En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet de posar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país.
En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet deposar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país, amb el benentès que no hi ha models perfectes i que cada context requereix respostes diferents.
La infància és la llavor més preuada. Invertir en salut mental i educació és bàsic per poder millorar les diferents àrees del sistema i edificar un engranatge personal-social-polític de qualitat. Fa anys que a països com Finlàndia ho van entendre, i el resultat positiu es demostra any rere any a les proves PISA.
Les dades sobre fracàs escolar i prevalença de trastorns de salut mental en la població infanto-juvenil ens conviden a reflexionar si davant de cada nova evidència hem de fer un diagnòstic individual o un diagnòstic social
