Actualitat

Una cinquantena de famílies d’escoles que tanquen entren al Consolat de Finlàndia a demanar exili educatiu

Dos pares, enfundats en samarretes grogues i cadascun amb una bandera finlandesa a la mà, fan guàrdia a la porta del número 17 del carrer Puig i Xoriguer de Barcelona, un auster edifici que alberga el Consolat de Finlàndia a la ciutat. A tothom qui arriba amb cara -o samarreta- de defensar l’escola pública, el fan passar cap a dins. Al pis de dalt, una cinquantena de pares i mares s’amunteguen dins la sala principal del Consolat. Van acompanyat dels seus fills i d’una pila de maletes. Però qui els ha deixat entrar? “Jo! Sóc el Cònsol, que ja estava avisat i els he vingut a obrir la porta”, explica Albert Ginjaume, Cònsol de Finlàndia a Barcelona, que treu el cap emmig de la munió de samarretes grogues i nens que corren amunt i avall amb les banderetes.

Aquesta era l’estampa de la protesta, aquest dissabte al matí, d’una cinquantena de famílies afectades pel tancament d’escoles impulsat per la Generalitat a causa de la davallada de la natalitat. Vinguts de cinc col·legis i poblacions diferents, i agrupats sota el paraigua de la Plataforma Cap Escola es Tanca, els pares i mares s’han concentrat per demanar a Finlàndia exili educatiu, una demanda simbòlica però que troba el seu origen en un context real: el de la rebaixa de pressupost per a l’educació pública i la reducció de línies de P-3 que ha conduït al desmantellament d’alguns centres.

“Denunciem que el departament d’Ensenyament redueix l’oferta de places just abans de les preinscripcions, per estigmatitzar els centres i que així tinguin una demanda menor que en justifiqui el tancament”, proclamava Isabel Roman, de l’escola Aigüerols de Santa Perpètua de Mogoda, en la lectura del manifest. Els centres afectats fa temps que demanen que, si no s’omplen les classes fins dalt, el que s’hauria de fer és aprofitar per tenir unes ràtios reduïdes, i no eliminar els grups. A més, avui afegien: “Totes les escoles que estem amenaçades tenim un projecte educatiu similar al finlandès“, en referència al fet que la majoria són escoles de nova creació -moltes es van impulsar durant el Govern tripartit-, i compten amb projectes pedagògics més innovadors.

“Es premien les escoles que segreguen per sexes amb sucoses subvencions i en canvi es castiguen les que atenen a la diversitat”, protestava una de les mares durant la concentració. A més dels Aigüerols, i havia representants de les AMPA de les escoles Can Montllor de Terrassa -que ja ha tancat aquest curs-, Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor, Gil Cristià i Arboç de la Selva del Camp, Mediterrani de Viladecans i El Castell de Tona. Aquestes quatre últimes estan abocades a un tancament progressiu des que aquest curs 2013-2014 ja no han ofert places de P-3.

La complicitat del cònsul Ginjaume

El Cònsul Honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume, no havia de ser avui al seu despatx. Però quan es va assabentar de la protesta i dels seus motius, va decidir no només que hi faria acte de presència, sinó que obriria la porta als manifestants. Així ho ha explicat Ginjaume en acabar la concentració, quan ha dedicat unes paraules a totes les famílies assistents. “Em sap molt greu que us hagueu vist obligats a venir per aquest motiu”, ha arrencat el Cònsul. “A Finlàndia, com sabeu, el nostre màxim objectiu és l’educació, i una prova d’això és que als anys 90, en plena crisi, hi va haver una retallada general del pressupost excepte en educació, perquè sabíem que era la clau de la recuperació”, ha exposat Ginjaume, en contraposició als ajustaments patits a Catalunya.

En acabat, el Cònsul no ha deixat escapar l’oportunitat de regalar a cada escola el llibre ‘Gràcies, Finlàndia!’, del prestigiós professor català Xavier Melgarejo, un dels principals ponts entre l’educació catalana i la finlandesa gràcies al seu profund coneixement del sistema educatiu del país escandinau. Ja a fora del consolat, algunes famílies s’han quedat una estona pintant un mural de protesta amb els seus fills.