Opinió

En el traspàs de Miquel Garcia Casaponsa

Miquel Garcia era mestre i llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. La seva vida ha estat molt vinculada a l’Escola Pia. Va cursar els estudis primaris al Col·legi Calassanci, del Carrer Ample de Barcelona, i completà els estudis secundaris al de Sant Antoni.

Ha estat un dels laics als quals l’Escola Pia confià més d’hora tasques de direcció, que sempre compaginà amb la docència. El curs 1977/1978 fou nomenat Responsable d’Educació Infantil i de l’EGB al col·legi de Sant Antoni. El curs 1983/1984 fou designat Director Gerent del col·legi de Vilanova i la Geltrú. A partir del curs 1985/1986, retorna a Sant Antoni, on roman fins al curs 1995/1996. Durant aquest període, encapçala a l’escola el procés de reforma en integrar-se aquesta, al curs 1987/1988, al Pla d’Experimentació de la reforma del Cicle Superior d’Educació General Bàsica i del Primer Cicle d’Ensenyament Secundari, iniciat pel Departament d’Ensenyament. Entre els anys 1996 i 2009 se li confià la direcció de l’escola de Sarrià. També fou director gerent del col·legi Calassanci en el període 1993-1996, de l’Escola Pia Luz Casanova el 2008/2009 i del Centre de formació de tècnics esportius de Barcelona i el Pont de Suert (2002-2010). El setembre de 2010 torna a la gerència de l’Escola Pia de Vilanova i La Geltrú.

Sempre volgué mantenir la seva vocació docent i, excepte en l’exercici del càrrec al Departament, no abandonà mai les classes. Impartí Geografia als alumnes de Batxillerat. També ha estat professor a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Oberta de Catalunya, on va ser responsable de l’assignatura de Política Educativa i de Legislació Escolar. Era coautor, entre d’altres obres, de Geografia de Batxillerat (Editorial ECIR. València 1999) i de La Tutoria: de la reflexión a la práctica (Editorial EUB. Barcelona 1999).

L’any 2011, arran de la creació de la Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats dins el nou organigrama del Departament d’Ensenyament, fou cridat per la Consellera Irene Rigau a ser-ne el primer Director General, i ha romàs en el càrrec fins al mes d’octubre de 2017. No ha estat aquesta una època fàcil, colpejada per una profunda crisi econòmica, a la qual s’ha sumat la situació demogràfica, que tan han incidit en la política de gestió educativa del país. Amb tot, ha mostrat sempre una línia de sensibilitat i vinculació amb el sector, fermament convençut de la realitat que conforma el Servei d’Educació de Catalunya i, en la mesura de les possibilitats que li ha permès la conjuntura, ha mantingut el seu compromís amb les escoles privades i concertades.

Persona inquieta, amb gran sensibilitat per aprendre i comprendre; interessat per captar les coses en un sentit ampli, universal i alhora sintètic, com a bon geògraf que era, i amb un tarannà fidel i lleial a les persones. La seva sinceritat i honestedat s’han guanyat l’estima i la confiança de les persones i de les institucions en les quals ha tingut oportunitat de mostrar la seva vàlua professional i personal. Hem perdut un mestre, un educador, un gestor de l’ensenyament i un servidor públic que ha deixat petjada de servei i estimació. Que Déu, Pare de misericòrdia, l’aculli prop d’Ell.