Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La violència contra les dones no és un fet natural inevitable, ni està provocada per les hormones masculines, tot i que aquesta idea falsa es repeteix fins avui dia. Tenir més força física no implica necessàriament convertir-la en agressivitat contra altres individus, ni molt menys contra les femelles del grup. De tots els animals, això només ho fan els mascles de l’espècie humana.
Una altra de les idees falses que es repeteixen és que la violència masclista és més freqüent en les classes socials menys afavorides i per part d’homes amb menys formació, que no saben resoldre els seus conflictes i frustracions per mitjà de les paraules i els arguments, i que menyspreen més les dones. La realitat, però, és que la violència masclista és transversal a totes les classes socials, oficis, nivells de formació i orígens culturals.
La violència masclista és l’eina principal del patriarcat per mantenir l’ordre injust que situa els homes per sobre de les dones i, si bé hi ha moltes formes d’expressar aquesta violència, totes es basen en la mateixa idea: l’origen de violència és la idea que les dones pertanyen als homes i que els fills i filles de les dones també els pertanyen.
Des de la violència física i sexual a la violència simbòlica, passant per la violència reproductiva (“ventres de lloguer”), econòmica i jurídica, a totes les societats, cultures i èpoques trobem pràctiques que expressen aquesta idea. I seguint la distinció que fa la filòsofa Alicia Puleo, la violència masclista es troba tant als patriarcats de coerció on la desigualtat entre dones i homes és legal, com en els patriarcats de consentiment, amb lleis que proclamen, sobre el paper, la igualtat entre dones i homes a tots els efectes i en tots els àmbits.
D’una banda, s’observa la prevalença i fins i tot el repunt de pràctiques tradicionals violentes com l’infanticidi femení (ara, també, el feticidi femení facilitat per les ecografies), els anomenats “crims d’honor”, els matrimonis forçats i les formes de manipulació i mutilació del cos de les dones com la mutilació genital femenina (MGF). Malauradament, també observem a casa nostra la conculcació dels drets de les nenes i les noies basada en creences sexistes. De l’altra, constatem la persistència i l’acarnissament de la violència sexual contra dones i nenes a mans d’exèrcits i milícies armades d’arreu del món, denunciades pels organismes internacionals i recollides al llibre de la periodista Christina Lamb, d’obligada referència, Nuestros cuerpos, sus batallas. Lo que la guerra hace a las mujeres (2021).
Davant de tota aquesta violència, la lluita feminista ha reaccionat posant la violència sexual al centre de la denúncia de la 4a onada del feminisme, des de moviments internacionals com el #MeToo fins a les dones de les Gulabi Gangs a la Índia, vestides amb saris roses i armades amb bastons de bambú. La Índia es considera el país del món més perillós per les dones, segons un estudi de la Fundació Thomson Reuters, amb un alt risc de violència sexual i esclavitud laboral, per sobre de països com Afganistan o Síria quan estaven en guerra, i seguit de Somàlia i Aràbia Saudita. En aquesta classificació de països més perillosos només hi figura un país occidental, els EUA, i Espanya figura en el primer lloc de països més segurs del món (l’índex es calcula sobre el risc que afecta les dones que viatgen soles).
Però l’antropòloga Françoise Héritier, estudiosa de referència sobre la violència masclista a través de l’anàlisi comparativa de diferents cultures, va arribar a la conclusió que la violència masclista no és un dèficit de cultura sinó un excés de cultura, però de cultura patriarcal. És a dir, és fruit de la socialització en formes de masculinitat definides per la dinàmica entre competició/solidaritat entre iguals i el sotmetiment de les dones. La violència contra les dones s’aprèn i, per tant, es pot desaprendre: es pot educar els nois i els homes contra la violència i a favor de l’empatia i la cooperació envers les dones. Aquest és el principi de la Coeducació, l’educació per a la igualtat entre dones i homes, imprescindible per fer-hi front.
Perquè una de les formes de violència sexual més greus, que està en augment segons tots els estudis i indicadors, és la que pateixen infants i adolescents en edat escolar, especialment les nenes, que son el sector de la societat que pateix més formes de violència a tot el món. Les dades dels darrers anys sobre Abús Sexual Infantil (ASI) que pateixen nenes i nens de totes les edats a mans d’homes del seu entorn, així com les de la violència sexual contra les nenes i les noies per part dels seus iguals nois son esfereïdores.
Els informes de les unitats especialitzades en atenció a les agressions sexuals de Barcelona mostren un augment anual exponencial de les agressions. A més, segons l’Hospital Clínic, que atén població més gran de 16 anys, les víctimes son noies cada vegada més joves (entre 16 i 25 anys), i el 100% dels agressors són homes, més de la meitat dels quals son menors de 25 anys. Pel què fa als menors de 16 anys, segons la unitat especialitzada de l’Hospital Vall d’Hebron el 2021 va atendre 304 casos, un 45% més de casos que l’any anterior, un 87% de les víctimes van ser nenes i un 13% van ser nens; el 42% tenien entre 13 i 16 anys; el 34% tenien entre 8 i 12 anys; i el 23% de les víctimes tenien 7 anys o menys. El 100% dels agressors van ser homes, la majoria familiars propers, però un 42% van ser companys, i també menors d’edat. El Departament de Drets Socials informa que al conjunt de Catalunya el 2024 hi va haver 2.897 agressions sexuals a menors, el 78% van ser nenes i el 33,5% tenien entre 1 i 7 anys.
Les noves formes de violència sexual, com ara la violació en grup i la ciberviolència, també augmenten entre menors, de nois a noies, i també els casos de grooming (homes grans que simulen tenir l’edat de les menors a les xarxes i les sedueixen fins tenir trobades cara a cara). Mentrestant, també creix el negacionisme de la violència entre els nois i les noies. Segons l’Informe Juventud en España 2024 publicat el 2025 pel Ministeri de Joventut i Infància, el 23% dels nois joves i el 13% de les noies joves la violència masclista és un invent ideològic, uns percentatges molt superiors als d’anys anteriors.
La violència masclista com a forma normalitzada de “relació sexo-afectiva”, que confon i substitueix els vincles emocionals positius pel control i el sotmetiment de les noies a mans dels nois s’està instal·lant per efecte de la pornificació de la socialització i els comportaments que es difonen a través de les indústries culturals adreçades a l’adolescència i la joventut, en paral·lel al consum de pornografia a edats cada vegada més joves. Moltes nenes ja estan socialitzades en la violència estructural, i cal fer molta atenció a l’impacte dels continguts “culturals” consumits per les noies i nois adolescents, així com a la normalització de les plataformes de captació prostitucional com Only Fans entre adolescents i joves. De fet, es calcula que entre un 1 i un 2.5% de la població general de menors d’edat escolaritzats pateixen l’explotació sexual infantil i adolescent (ESIA), amb un impacte molt superior en el cas de les menors-tutelades.
Afortunadament, la presa de consciència sobre la gravetat d’aquestes tendències també creix. No és casualitat que aquest 2025 s’hagin estrenat dues sèries de televisió imprescindibles que han posat el focus en la violència contra les noies menors per part de nois del seu entorn, com Adolescència (Regne Unit, 2025) i Pubertat (Catalunya, 2025).
Compartint aquesta profunda preocupació, els dies 21 i 22 de febrer de 2026, l’associació Docents Feministes per a la Coeducació (DoFemCo), present a tot l’Estat i amb una bona representació catalana, organitza el seu III Congrés Internacional a Mollet del Vallès (Campus de la Fundació Sanitària), amb el lema La Coeducació davant de la Violència contra les Nenes i les Dones, amb ponències d’especialistes de referència i una convocatòria de pòsters per conèixer i intercanviar experiències entre docents, institucions i entitats que lluiten per a la igualtat i contra la violència masclista.
