Teresa Esperabé Prieto és secretària general de CCOO Educació i mestre al districte barceloní de Nou Barris. En aquesta entrevista, destaca la manca d’inversió en educació, la necessitat de desplegar el decret d’educació inclusiva i els pocs recursos per aconseguir una escola en català i coeducativa.
Què distingeix la seva proposta de la resta?
CCOO Educació som un sindicat que lluitem per millorar les condicions laborals de totes les persones docents i a la vegada volem aconseguir una educació de qualitat que sigui democràtica, inclusiva, pública, coeducativa, equitativa i en català. Som el primer sindicat de Catalunya, això ens permet tenir una visió global de l’educació com dret del conjunt de la ciutadania i tenir incidència a tots els àmbits de negociació com per exemple en la millora de les pensions.
Una altra característica que ens diferencia d’altres sindicats és que, a més de reivindicar i pressionar per aconseguir aquests aspectes, sempre portem propostes concretes per negociar millores o accions efectives per aconseguir-les, com podria ser l’acord que ha permès l’estabilització de més 29.000 persones docents, la més gran de la història al Departament d’Educació, la tramitació d’una ILP pel 6% del PIB per a l’educació i la interposició d’un contenciós contra el sistema de provisió de llocs de treball per evitar que es continuïn produint discriminacions per raons de gènere, edat o malaltia i recuperar la democràcia els centres educatius.
Quin és el problema més greu i urgent del sistema educatiu, i per què?
El problema més greu és la manca d’inversió en educació. Ara mateix estem al 3,82% del PIB a Catalunya, mentre que les recomanacions internacionals aconsellen arribar com a mínim al 6%. Això comporta una manca de recursos al sistema educatiu i un retrocés educatiu. Patim unes ràtios molt elevades, la manca del desplegament del decret d’educació inclusiva, una alta taxa d’abandonament escolar prematur, ara mateix del 16%, una segregació escolar inassumible, uns minsos recursos per aconseguir una escola en català i coeducativa. A més el Departament d’Educació ni tan sols ha revertit les retallades de fa més de deu anys. Aquesta situació fa que el pes d’aconseguir una educació de qualitat recaigui en les persones docents que es veuen abocades contínuament a realitzar un sobreesforç i aquesta sobrecàrrega de feina, acompanyada d’un alt nivell de burocratització, acaben resultant moltes vegades inassumibles i afecten la seva salut.
Caldrien 8.000 milions d’euros per poder arribar al 6% del PIB, que seria la inversió que caldria per a l’educació de Catalunya
Quin és el problema laboral dels treballadors de l’ensenyament públic que caldria resoldre amb més urgència?
Un dels problemes més greus que hem tingut durant aquests anys ha estat els alts nivells d’interinitat. Actualment, i gràcies als Acords a la Mesa de la Funció Pública signats per CCOO, IAC (USTEC) i UGT hem aconseguit que 29.000 persones s’estabilitzin. En relació amb aquest procés tan important alguns sindicats s’han dedicat a escampar la por i a explicar mentides assegurant que les persones que no s’estabilitzin no continuaran a la borsa de treball. La llei diu, clarament, que si no se superen els concursos d’estabilització, es rebrà una indemnització quan s’acabi el contracte i es tornarà a estar disponible per ocupar una altra vacant com passa en l’actualitat. No és de rebut enganyar les persones interines.
Una altra qüestió molt greu és la manca de participació i democràcia als claustres i als consells escolars. El sistema actual de provisió de llocs de treball comporta que el procés de selecció de personal recaigui en les direccions. Aquestes no tenen ni el temps, ni la formació, ni l’acompanyament per realitzar aquesta selecció de personal. Recordem que a la funció pública s’ha d’assegurar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, transparència i publicitat. De vegades, fins i tot es produeixen discriminacions per raons de gènere, edat o malaltia. Aquest sistema tampoc ha demostrat que millori la qualitat del sistema educatiu com s’ha vist en els resultats de les proves d’avaluació. Davant de tot això, CCOO hem interposat un contenciós administratiu que es resoldrà aquest 20 de març a la Ciutat de la Justícia, acte al qual us convidem a assistir a totes.
En general, la seva afiliació de base demanen suport al sindicat quan passa què?
Especialment, ens demanen suport sindical quan necessiten assessorament en les seves condicions laborals, permisos, baixes, nòmines… sovint el Departament no informa ni resol molts dels dubtes d’aquestes persones, quan és una tasca que li pertoca al Departament.
També s’adrecen a nosaltres quan tenen alguna situació de conflicte, manca de transparència als nomenaments, discriminacions en les propostes de continuïtat, problemes de salut laboral, situacions d’assetjament…
I per últim també ens contacten quan volen el nostre suport en alguna lluita per la millora de l’educació, tancament de línies, manca de recursos per l’educació inclusiva, imposicions del Departament…
Els sindicats han d’opinar sobre aspectes pedagògics, si aquests no afecten les condicions laborals dels treballadors?
CCOO som un sindicat general que representa a totes les persones treballadores, això vol dir que ens ocupem de millorar les condicions laborals, però també de millorar les condicions de vida com la sanitat, les pensions, la crisi climàtica, l’accés al transport públic i, per tant, també ens ocupem que es garanteixi el dret a l’educació amb qualitat i equitat. Així, doncs, reivindiquem i continuarem exigint que volem participar de la millora de l’educació, en tots els seus aspectes i vessants, dels infants, joves i persones adultes.
Digui’ns alguna cosa positiva que hagi fet el conseller Gonzàlez-Cambray o el seu equip.
És difícil la veritat, aquest conseller des del primer dia que va ser nomenat no ha escoltat a les persones docents, ni a la comunitat educativa, no ha reconegut la part social i, fins i tot, en molts moments ha qüestionat la nostra legitimitat i representativitat.
Semblava que l’acord de l’1 de setembre del 2022 portaria una millora de la situació, però realment només ha estat una treva i ara continuem pressionant per aconseguir una negociació real i fer avançar l’educació i aconseguir que totes les docents tinguem un reconeixement i unes bones condicions.
Digui’ns alguna cosa que el professorat, com a col·lectiu, hauria de fer millor.
Estem en una societat molt canviant, la pandèmia ha estat una clara mostra, per tant, sabem que ens hem d’actualitzar constantment per aconseguir una educació amb qualitat. Però recordem que per això necessitem el temps i els recursos materials i humans necessaris, perquè no ens comporti encara més sobrecàrrega. El col·lectiu docent sempre estem intentant millorar la nostra tasca mitjançant la formació permanent, les coordinacions al mateix centre o entre centres d’una mateixa zona o tipologia.
Hi ha alumnat que a casa seva no té ni un sol llibre i per això hem de ser conscients de la necessitat urgent d’incrementar la inversió en educació
Avui el sistema educatiu públic té més professionals que mai a la història, les ràtios han començat a baixar començant per I3, s’ha recuperat l’hora lectiva que faltava, es tornarà als estadis de sis anys… Es pot afirmar que les condicions laborals dels docents estan millorant?
Bé, aquestes premisses no són del tot certes. Recordem que amb dades del 2018 hem vist que l’alumnat als règims generals ha crescut un 17,8%, per tant, és normal que hi hagi més personal docent. Tot i que és cert que les ràtios han començat a baixar (no només per la nova normativa, sinó en gran part degut a la disminució de la natalitat), a moltes aules d’I3 encara tenen sobreràtios i estan a 25 alumnes o més, com passa per exemple a l’Hospitalet.
Sobre els estadis docents, ja hem vist que aquesta retallada no s’ha revertit encara i és un greuge important per a les persones afectades. L’únic que s’ha recuperat és l’hora lectiva que, tot i que suposa una millora important, encara queda molt camí a fer. A CCOO hem calculat que caldrien 8.000 milions d’euros per poder arribar al 6% del PIB, que seria la inversió que caldria per a l’educació de Catalunya.
Un MIR per al professorat novell és una bona idea? I una ‘ITV’ per al professorat veterà?
El professorat novell ja passa diverses proves, màsters i períodes d’avaluació. El que podria resultar interessant és que el professorat novell pogués estar acompanyat durant el seu primer any de substitucions o d’interinatge per la resta de l’equip docent amb el temps necessari perquè es produeixi aquest suport i acompanyament.
Què poden fer els sindicats de docents per contribuir a donar un impuls a l’escola inclusiva?
Els sindicats i, en concret CCOO Educació, hem contribuït de manera activa al Consell Escolar de Catalunya i a la resta de Consells com els territorials, municipals o als de Formació Professional realitzant aportacions i esmenes per tal millorar el desplegament del decret 150/2017 del sistema educatiu inclusiu. En tots els espais dels quals formem part com el MUCE (marc unitari de la comunitat educativa), la TAPSEI (taula de participació per un sistema educatiu inclusiu) intentem exigir: recursos, formació per a les professionals, mapa de recursos amb una distribució territorial equilibrada i que aquest decret abasti totes les etapes educatives.
A CCOO també vam llançar la campanya de denúncia #InclusivaAmbGaranties i #StopLlistesDEspera. En ella vam dur a terme un estudi als centres educatius on vam denunciar que al voltant de 38.000 alumnes esperen un informe de reconeixement per accedir als recursos que necessiten i 49.000 no tenen els recursos dictaminats com per exemple logopedes, fisioterapeutes o d’altres. Aquest estudi també va deixar constància que caldria doblar el nombre de professionals de suport a l’educació inclusiva. Hem de continuar pressionant unitàriament per aconseguir una millora real i efectiva d’aquest principi educatiu que és la inclusió.
Acabi la frase
- L’aprenentatge basat en projectes és… una eina pedagògica que pot resultar interessant si està acompanyada dels recursos necessaris i que caldrà decidir la seva implantació o no després d’un debat pedagògic al claustre com la resta de metodologies emprades als centres.
- L’escola concertada aconsegueix… un finançament públic que hauria d’estar sotmès a un control per part de l’administració pública perquè tots els centres concertats assoleixin una composició equilibrada de l’alumnat igual a la del seu entorn, es garanteixi l’homologació de les condicions laborals dels treballadors i treballadores i es respecti el dret a la llibertat sindical de les persones representants.
- Les avaluacions externes són… una eina que cal construir amb la participació de les persones docents perquè pugui ser d’utilitat per la millora de l’educació.
- La neurociència ens permet… conèixer millor els processos d’aprenentatge.
- La jornada intensiva té… avantatges i desavantatges que cal emmarcar en la situació concreta de cada centre i realitzant sempre un debat al claustre i al Consell escolar per decidir quina és la millor opció.
- El debat sobre coneixements o competències… tracta sobre dos conceptes que són totalment compatibles i necessaris en el món educatiu i en la societat que vivim per aconseguir una educació plena i integral i de qualitat que fomenti el sentit crític.
- La pandèmia ha posat de relleu… que hi ha més desigualtats socials de les que ens pensàvem. Hi ha alumnat que a casa seva no té ni un sol llibre i per això hem de ser conscients de la necessitat urgent d’incrementar la inversió en educació.
- La baixada en l’ús del català a l’escola… es reverteix posant més recursos per fomentar el seu ús en les escoles on l’alumnat no té el català com a primera llengua i treballant paral·lelament amb altres àmbits com el lleure educatiu, les universitats, el món laboral, ja que ha de ser una tasca de tota la societat.
- Les famílies han de saber que a les escoles i als instituts… es fa una gran feina d’acompanyament acadèmic i personal dels seus fills i filles.
- La societat reconeixerà la feina dels docents el dia… que s’inverteixin els recursos suficients en l’educació perquè les persones docents puguem dur a terme la nostra feina en bones condicions, amb el temps necessari per atendre l’alumnat de manera més personalitzada, formar-nos i fer recerca i treball amb equips multidisciplinaris. Resumint, la societat reconeixerà la feina dels docents el dia que els poders públics donin més valor realment a l’educació.
