Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Comissió Europea avaluarà si la pràctica judicial a Espanya garanteix els drets dels menors que denuncien haver patit abusos sexuals en l’àmbit familiar. Així ho confirma la Comissió de Peticions de l’Eurocambra, que ha traslladat la resposta als impulsors d’una queixa en què denunciaven que moltes víctimes “es veuen privades de drets fonamentals i processals”.
La Comissió Europea conclou que ha observat “una possible aplicació indeguda de l’interès superior de l’infant com una consideració primordial” que basa en tres punts clau recollits en la reclamació: la suposada falta de credibilitat de la declaració del menor, la suposada falta d’assistència psicològica sense el consentiment de tots dos progenitors i la suposada aplicació “generalitzada” de la Síndrome d’Alienació Parental (SAP) quan la mare denuncia abusos cap al menor per part del pare.
La queixa, que va ser interposada per diversos col·lectius el novembre de 2015 i admesa a tràmit al maig de 2016, assegura que hi ha una “pràctica judicial assentada” que denota una “errònia” transposició de dues directives europees en la legislació espanyola: la relativa a la lluita contra els abusos sexuals i l’explotació sexual dels menors i la pornografia infantil, i la referida a les normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes.
La Comissió indica en la seva resposta que la transposició de la primera d’elles a la normativa espanyola és “potencialment no conforme” i que “podria existir una falta de diligència en la instrucció dels casos d’abús sexual” a Espanya. Per això començarà a sol·licitar informació a les autoritats espanyoles sobre la base de la qual decidirà si inicia un procediment oficial d’infracció.
A més, per a aquelles directives que sí que estan traslladades de manera conforme “però que no són degudament aplicades”, la Comissió “investigarà si les suposades violacions es produeixen de manera sistemàtica” i avaluarà si la normativa europea referida a la protecció de víctimes de delictes ha estat aplicada en la normativa nacional amb “integritat i exactitud”.
Quan es resta valor al testimoni del nen
La queixa, promoguda per Agamme (Associacion Galega contra o Maltrato a Menores), la Rede de Mulleres Veciñais contra o Maltrato de Vigo i el Grup de Recerca Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona aporta el relat de cinc casos de nens i nenes que han afirmat patir abusos sexuals o maltractament per part dels seus pares, que han estat denunciats per les seves mares.
Tots tenen en comú que els jutjats han establert amplis règims de visites entre pare i menor, encara que aquest ho rebutgi, basant-se en informes d’equips psicosocials que resten valor al testimoni del nen o la nena i, en ocasions, identifiquen una suposada manipulació de la mare, tal com relaten les organitzacions denunciants en el seu escrit.
La vulneració de drets a què es refereixen la detallen en mètodes concrets com llargs períodes d’espera entre la denúncia i els interrogatoris al menor, confrontació visual als jutjats entre víctima i agressor o “falta de formació específica” dels agents implicats, per exemple, en els equips psicosocials dels jutjats que decideixen les mesures paternofilials.
La queixa recorda que l’Estatut de la Víctima del Delicte, aprovat el 2015, estableix que s’evitaran dilacions injustificades i que les entrevistes seran fetes per experts –tal com estableixen les directives–, però “queda sense regular què s’entén com dilacions injustificades” i no es determina “el perfil professional que certifiqui la formació dels experts”.
D’altra banda, els col·lectius denuncien que es produeixen “inadmissions no motivades de proves” o “absència de la Fiscalia com a defensora dels drets de l’infant”. A més, sostenen que “l’escolta a les víctimes menors d’edat, en la majoria dels casos, no és considerada ni tinguda en compte” utilitzant-se el criteri d'”interès superior del menor” de manera “ambigua” per decidir sobre règims de visites o custòdies amb els pares “en contra de la seva voluntat”.
El dret del menor a ser escoltat en els procediments d’aquest tipus està contemplat en la legislació espanyola, però es limita a aquells casos en què el nen o la nena comptin amb “prou maduresa”. Això, expliquen en la queixa, “implica la llibertat del jutjador per determinar si procedeix o no” i “sense que sigui necessària una opinió qualificada sobre aquesta qüestió”, de manera que demanen una major concreció normativa i “fer del nen, nena o adolescent subjecte de dret”.
Investigarà l’aplicació del SAP
Sobre els serveis especialitzats en atenció psicològica a les víctimes, la denúncia especifica que la derivació dels menors depèn a Espanya “del nombre d’unitats de salut mental” per a menors, que “a dia d’avui són poques i estan saturades”, apunta. A més, posa l’accent en la dificultat de concedir atenció psicològica als menors sense el consentiment dels dos progenitors en aplicació d’un requisit legal derivat de la pàtria potestat que recull el Codi Civil.
D’altra banda, la Comissió investigarà l’aplicació de la Síndrome d’Alienació Parental (SAP) per part dels tribunals espanyols a què el Consell General del Poder Judicial qualifica de “teoria pseudo-científica”. L’òrgan de govern dels jutges ha mostrat la seva preocupació sobre que sigui utilitzat “per culpar les dones de les pors o angoixes raonables dels nens cap al seu pare violent” i ha demanat als magistrats que deixin d’utilitzar-lo.
El SAP, que no ha estat reconegut per les principals organitzacions científiques i va ser ideat els anys 80 per Richard Gardner, es basa en què un progenitor (la majoria de les vegades la mare) aliena els seus fills contra l’altre en disputar la seva custòdia. La realitat és que moltes sentències que fan referència al SAP conclouen que la mare els manipula en contra del pare perquè han verbalitzat un rebuig cap a ell, moltes vegades condemnat per violència de gènere.
La suposada “solució” que va concebre Gardner és l’anomenada “teràpia de l’amenaça”, que consisteix a sotmetre a la mare i als menors a tractament psicològic, amenaça d’aïllament entre ells o el canvi de custòdia en favor del pare. Els denunciants defineixen l’aplicació del SAP i la teràpia de l’amenaça com “un tracte degradant causat per les institucions” i la “submissió il·legítima dels pacients a una pràctica no científica”.
La protecció de les víctimes de violència masclista
Finalment, la queixa fa referència al fet que la normativa espanyola sobre violència de gènere només reconeix com a víctimes a les dones que han patit aquest tipus de violència en el marc d’una relació sentimental i demana ampliar el concepte. Una cosa que ja s’està discutint a la subcomissió creada al Congrés dels Diputats per tal d’aconseguir un pacte d’Estat contra la violència masclista.
A més, reiteren en el cas de dones víctimes l'”escassa” formació dels agents implicats en els processos judicials, demanen garantir la protecció de les dones i que no es produeixi contacte visual entre agressor i agredida i sol·liciten que hi hagi “una major coordinació entre els serveis socials i les organitzacions de dones” per potenciar “el suport a les víctimes”.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Diari de l’Educació, 2025