Actualitat

Un jutjat declara il·legal l’actuació de la Fiscalia que va deixar al carrer un menor immigrant

La justícia ha tombat una altra actuació irregular d’un fiscal que va deixar al carrer, sense cap protecció, un menor d’edat en desemparament. Aquest menor és en Toumani, un malià de 16 anys que va arribar sol a Espanya i hauria d’haver estat acollit pels serveis de menors. Però no va ser així. A l’octubre explicava que no entenia per què la Fiscalia catalana no es creia l’edat que posava al seu passaport i l’havia decretat major de 18 anys. “Diu que el passaport no és bo”, lamentava el noi. Ara, un Jutjat de Primera Instància de Barcelona ha declarat contrària a la llei l’actuació de la Fiscalia. En Toumani ha passat més de set mesos fora del sistema de protecció.

El que li va passar a en Toumani (nom fictici), tot i que il·legal, no és estrany. Els menors migrants que arriben sols a Espanya han de ser protegits per les autoritats de la mateixa manera que qualsevol menor en situació de desemparament. Si no tenen documentació que acrediti la seva minoria d’edat -una cosa freqüent-, i pel seu aspecte no resulta evident, la Llei d’Estrangeria estableix que el ministeri fiscal ha d’ordenar la realització de proves mèdiques de determinació de l’edat, que consisteixen en exploracions i radiografies.

Però les actuacions dels fiscals van més enllà del que marca la llei en moltes ocasions, com ha tornat a manifestar aquesta sentència. Des de fa anys, diverses organitzacions socials denuncien que la Fiscalia ordena practicar les proves d’edat -per si mateixes criticades pel seu caràcter invasiu i el seu ampli marge d’error- a menors amb documentació, com en Toumani.

Davant les contínues denúncies de les ONG, el Tribunal Suprem va establir jurisprudència el 2014 amb dues sentències: un menor amb un passaport vàlid no pot ser ser sotmès a les proves d’edat. “El Suprem en realitat no va descobrir res de nou, només reiterar el que deia la llei, però sembla que quan hi ha un estranger pel mig hi ha moltes més interpretacions”, critica l’advocat expert en estrangeria Francisco Solans.

Aquestes dues sentències no van ser les úniques: “Ja en van deu”, indica Lourdes Reyzábal, presidenta de la Fundació Raíces. Malgrat això, encara que amb menys freqüència, els fiscals han seguit ordenant proves d’edat als xavals amb passaport o partida de naixement. Ho va denunciar també l’ONU al febrer.

A més d’en Toumani, també li va passar a l’Adika, de 17 anys i procedent de Ghana, que explicava la seva història des d’una habitació plena d’humitats en la qual es aixoplugava. I recentment li va passar a MK, malià de 16 anys, s’ha quedat al carrer després de no voler sotmetre’s a aquestes proves, ordenades per la Fiscalia madrilenya. “Tenia passaport i, per tant, estava documentat i no se les havien de fer”, sosté Reyzábal, que ha portat també el seu cas als tribunals.

“No haurien d’haver ordenat les proves”

“La sentència a favor d’en Toumani torna a reiterar el dictat pel Suprem”, indica el seu advocat Albert Parés, de l’associació Noves Vies. El text, a què ha tingut accés eldiario.es, diu: “La Fiscalia de Menors de Barcelona no hauria d’haver ordenat la realització de proves addicionals per a la determinació de l’edat de l’actor atès que no es tracta d’una persona indocumentada, sinó que ell mateix va aportar documentació oficial que acreditava la seva identitat i la seva minoria d’edat”.

Quan van expulsar en Toumani al carrer, un portaveu de la Fiscalia Provincial de Barcelona va indicar a aquest mitjà el seu raonament per no acceptar el passaport del noi, expedit a l’Ambaixada de Mali a Madrid: “És evident que no cal creure el que posa al passaport, llevat que ens hi obligui un tractat internacional, que no és el cas, només obliga amb el Marroc, i és dubtós si amb Tunísia, Algèria i Mauritània”. La justícia ha tret la raó a la Fiscalia, un cop més. Ara en Toumani ja està en un centre de protecció de menors.

Solans considera també que les raons al·legades no se sostenen amb la llei a la mà. “Un passaport és un document públic i només és rebatible si es demostra la seva falsedat. No pot ser que el que un fiscal cregui quedi per sobre d’un document públic”.

La Fiscalia de l’Estat, en el punt de mira

Com recorden Albert Parés i Lourdes Reyzábal, els casos que tots dos han portat als tribunals sempre han acabat en èxit per als menors. En el camí, els adolescents no han tingut un sostre, menjar, educació, protecció ni cures a les quals tenien dret. “MK cal recordar que porta en aquesta situació dos anys. Una vegada que el va trobar la policia quan dormia al carrer, el va portar a un centre de menors perquè no va dubtar ni un moment de que era un nen pel seu aspecte físic”, afirma Reyzábal.

La sentència d’en Toumani torna a insistir, a més, que la Fiscalia no pot dir que un passaport no és vàlid sense “impugnar-lo”. “La Fiscalia diu que no es creu els registres civils d’aquests països, però només passa en els casos d’aquests nens que estan sols i són vulnerables”, denuncia la presidenta de la Fundació Raíces. Si la policia volgués fer fora aquests nois del país, tindrien en compte el lloc de procedència del seu passaport. Si volguessin demanar asil a superar els 18 anys, també ho farien seguint els detalls d’aquest passaport. El document només suposa un problema quan demostra la minoria d’edat de l’infant, i com a conseqüència l’Estat ha de protegir.

El lletrat Albert Parés apunta que, des de fa una setmana, ha vist una nova actitud a la Fiscalia catalana. Té dos casos en què la Fiscalia li ha reunit per parlar del passaport d’uns menors. En el primer cas, ha acceptat el document i el jove està protegit. Solans reitera: “És que ja no hi ha marge de dubte. No és que ho digui molt clar la llei, és que hi ha infinitat de sentències que diuen que un menor amb passaport no està indocumentat”.

Que encara persisteixin tants casos en què els fiscals actuen en contra de la jurisprudència del Suprem inquieta l’advocat especialista. “La Fiscalia té una estructura molt rígida: els fiscals es deuen al seu cap. Si el fiscal general de l’Estat no diu res davant aquesta situació, quan és un problema que no és d’ahir, demostra una deixadesa de responsabilitat molt evident”, rasa Francisco Solans.

Aquest és un article publicat a eldiario.es