L’ONU diu que el Govern espanyol tracta de forma il·legal els menors estrangers sols

L'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans denuncia que Espanya sotmet als menors migrants a proves mèdiques d'edat "indiscriminadament", una pràctica il·legal

Laura Olías - eldiario.es
 
 
 

Imatge d'arxiu de nens migrants que viuen al carrer a Melilla perquè fugen o són expulsats del sistema de protecció de menors. | Foto: Robert Bonet

Imatge d’arxiu de joves migrants que viuen al carrer a Melilla perquè fugen o són expulsats del sistema de protecció de menors. | Foto: Robert Bonet

L’ONU fa una bon estirada d’orelles a Espanya per la seva atenció als menors estrangers que arriben sols el país. Un escrit del representant per a Europa de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Jan Jarab, condemna les proves mèdiques d’edat a què se sotmet als menors migrants “indiscriminadament”. Aquests exàmens, que va limitar el Tribunal Suprem, pateixen “d’un marge d’error molt alt”, critica. Jarab apunta també que el protocol marc que el Govern va aprovar el 2014 per a aquests adolescents “sembla contenir instruccions contràries a la doctrina dels drets humans”.

La missiva del representant de l’ONU, que publica completa eldiario.es i que va avançar La Vanguardia, denuncia el tracte de les autoritats espanyoles a través del cas d’un menor que va defensar la Fundació Raíces. L’Ibrahim (nom fictici) es va quedar al carrer després que la Fiscalia de Menors no es cregués que era menor d’edat –”sense veure’l”, afegeix Jarab– i el sotmetés a unes proves mèdiques que van concloure que tenia més de 18 anys.

Com indica l’ONU, “el de l’Ibrahim no és un cas aïllat”. Quan les autoritats troben un menor d’edat desprotegit, sense estar a càrrec de cap adult, la seva obligació és tenir cura i vetllar per ell a través del sistema de protecció de menors. És igual si el menor ha nascut a Espanya o si procedeix d’un altre país i ha arribat fins aquí en el seu procés migratori: Espanya ha de garantir l’atenció a qualsevol menor indefens, com marca la legislació nacional i internacional, com la Convenció dels Drets de l’Infant.

La Llei d’Estrangeria determina que quan les autoritats troben un adolescent, sense documentació, i l’aspecte físic faci dubtar de la seva minoria d’edat, se li practicaran unes proves mèdiques de determinació de l’edat. Si el resultat és superior als 18 anys, aquesta persona es queda al carrer, sense cap protecció.

Jan Jarab condemna al seu escrit que les garanties reconegudes als menors no es compleixen sempre, ni a Espanya –país en el qual es centra la seva carta– ni en altres països europeus. “La crisi actual a la qual s’enfronta Europa comporta la pèrdua de milers de vides humanes, incloses les de molts menors, en la seva desesperada recerca d’una vida millor”, indica. La Interpol calcula que uns 10.000 menors refugiats han desaparegut després d’arribar a la UE. Espanya perd el rastre sistemàticament a menors migrants que arriben sols el país. Segons l’opinió de Jarab, els marcs legals a la UE són garantistes però el problema és que els poders públics no els compleixen.

Crítica a les proves mèdiques d’edat

El representant de les Nacions Unides centra gran part de la seva carta a criticar les proves mèdiques de determinació de l’edat que aplica Espanya, que consisteixen en radiografies de canell i molars, però també en l’exploració de genitals. “Les tècniques mèdiques no es poden considerar proves irrefutables d’edat, ja que determinen una probabilitat i no una certesa, partint d’un marge d’error molt alt”, apunta.

Jarab cita una recerca a Itàlia en què “joves identificats com de 18 anys tenien en realitat des de menys de 16 fins a més de 20”. Aquestes proves ja han estat criticades a Espanya per la defensora del poble i diverses ONG.

Jarab, a més, recorda que el Tribunal Suprem d’Espanya va establir jurisprudència i va prohibir aquests exàmens mèdics als menors migrants que compten amb documentació legal –com passaports i partides de naixement–. Segons l’ONG Fundació Raíces i Noves Vies, la Fiscalia segueix ordenant aquestes proves a joves amb documents d’identitat, com a l’Adika i en Toumani.

El Suprem va dictar també que aquestes proves no poden “aplicar-se indiscriminadament” pel seu caràcter invasiu, diu l’ONU, cosa que les autoritats espanyoles tampoc compleixen, segons la informació recollida pel representant de Nacions Unides. “L’ús de tècniques mèdiques per a la determinació de l’edat continua indiscriminadament”, denuncia.

Fundació Raíces destaca la importància de l’escrit de l’ONU. La seva presidenta, Lourdes Reyzábal, tradueix les crítiques a les proves mèdiques d’edat en un cas real. “A un noi de Camerun li van fer les proves a Almeria el 28 de febrer de 2014, en què va donar que tenia 17 anys. La policia no va creure’s aquest examen, perquè deien que tenia aparença de major d’edat i van sotmetre al xaval a altres proves, cinc dies després, en les que el resultat va ser de 19 anys. En cinc dies havia crescut dos anys i, és clar, aquestes proves sí que les van creure”, lamenta Reyzábal.

Des de llavors, el noi ha aconseguit el passaport a l’ambaixada de Camerun a Espanya, que acredita que va néixer a l’octubre de 1998. Té 17 anys i quan el van sotmetre als primers exàmens tenia 15 anys. “I porta tot aquest temps fora del sistema de protecció perquè els jutjats de família no acorden mesures cautelars amb aquests menors i es queden al carrer”. La Fundació Raíces va saber del seu cas perquè els van avisar que un noi amb aparença de menor estava dins del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche, esperant una expulsió com si fos un adult. I van aconseguir treure’l d’allà apel·lant al jutge de vigilància del centre.

Un protocol contrari a la llei

Una altra de les denúncies més contundents de l’ONU apunta al Protocol Marc per als Menors Estrangers no Acompanyats que va aprovar el Govern el 2014. “Sembla contenir instruccions contràries a la doctrina dels Drets Humans, a l’opinió majoritària de jutges europeus i a les sentències del Tribunal Suprem”, expressa Jan Jarab. L’ONU considera que el protocol “s’excedeix del que la mateixa Llei té establert en reglamentar la realització de proves a menors estrangers, encara que aquests tinguin acreditada la seva minoria d’edat a través de documents de registres civils, consolats i ambaixades dels seus països d’origen”.

Aquesta queixa coincideix amb un dels motius pels quals Fundació Raíces ha recorregut el protocol davant els tribunals. “Ara la denúncia està admesa a l’Audiència Nacional”, diu Lourdes Reyzábal, que creu fonamental la crítica de les Nacions Unides a aquest protocol perquè no preveu “la possibilitat que el menor discuteixi els resultats de les proves amb suport d’assistència lletrada”. Reyzábal ho resumeix amb un altre exemple: “Com és possible que un menor que es negui a fer-se aquestes proves sigui decretat per la Fiscalia major d’edat sense l’assistència d’un advocat?”.

Jarab tanca el seu text expressant la “preocupació” amb què l’oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans a Europa segueix aquest tema. I afegeix: és “vital” que els protocols i normes “canviïn si no són coherents amb les normes internacionals i amb les més altes instàncies del poder judicial”.

El Tribunal Suprem va afirmar a l’octubre de 2014 que el Govern havia de modificar aquest protocol, per ajustar-lo a la seva jurisprudència pel que fa a les proves d’edat quan els menors tenen els seus passaports o partides de naixement. Llavors, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, encarregat de coordinar aquest protocol, van afirmar que encara estaven “analitzant la sentència i que, en general, el document s’ajusta a la llei”. Les ONG denuncien que les proves d’edat se segueixen realitzant de manera sistemàtica a menors migrants documentats.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*