laborin entre ells i, fins i tot, s’ensenyin els uns als altres”, exposa Cox. No és la primera vegada que les grans empreses tecnològiques atribueixen als dispositius digitals i a internet la capacitat de contribuir a transformar l’educació. És el discurs centenari de la renovació pedagògica edulcorat amb mòbils, tauletes i recursos digitals.

Aquest és el cas d’AltSchool, la xarxa de microescoles que ha rebut aquest curs una inversió milionària de Zuckerberg. Fundada per Max Ventilla, un dels creadors de Google+, aquest projecte s’apropa a l’utopia educativa: set alumnes per professor, participació familiar, alumnes agrupats no per les edats sinó per les inquietuds… Això sí: el preu és de 20.000 dòlars l’any.