El Brasil exporta la seva recepta contra la malnutrició infantil

L'estratègia passa per reforçar l'alimentació escolar: 45 milions de nens mengen actualment al col·legi, un model que el govern del Brasil ha ajudat a implementar a El Salvador.

Benoît Cros
 
 
 

Nens menjant un apat preparat en el marc del programa Escuelas Sostenibles al municipi d’Atiquizaya a El Salvador / Benoit Cros

A la casa de tova de la família Martínez, els fesols es couen lentament. Acompanyats d’un parell de tortillas de blat de moro, compondran el modest sopar del dia. Igual que per a la trentena de famílies de la comunitat rural de San Miguelito, un nucli de població aïllat al municipi de Cacaopera, a l’oest del Salvador, l’escassetat d’aliments és un problema quotidià. Només un cop per setmana, la seva dieta s’enriqueix amb un parell d’ous provinents de les seves dues gallines. En els últims anys, les collites han estat dolentes. El canvi climàtic fa que les èpoques de sequera siguin més llargues i les pluges més intenses, provocant la destrucció dels cultius. Les dades del ministeri d’Economia revelen que dos terços de la població viuen per sota del llindar de la pobresa, dels quals la meitat es troba en la pobresa extrema.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, la subalimentació ha augmentat lleugerament. El 2016 afectava el 12,4% de la població, enfront del 10,7% el 2007. Tot el contrari d’un altre país de l’Amèrica Llatina, el Brasil, que, tot i les persistents i considerables desigualtats, va saber pràcticament eradicar la fam i treure milions de persones de la pobresa extrema a la primera dècada del segle XXI gràcies a l’ambiciosa estratègia “fam zero”, basada en les ajudes directes a famílies, el suport a l’agricultura familiar i l’aposta per l’alimentació escolar.

Per l’expresident Lula da Silva, aquesta experiència havia de beneficiar altres països en vies de desenvolupament, el que va donar lloc a un programa de cooperació amb la FAO i diversos països de l’Amèrica Llatina, ratificat per un acord signat el 2008. “Brasil vol transferir aquest coneixement als països germans i cooperar en la solidaritat”, va dir en una conferència al 2011, afegint que “això no és ensenyar una fórmula establerta, però crec en la possibilitat de compartir la nostra experiència, multiplicant els esforços en la lluita contra la fam”.

Un dels aspectes destacats de l’estratègia brasilera va ser l’aposta per l’enfortiment de l’alimentació escolar, vinculat a la promoció de l’agricultura familiar. 45 milions de nens brasilers mengen avui dia escola. És aquest model el que el govern del Brasil i la FAO van ajudar a implementar a El Salvador.

Al municipi d’Atiquizaya, situat a la zona est del país, es repeteix cada dilluns la mateixa escena. Uns integrants de la cooperativa agrícola Las Bromas visiten 16 centres escolars de la zona per lliurar-los la seva producció: tomàquets, raves, cogombres, plàtans i altres fruites i verdures que acompanyen l’arròs i els fesols comprats a través d’un programa nacional. Unes cuineres s’encarreguen després de preparar els àpats, tant per als alumnes del torn de matí com per als de la tarda.

Les integrants de la cooperativa Las Bromas / Benoit Cros

A l’escola Cordelia Ávalos de Tasca, la Sandra, una nena de 5 anys que tenia problemes d’anèmia, és la primera a acabar-se el plat, uns fesols acompanyats d’amanida de cogombres i tomàquets. “La meitat dels nostres alumnes no esmorzen i alguns se’ns desmaiaven”, explica la directora del centre, Ana María Fajardo. “Aquest programa ha contribuït a millorar l’assistència”, afegeix. La iniciativa també pretén promoure els petits agricultors. Aquests es beneficien de l’estabilitat dels preus, davant la volatilitat del mercat, el que els ajuda a estabilitzar els seus ingressos i a tenir més capacitat per invertir.

És el cas de la cooperativa Las Bromas. Originalment formada per dones, reuneix actualment 23 dones i 23 homes, tots petits productors. “Va ser fundada pels nostres pares fa 37 anys, però estava una mica abandonada”, explica Blanca Perdomo, una de les seves integrants. “La vam reactivar fa 10 anys i l’entrada al programa Escoles sostenibles ens va donar un nou impuls”. Nous sistemes de reg, pous i noves eines van permetre una millora de la seva productivitat, al mateix temps que apostaven per l’agricultura orgànica.

No obstant això, cinc anys després de la seva introducció, el programa segueix sent pilot. Malgrat un creixement anual important del pressupost, encara no arriba al 5% de les escoles d’El Salvador, un país amb greus dificultats financeres. A la resta de països beneficiaris d’aquesta cooperació, el programa també està tardant en posar-se en marxa. Tanmateix, el Brasil vol continuar promovent la seva experiència en aquest àmbit. El 2011 va obrir a Salvador de Bahia el Centre d’Excel·lència de lluita contra la fam, que assessora de països en desenvolupament, principalment a l’Àfrica.

Però aquesta aposta declarada per la cooperació Sud-Sud amaga una altra cara de la política exterior brasilera. “El Brasil té aquest discurs més solidari i més horitzontal que la cooperació Nord-Sud, però al mateix temps exclou de les decisions a la societat civil. I no obstant això, hi és molt present el sector privat”, subratlla Enara Echart, investigadora de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.

En l’àmbit de l’agricultura, el suport extern del Brasil als petits productors és clarament minoritari. “Van molt més cap al desenvolupament de l’agronegoci i de l’agricultura intensiva”, apunta Echart. Un exemple és el corredor de Nacala, una regió fèrtil de Moçambic que el govern d’aquest país vol desenvolupar amb la cooperació del Brasil però que va acabar beneficiant a les grans empreses brasileres i perjudicant als petits agricultors locals. “Amb aquesta aposta per la cooperació Sud-Sud, el Brasil no ha volgut tant canviar les regles del joc com ocupar un espai en l’escenari internacional”, conclou.

Nens menjant un apat preparat en el marc del programa Escuelas Sostenibles al municipi d’Atiquizaya a El Salvador / Benoit Cros