La Fiscalia catalana deixa al carrer un menor de 15 anys sense cap protecció

Un adolescent procedent de Mali va tramitar el seu passaport a l'Ambaixada del seu país a Madrid, que validava la seva minoria d'edat. La Fiscalia catalana no es fia de la dada referent a l'edat

Laura Olías - eldiario.es
 
 
 

Toumani, amb 15 anys, viuen a casa d'un compatiota de Mali perquè l'Adminitració no assumeix la seva tutela. / Imatge cedida

Toumani, amb 15 anys, viuen a casa d’un compatiota de Mali perquè l’Adminitració no assumeix la seva tutela. / Imatge cedida

En Toumani –nom fictici– té 15 anys i, si no fos per un compatriota de Mali que l’ha acollit a casa seva, avui dormiria al carrer. O buscant la solidaritat d’algun conegut o algun alberg en el qual passar la nit. En Toumani va arribar sol a Espanya, saltant la tanca de Melilla, “perquè a Mali no em quedava ningú”, explica a eldiario.es. Hauria d’entrar en el sistema de protecció de menors de Catalunya, com qualsevol menor que es troba sol a Espanya, però la Fiscalia Provincial de Barcelona ho ha rebutjat perquè considera que el seu passaport, emès a l’Ambaixada de Mali a Madrid, no és prova suficient de la seva edat.

“La Fiscalia diu que el passaport no és bo”, repeteix diverses vegades en Toumani a l’altra banda del telèfon des de Barcelona. No pot entendre’n el motiu, perquè la Secció de Menors de la Fiscalia no l’hi ha explicat. “Que no és bo, això és tot”. La denegació del seu passaport, que va tramitar a l’Ambaixada de Mali, segons afirma el jove i la Fundació Arrels –que el va acompanyar a presentar els papers necessaris per obtenir-lo–, el priva d’un llit, d’un equip de persones responsables d’ell, d’una ració suficient de menjar al dia i del dret a la seva educació. “Estic a casa d’un company de Mali i ell em paga el menjar i tot”, diu en Toumani.

Quan un menor immigrant arriba sol a Espanya, l’Administració –les comunitats autònomes– han d’assumir la seva tutela i cura. En ocasions, els joves arriben sense documentació i, per als casos en què la minoria d’edat no és evident per l’aparença física, la Llei d’Estrangeria indica que el ministeri fiscal pot sol·licitar proves mèdiques de determinació de l’edat. La pràctica ha demostrat, a través de nombrosos casos que van arribar als tribunals, que els fiscals ordenen aquestes proves d’edat no només a adolescents indocumentats, sinó també a joves amb passaport vàlid.

El Tribunal Suprem va resoldre els dubtesal respecte dels fiscals de l’any passat, en dues sentències que van establir jurisprudència: un menor amb un passaport vàlid no pot ser ser sotmès a les proves d’edat. “L’immigrant del passaport o document equivalent d’identitat del qual se’n desprengui la seva minoria d’edat no pot ser considerat un estranger indocumentat per ser sotmès a proves complementàries de determinació de la seva edat”, diu el text.

Si hi ha dubtes sobre la veracitat del document, aquest ha de ser impugnat -va indicar el Suprem- però no es pot deixar als xavals sense protecció i amb el seu passaport a la mà, que a més servirà per a altres tràmits, com ha denunciat en nombroses ocasions la Fundació Arrels. “Els tribunals hauran de fer un judici de proporcionalitat sobre les raons per les quals es considera que el document no és fiable”, va dictar la sala del Suprem.

La Fiscalia no es fia de passaports de països africans

Però tot i les sentències del Suprem, no s’ha acabat amb aquesta mala pràctica. “Ja he guanyat vuit casos de menors africans amb passaport similars a aquest al Tribunal Suprem des d’aleshores”, explica l’advocat de l’associació Noves Vies Albert Pares, que ha defensat el dret d’en Toumani a ser tutelat per l’Administració. “Això cada vegada va pitjor”, diu amb ràbia a la seva sortida de la Fiscalia. En Toumani es queda al carrer, però recorreran el tancament del seu expedient de protecció.

En Toumani va entrar a Espanya superant la tanca de concertines de Melilla, després de patir la muntanya Gurugú del Marroc i creuar Algèria. Fa “un any i dos mesos” va deixar la seva llar, “quan va morir el meu pare, no em quedava ningú a Mali”. A Melilla no sabia què fer i va ocultar el seu veritable nom i la seva nacionalitat. “Hi ha molts problemes a Melilla, és molt dur”, afirma el noi.

Quan va arribar a Múrcia va confessar als tècnics d’una ONG que el va acollir que tenia 15 anys. Assessorat per ells, va demanar al seu país la seva partida de naixement i van anar amb ella a la Policia Nacional, “però em van dir que no era oficial i em van fer les proves d’edat, la radiografia”, explica Toumani. Aquests anàlisis mèdics, criticats per la Defensora del Poble i diverses ONG pel seu marge d’error, van concloure que és major d’edat.

Amb la col·laboració del personal de Fundació Arrels va acudir al maig a l’Ambaixada de Mali a Madrid per tramitar el seu passaport i una carta d’identificació, que proven la seva data de naixement: desembre de 1999. “Vam acompanyar en Toumani igual que a molts altres nois als quals segueixen rebutjant els seus passaports”, denuncia Lourdes Reyzábal, presidenta de la Fundació Arrels.

La Fiscalia conclou que aquest document no és prova “suficient” per acreditar la seva edat, en una declaració signada aquest 22 d’octubre a la qual ha tingut accés aquest mitjà. “És evident que no cal creure el que posa al passaport, llevat que ens hi obligui un Tractat Internacional, que no és el cas, només ens obliga amb el Marroc, i és dubtós si amb Tunísia, Algèria i Mauritània”, indica un portaveu de la Fiscalia Provincial de Barcelona.

José Miguel Sánchez Tomás, expert en Dret d’Estrangeria i professor de Dret Penal de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, indica que  Llei de Protecció a la infància i l’adolescència recent “torna a esmentar els dubtes sobre els passaports” per a realitzar proves d’edat, tot i que indica que s’han de justificar, aquests dubtes. “Però s’ha legislat després del que ha dit el Suprem i ara estem en un ‘impasse”, diu.

Adika, un adolescent de Ghana, també es va quedar al carrer per una resolució de la mateixa Fiscalia tot i que l’Ambaixada de Ghana a Madrid va confirmar a eldiario.es que havia emès el seu passaport. “Han d’acceptar-ho, porta la signatura del cònsol i el segell de Ghana”, explicaven a aquest mitjà des de la institució.

Adika va complir a l’agost 18 anys. La por de l’advocat Albert Parés i d’organitzacions com la Fundació Arrels és el dany causat a aquests nois, la seva gran vulnerabilitat durant el temps en què es troben sense protecció. Quan els tribunals els acaben donant la raó a vegades ja són majors d’edat. En Toumani és optimista: “Espero que tot vagi bé, poder entrar en un centre i jugar a futbol”, diu abans de penjar. En dos mesos compleix 16 anys.

Aquest és un article publicat a Desalambre

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*