Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest dimecres Les Corts Valencianes han aprovat la proposició de llei per la qual es regula el plurilingüisme a les aules valencianes, presentades pels grups PSPV-PSOE, Compromís i Podem. Aquesta nova normativa substitueix l’anterior decret lingüístic del PP que va ser anul·lat parcialment després d’un recurs del sindicat CSI-F el passat juliol. El Tribunal va estipular que “discriminava els alumnes que optaven per un ensenyament majoritari en castellà enfront dels qui triaven el valencià com a llengua vehicular, degut a que els últims rebien més hores de docència en anglès”.
La llei equipara, doncs, el número d’hores de docència en valencià i en castellà en un 25% com a mínim i ofereix una forquilla d’entre el 15 i el 25% per a l’anglès, deixant en mans de cada centre la distribució de les hores restants en funció del seu projecte lingüístic. Així, amb aquest decret es mira de “superar la manca de domini efectiu de les dues llengües oficials i de la tercera llengua estrangera”, segons argumenta el diputat de Podem Cèsar Jiménez, qui afegeix que aquest model “permetrà els alumnes decidir en quina llengua volen formar-se”.
El text ha estat aprovat amb els vots en contra del PP i Ciutadans. Aquests últims l’han valorat com a “plurilingüisme adulterat cap el nacionalisme”, limitant la decisió de les famílies. Per la seva banda, el PP ha al·legat que aquest decret és “l’inici del procés valencià” i l’ha titllat de “franquista” i “dictadura lingüística”, segons la diputada Beatriz Gascó. En aquesta línia, Josep Nadal, de Compromís, també ha fet referència a la dictadura per recriminar els Populars “un model monolingüe que predomina fins i tot als mitjans de comunicació. La nostra llengua va estar proscrita durant la llarga nit del franquisme”.
El Diari de l’Educació, 2025