Aprovada la llei de FP que ha de servir per impulsar la formació al llarg de la vida

El Parlament aprova per àmplia majoria una llei que planteja integrar la Formació Professional inicial dels centres educatius amb la formació dels treballadors i els aturats. T'en detallem les claus.

Pau Rodríguez
 
 
 

Grau de FP en una escola de cuina. / Foto: Jorge Macri

Grau de FP en una escola de cuina. / Foto: Jorge Macri

El Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria la Llei de Formació i Qualificació Professional, una norma que, segons els seus impulsors, ha de servir per potenciar l’aprenentatge al llarg de la vida. La nova normativa té com a principal repte posar ordre a tota la formació que està estretament lligada al món laboral, i que fins ara estava dispersa en un garbuix d’itineraris conformat per la formació inicial per a estudiants -els cicles de grau mitjà i superior, dins el sistema educatiu-, l’ocupacional per a aturats -depenent del Servei d’Ocupació de Catalunya-, i la continuada per als treballadors -que impartien empreses i entitats, principalment.

Integrar aquests itineraris, així com dotar el sistema de més flexibilitat per adaptar-se a les necessitats formatives -cada cop més canviants- de les persones, eren unes necessitat que ja venien demanant organismes com la Unió Europea des dels anys 90. En aquest sentit, la llei és el primer pas, però caldrà esperar el seu desplegament -la Generalitat calcula que se’n podran començar a recollir els fruits d’aquí a 10 anys- per veure si la fusió és real. No hi confien sindicats com CCOO, que consideren que “s’ha perdut una oportunitat”.

En el moment de la seva aprovació, l’ambient al Parlament era de celebració. No en va és la segona norma d’aquesta particularitat a tot l’Estat -després de la del País Basc-, i suposa la culminació d’una aposta proclamada pel Govern en favor la Formació Professional, uns estudis històricament devaluats (només el 9% dels treballadors tenen qualificacions mitjanes a Catalunya, quan la mitjana als països de l’OCDE és del 33%) i que, segons l’Executiu, han de servir d’impuls a la “competitivitat” del país. 

Quines són les principals novetats que comporta la normativa?

1. La integració de la formació

Centres educatius, empreses i entitats dedicades a la formació, fins ara depenents d’Ensenyament, per una banda, i Empresa i Ocupació, de l’altra, quedaran integrats dins la Xarxa del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, que haurà de garantir que comparteixin els mateixos criteris a l’hora de facilitar informació, orientació, qualificació i acreditació de coneixements. El símbol d’aquesta equiparació dels estudis seran els centres integrats, un centenar d’espais a tot Catalunya -d’aquí a deu anys vista- que amb una mateixa plantilla i infraestructura oferiran formació inicial, ocupacional i continuada conjuntament, a més d’informació i orientació.

En aquest aspecte, CCOO hi posa una pega. Lamenten que no s’hagi arribat a un nivell d’integració suficient com per posar en funcionament una “finestreta única”, un mateix punt d’informació, orientació i acreditació per a tothom.

2. Qui pren les decisions?

Per completar la integració d’uns itineraris que fins ara depenien de dos departaments -Ensenyament i Empresa i Ocupació-, es crearà una comissió rectora, que dependrà directament del departament de Presidència. Estarà integrat pel Govern, l’administració local, les organitzacions empresarials i els sindicats, amb la particularitat que, en la presa de decisions, la Generalitat tindrà el 60% del pes, i sindicats i empreses, el 20%, respectivament. Un repartiment de responsabilitats que no ha acabat de convèncer els dos últims actors.

Aquesta comissió establirà “els objectius prioritaris del sistema de formació”, segons la llei, que després es duran a terme a través de l’Agència Pública de Formació i Qualificació, encarregat de gestionar el servei.

3. Acreditació i flexibilitat, el veritable repte

D’aquí a deu anys, s’hauria de poder donar la següent situació. Un jove sense estudis superiors, després de treballar molts anys en l’hosteleria, es queda sense feina. Decideix aprofitar per formar-se i millorar les seves expectatives laborals. S’apropa a un dels centres de la Xarxa on li expliquen que, d’entrada, pot passar unes proves per acreditar els seus coneixements adquirits després d’anys de fer de cambrer. Són unes quantes competències. A més, li informen que, amb aquestes competències ja acreditades, pot convalidar moltes assignatures del cicle superior de Direcció de Serveis de Restauració, i així obtenir un títol amb més facilitat.

Aquest exemple -fictici- seria un cas d’èxit per part del sistema a l’hora de respondre, amb flexibilitat, a les necessitats formatives de la població. Aquest és l’objectiu del sistema d’acreditacions, per al qual es crearà un registre de competències -actualment hi ha unes 400 qualificacions professionals, cadascuna d’elles composta de desenes de competències diferents-. Pel que fa a la flexibilitat, la llei disposa que es puguin cursar diferents itineraris sempre que comparteixin unitats de competència, i inclús combinar la FP amb el batxillerat.

Un dels elements que, tanmateix, genera cert escepticisme entre els sindicats és que per acreditar coneixements cal esperar a convocatòries. Entre el 2011 i el 2015, la Generalitat va convocar 3.169 places anuals per avaluacions i acreditacions. Fins al 2024, es proposen augmentar-ho a 4.181 places anuals. Una xifra insuficient, segons els sindicats, perquè contrasta amb l’enorme volum de població activa que no té acreditades les seves competències, prop d’un 45%.

4. Formació dual, reconeguda

L’aprovació de la llei suposa també el reconeixement definitiu de la Formació Professional dual, que en els últims anys ha multiplicat el seu pes -de 600 alumnes l’any 2013 a 5.000 el proper curs-. Aquesta formació combina l’aprenentatge als centres educatius amb la formació als centres de treball. L’alumne ha de passar un mínim d’un 33% de les hores lectives a l’empresa. Es tracta aprenentatge i treball remunerat, i l’alumne cotitza a la seguretat social, sempre a càrrec de l’empresa.

En el text de la llei també es deixa constància que el centre educatiu i les empreses hauran de signar un conveni per establir els “compromisos de formació”, així com la supervisió d’un tutor encarregat d’acollir l’alumne, supervisar la seva feina, i coordinar-se amb el centre a l’hora de fer l’avaluació. De moment, però, genera inquietud entre els sindicats el fet que no es concreti la formació prèvia i el temps de dedicació d’aquesta figura.