Opinió

Volem acollir, però amb discurs: eduquem per la pau

Aquest dissabte milers de persones sortiran al carrer sota el lema Volem acollir: una crida a la solidaritat amb les persones refugiades. Però ¿qui són aquestes persones? ¿De què fugen i per què? ¿Les persones a qui anomenem migrants, aquí i ara, no són refugiades? ¿Què està fent l’Europa de la democràcia per acollir i garantir vies segures de trànsit per aquestes persones?

Davant de la manca d’acció i voluntat política de les institucions públiques, la societat civil s’organitza per exigir i donar resposta a una realitat que ens colpeja dia a dia a cop de titular informatiu. ¿Però les veus que alcem als carrers i a les xarxes són veus informades i amb criteri?

A mitjans de 2015 es disparaven a Europa les alarmes d’una imminent crisi de migracions i refugi de persones provinents de Síria, així com de les vulneracions de drets que aquestes patien en el seu camí cap al continent europeu. Aquesta lectura ens feia creure, molt lluny de la realitat, que milions de persones arribarien a les nostres costes demanant asil. Les dades recullen que els països de la UE estan acollint menys del 3% de les persones refugiades i que són països com el Líban, Paquistán o Turquia els que estan rebent el major nombre de persones que fugen dels conflictes i de la misèria.

A la vegada, tot i la real magnitud de la tragèdia actual, els moviments migratoris i de refugiades han existit sempre, i sovint la societat ha girat l’esquena quan més aprop ha estat de les vulneracions de drets humans. Parlem de la frontera sud, a Ceuta i Melilla, on moltes persones han perdut la vida per arriscar-se a saltar la valla, i les que ho han fet han estat acollides en Centres d’Intermanent d’Estrangers, en unes condicions que ara estan sent analitzades per organitzacions en defensa dels drets humans. Formem part d’un territori i una societat on costa massa que casos com el de Tarajal surtin a la llum, i que un cop difosos tinguin les conseqüències polítiques i legals pertinents.

És per això, perquè necessitem una ciutadania informada i crítica, que sàpiga extreure la informació veraç i contextualitzada dels titulars informatius, que entengui que estem davant d’una crisi sistèmica i no aïllada, que no és just que parlem de refugiades de primera i migrants de segona, que la xenofòbia i el racisme no són mals menors que es troben lluny, en països nòrdics, sinó que també els tenim molt a prop, a casa nostra i que són discursos que cal combatre… És per tot això, que necessitem eines de sensibilització i educació per la pau.

En aquest sentit, el Servei Civil Internacional i la Plataforma Stop Mare Mortum, amb el recolzament del Consell de Joventut de Barcelona, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i les entitats del sector educatiu i del lleure, han desenvolupat diversos recursos educatius per tractar les migracions a la mediterrània amb infants i joves.

Entre[Terres] és una guia educativa, produïda per l’Eduxarxa, amb l’objectiu de treballar amb joves i infants la temàtica de les persones refugiades des d’una perspectiva de construcció de pau, drets humans, feminisme i transformació social.

Es tracta d’una eina d’educació no formal, que treballa molt vinculada a les emocions, amb la voluntat de formar i fer créixer persones capaces de lluitar conjuntament per garantir els drets de totes les persones, hagin nascut a una banda o l’altra de la mediterrània, ja que el ens uneix és sempre infinitament més fort que els que ens separa.

Estem convençudes del poder de l’educació i concretament de l’educació per la pau, a l’hora de canviar aquesta realitat que ens envolta i ens avergonyeix, així com de la gran capacitat del jovent com a actor i constructor d’un futur més just i menys desigual, menys vergonyós.

En un moment en que la societat alça la veu, es hora també de dotar a totes les veus d’un coneixement més profund de la situació, de ser capaces d’entendre què vol dir exactament la xenofòbia, el racisme institucional, i en definitiva contribuir al creixement i educació duna societat capaç d’organitzar-se i alçar-se contra les injustícies que no sembla que acabin en un futur proper.