Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Reclamem que les reformes educatives no es basin en propostes de persones o entitats suposadament expertes, que de vegades estan al servei d’objectius contraposats amb els de l’educació. I que s’evitin els canvis poc meditats i de conseqüències incertes, difícilment reversibles en el camp educatiu, i possiblement negatives per a les persones afectades. Creiem, a més, que la definició dels objectius, dels continguts i de les formes del nostres sistema educatiu han de ser el resultat d’un procés participatiu”.
Aquest darrer punt del manifest Per una educació al servei de les persones, del saber i de la cultura, sintetitza el que demanen els seus impulsors: frenar la reforma del batxillerat i la selectivitat de la que s’ha començat a parlar amb força els darrers mesos. “Amb l’argument que l’ESO és competencial i el batxillerat no, es tractaria de canviar el batxillerat i les proves d’accés a la universitat, com a pas intermedi cap a suprimir-les. Més endavant canviaria la universitat. Però no es veu per què una etapa obligatòria i una altra que no ho és, amb objectius ben diferents, ha de ser homogènies (…) Si el problema és que l’alumnat de l’ESO centrada en les competències no té prou coneixements per cursar el batxillerat, més aviat caldria canviar l’ESO que no pas el batxillerat”, raona l’escrit.
El manifest, obert a adhesions, l’han impulsat un grup d’integrants del Seminari Ítaca d’Educació Crítica, entre els quals Rosa Cañadell (professora jubilada i activista), Albert Corominas (professor emèrit de la UPC), Josep Barceló (mestre de primària i activista) i Xavier Díez (mestre, historiador i escriptor), i neix amb una quarantena de firmes de docents i intel·lectuals, entre els quals les de la professora de la UPC Vera Sacristán, el professor i escriptor Andreu Navarra, l’exportaveu de la Ustec Ramon Font, o el professor i activista Jordi Martí Font.
Cañadell, Corominas i Nico Hirtt (físic belga i cofundador de l’associació Appel pour une école démocratique, que també firma el manifest) van publicar fa més o menys un any El Menosprecio del Conocimiento (Icaria), assaig en el qual defensen que el neoliberalisme ha llençat una ofensiva sobre l’educació consistent a descafeïnar-la amb l’objectiu de crear ciutadans servils a la voluntat del mercat. Aquesta ofensiva es tradueix en la imposició de l’aprenentatge per competències i eslògans com “aprendre a aprendre”.
D’aquesta idea parteix el manifest, en el qual es denuncia que l’administració educativa de Catalunya, “emparant-se en el prestigi que té a casa nostra el moviment de renovació pedagògica”, se suma a aquesta tendència mundial i “pretén foragitar de l’escola els coneixements, desplaçats per unes suposades competències que, sense aquests, són buides o només útils per a l’exercici de feines de baixa qualificació”. I afegeix que aquests canvis de metodologies “no han estat resultat de cap debat amb el professorat, sinó d’una imposició, sovint canalitzada a través d’organitzacions privades com ara Escola Nova 21, Telefónica, Google o La Caixa, amb el suport d’alguns mitjans de comunicació”.
El Diari de l’Educació, 2025
3 comentaris
Acabo de llegir a Twitter una reflexió que considero encertada: si per fer l’ESO competencial necessitem canviar el batxillerat, és perquè en realitat l’ESO competencial NO funciona.
La resta, subterfugis per defendre allò indefensable. Volem convertir l’escola dels pobres en el que l’escola franquista era per a les dones: un ensinistrament emocional amb quatre sabers rudimentaris per a poder seguir missa. Ara el mateix, però per poder consumir des de les plataformes de la xarxa. Els rics poden pagar-se el capital cognitiu de la seva butxaca: a l’elit tant li té en què es converteixi l’escola.
Una pena.
Els rics volem que els nostres fills sàpiguen administar el nostre patrimoni,i per fer-ho és necessari el cap ben desenvolupat i coneixements validada. Les competències no em serveixen per res si no és té coneixements. Una cosa porta a l’altra.
Amb l’educació emocional i competencial han arribat tots els mals de l’escola. Sense continguts ni coneixements no hi ha competències possibles.
Estic a favor de fer el coneixement més aplicat, però sense teoria no hi ha practica, i sense pràctica la teoria es queda en només acumulació de coneixement. No pot ser que adolescents de 4t d’ESO no sàpiguen llegir ni escriure, però sí desgranar un munt de circumstàncies emocionals per trobar excuses per no fer res. Vivim una dictadura de la pseudopedagogia postmoderna. Innovació no sempre és anar a millor.