La tercera primavera pedagògica esdevé política pública

El Departament d’Educació i el món municipal acorden una iniciativa conjunta amb Escola Nova 21 per transferir els coneixements i procediments del programa i posar les bases per a les futures accions de política pública per a actualitzar el conjunt del sistema educatiu.

Eduard Vallory
 
 
 

Formació dels equips impulsors de les escoles de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 | Foto: Escola Nova 21

El febrer de l’any passat, la consellera d’Ensenyament i l’alcaldessa de Barcelona presentaven conjuntament la iniciativa Xarxes per al Canvi, que transformava en política pública la iniciativa Escola Nova 21, per tal que els centres de la ciutat avancessin des del treball en xarxa cap a un propòsit educatiu competencial i unes pràctiques d’aprenentatge actualitzades. Gairebé dos anys després, aquesta experiència es trasllada a escala nacional.

L’element central del nou acord, presentat aquesta setmana pel Departament d’Educació, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i Escola Nova 21, i a través del qual s’estableix una transició per al darrer any i mig del programa, és preparar el futur. “Amb aquest acord es vol transferir el coneixement i els procediments desenvolupats per Escola Nova 21 a les administracions públiques, sota el lideratge del Departament d’Educació, a través d’un procés de treball conjunt, per tal que les accions d’actualització educativa puguin arribar al conjunt d’escoles i instituts”.

La transició que ara comença vol capitalitzar l’empenta de transformació educativa i d’il·lusió del mig miler de centres, divuit mil docents, més de dos-cents mil alumnes i una seixantena de xarxes locals que conformen Escola Nova 21, inserits en un procés d’actualització compartint estratègies i metodologies proposades pel programa: el debat sobre el Propòsit, la Visió de centre, l’Espiral d’Indagació, la Rúbrica de Canvi, les trobades de xarxa, les dinàmiques amb famílies, els Productes Mínims Viables i Projectes Tractors…

Quan el 2016 es presentava l’aliança Escola Nova 21, s’explicava que era una iniciativa de tres anys per tal de “catalitzar la voluntat de canvi cap a un sistema educatiu avançat, generant un procediment de canvi de paradigma ben fonamentat que permeti gestionar a cada centre una transformació sistemàtica i sostenible, des del seu propi projecte educatiu”. “Volem generar un canvi sistèmic en xarxa”, afegia.

El nom de l’aliança no és una casualitat. “Escola Nova” refereix als moviments de transformació pedagògica que a inicis de segle XX van treballar per actualitzar el sistema educatiu i posar-lo al servei de l’empoderament dels infants, per a una societat democràtica i inclusiva. I també va ser la referència d’aquelles persones que als anys seixanta van recuperar el mateix esperit, que la barbàrie feixista havia volgut anorrear, i van assentar les bases de l’escola desitjable, de les que avui seguim bevent.

En aquell moment, al seu article “Les tres primaveres pedagògiques”, Jaume Carbonell deia que la que vivim avui és deguda a “les xarxes d’escoles innovadores que han entès que la força i la possibilitat del canvi educatiu depèn molt més del mateix projecte d’escola que no pas de les lleis”, i indagava de què podia dependre l’èxit d’Escola Nova 21 com a iniciativa de catalització d’aquesta voluntat de canvi disruptiu. I es preguntava: “Serà capaç el Departament d’Ensenyament d’integrar aquest repte pedagògic dins la seva política educativa, tal com va es fer a la República?” En aquesta pregunta rau la importància de l’acord que han presentat el Departament d’Educació i les entitats municipalistes.

L’acord es dóna en el marc del conveni vigent entre el Departament d’Educació i Escola Nova 21, així com des de la implicació de molts municipis en el desenvolupament de xarxes locals per al canvi educatiu, que la forta aposta de la Diputació de Barcelona ha fet possible. També es dóna gràcies al fet que l’any passat tots els grups parlamentaris van demanar que el procés d’actualització impulsat per Escola Nova 21 esdevingués política pública liderada pel Departament. I cal destacar que alcaldesses i alcaldes de totes les formacions polítiques hagin volgut donar suport a aquesta nova etapa, pel rol fonamental que el món municipal ha de tenir en promoure l’actualització educativa de tots els centres.

Així, a partir del gener i durant un any i mig,  les accions de canvi educatiu impulsades per Escola Nova 21 es lideraran des del Departament d’Educació, en un treball conjunt amb els municipis i el mateix equip del programa.

Actualitzar el sistema

Per a assolir una educació de qualitat al llarg de tota la vida, inclusiva i equitativa per a tothom, com demana Nacions Unides, cal reformular què aprendre i com aprendre. És per això que no n’hi ha prou amb actualitzar els decrets de currículum o d’avaluació: també cal acompanyar els centres educatius i els seus professionals en un procés d’actualització que els permeti situar-se en una dinàmica de millora contínua i sostenible. Aquesta ha estat la intenció d’Escola Nova 21 els darrers dos anys: presa de consciència de la necessitat i urgència del canvi, i generació de coneixements i procediments des del treball col·laboratiu que possibilitin que tot centre canviï.

Amb l’acord que s’ha presentat, el prop de mig miler de centres del Servei d’Educació de Catalunya que formen part d’Escola Nova 21 esdevenen l’avançada de l’actualització del conjunt del sistema, sota el lideratge del Departament i la corresponsabilització municipal. L’espai de treball serà un grup de la Comissió Mixta Educació-Entitats Municipalistes a la que s’incorporarà Escola Nova 21, des d’on es farà el seguiment de les accions que han de permetre aprendre del procés de canvi, transferir coneixement, aprofundir en la corresponsabilitat Departament-municipis i plantejar accions de futur per a l’actualització de tot el sistema.

En concret, pel que fa a la Mostra representativa de 30 centres amb què es desenvolupen i testen procediments que en permetin una actualització intensiva, personal del Departament assumirà l’acompanyament dels centres implicats i, conjuntament amb l’equip d’Escola Nova 21, supervisarà els processos de canvi i les accions de formació vinculades, extraient-ne les evidències i els aprenentatges que més endavant ho permetin replicar a major escala als centres que ho necessitin.

Alhora, pel que fa al mig miler de centres d’Escola Nova 21 que treballen cap a l’actualització educativa des d’un treball cooperatiu en xarxa vinculat a l’entorn local, els Serveis Territorials, la Inspecció i els Serveis Educatius del Departament s’implicaran en l’acompanyament de les xarxes, i així des del programa se’ls transferirà el coneixement sobre el procediment de canvi. Igualment, es definiran rols de corresponsabilització dels municipis en el desenvolupament de xarxes, i s’anirà dibuixant el nou escenari on l’aprenentatge entre iguals sigui la nova cultura.

Al llarg de l’any i mig en què es durà a terme aquesta iniciativa conjunta de transferència, les 28 xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Barcelona coordinades per ajuntaments amb el suport de la Diputació de Barcelona ho continuaran fent, però amb la incorporació de personal del Departament. Al seu torn, es treballarà per implicar els ajuntaments a les 11 xarxes d’Escola Nova 21 de les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, ja coordinades pels respectius serveis territorials del Departament. Finalment, es coordinarà amb el Consorci d’Educació de Barcelona que ja lidera les 22 xarxes que s’organitzen a la ciutat sota la iniciativa conjunta amb Escola Nova 21 Xarxes per al canvi.

“El dret de tot infant”

La mobilització i el consens que s’ha generat al voltant de la transformació educativa els darrers dos anys i l’impuls de la gran quantitat de centres que s’estan replantejant la manera com eduquen és un revulsiu de canvi que ha d’impactar i empènyer tot el sistema educatiu cap a la seva actualització. En el temps que queda d’existència d’Escola Nova 21, i en el marc de l’acord amb la Generalitat i el món local, hem de reforçar aquest moviment.

El debat sobre la visió de centre vinculat al projecte educatiu, les metodologies per generar el canvi aportades pel programa, la mateixa Rúbrica de canvi com a instrument d’orientació, i el treball cooperatiu en xarxa, han de generar un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

Al seu torn, la nova cultura de treball cooperatiu per a la qualitat i equitat educatives, vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, ha d’arrelar-se a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa, esdevenint una nova cultura de treball en xarxa i aprenentatge entre iguals.

El coneixement metodològic sobre com actualitzar de manera sistemàtica una escola o institut, que s’està generant i testant amb els 30 centres de la Mostra, s’haurà de validar, extreure’n evidències, i posar-lo a disposició de la societat perquè es pugui generalitzar a través de protocols d’actualització per a tots els centres que ho requereixin des d’una política pública.

D’altra banda, a mesura que s’estableixin els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres partint dels que conté la Rúbrica de canvi –elaborada amb inspectors i directores i validada pel Departament–, caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar-ne d’existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

Actualitzar el conjunt del sistema educatiu comporta donar resposta al que Ferrer i Guàrdia deia que és el dret superior en matèria d’educació, davant del qual tots els altres han de cedir: el dret de l’infant. El dret de tot infant a la formació integral de la persona, el dret a una escola inclusiva i orientadora, el dret a una educació de qualitat per a tots i totes.

L’acord, en definitiva, és un gran pas, per la seva interinstitucionalitat i la seva transversalitat política, per a assentar les bases d’una actualització de totes i cadascuna de les escoles i instituts, amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants. Un objectiu que s’ha de fer des de la política pública, que vinculi i corresponsabilitzi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil.

Deia Carbonell que cal trobar la manera que aquesta tercera primavera “floreixi com mai, arribi a totes les escoles, i s’eternitzi”. Avui s’ha donat un nou gran pas perquè això sigui possible.

Eduard Vallory
About Eduard Vallory

Director d'Escola Nova 21 Contact: Twitter | More Posts

5 Comentaris on La tercera primavera pedagògica esdevé política pública

  1. Ah… Però… Ja està avaluat com ha anat això de “l’escola avançada” als llocs on s’ha implantat i s’han tingut en compte les variables dels diferents contexts socials i econòmics, etc.? On són els informes corresponents? Qui els ha elaborats i quines variables ha tingut en compte? Trobo per tot arreu una manca immensa de rigor i de seriositat. Tot és moda, tot és fum, tot és ideologia i tot són interessos que disten molt de ser generals. Quina pena.

    • El que sí que és fum són els comentaris que fa dos anys que diuen que tot el que envolta el canvi educatiu és fum, i no han posat el peu a ni una de les escoles que estan en procés de transformació per preguntar com estan canviant. I és que és tan còmode viure en l’immobilisme i la queixa…

      • I tant, que hem posat el peu. I el que hem vist és esgarrifós. Ludificació i infantilització; menyspreu pel coneixement i “competències” demandades pel món empresarial i econòmic; prevalença d’allò emocional per sobre d’allò racional; bases per augmentar la desigualtat social. També està plena de mites, neuromites i pseudociències, i molt mancada d’evidència pel que fa a les metodologies. No, no m’ha agradat gens, aquesta escola “avançada” feta a la mida del que diuen els grans poders econòmics. Els qui la proposeu i la poseu en pràctica no sabeu o oblideu que els seus principis provenen de l’Informe Delors, que tenia com objectiu promoure l’adequació de l’escola a les noves realitats econòmiques, sense plantejar-se la idoneïtat d’aquestes: són aquestes realitats on s’està generant l’exclusió, la desigualtat creixent, la dissolució de l’estat del benestar i la privatització dels serveis públics. L’ensenyament esdevé un instrument posat al servei d’un objectiu polític i econòmic. Delors utilitzà l’expressió “educació al llarg de la vida” amb quatre principis: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure, aprendre a ser, tots ells basats en dues premisses. La primera, que el coneixement és prescindible en un món dominat per Internet: és una premissa falsa, perquè es confon informació i coneixement en ella, i també oblida que sense coneixement no es pot utilitzar l’eina que suposa la xarxa. Altra, l’afirmació que estem preparant els nostres alumnes per a un futur que desconeixem. Aquesta premissa és perversa, despòtica i terrorífica, tal com afirma Marina Garcès al seu assaig “Nueva ilustración radical”: suposa una desconnexió entre l’acció política possible i la realitat que se’ns imposa. Als nostres alumnes només els quedaria adquirir unes competències bàsiques dictades per un futur que se’ls amaga i sobre el qual no tenen res a decidir, ni se’ls priva de les eines cognitives (coneixements) per poder-lo construir.
        I no és còmode viure en l’immobilisme: en educació, és senzillament impossible. Una altra cosa és combregar amb rodes de molí. Creu-me: es fa especialment difícil combatre tanta irracionalitat i tanta mediocritat. Gràcies, però ja estic ben fart del mantra aquest que ens diu que qui no comparteix la visió mercantilista de l’educació i aquests principis de l’escola “avançada” (que d’avançada té poc, en tant que copia models anteriors fracassats), és que viu en la queixa per no fotre ni brot. És M E N T I D A. Però és l’únic que es pot dir quan l’únic argument que es té és que tot és xupiguai i, amb la por de quedar-se fora de la quadrilla xupipandi, només es fa que repetir una i una altra vegada els mateixos mantres caducs. El temps, però, posarà tot en el seu lloc. Cal una mica de paciència. No ens queda altra.

        • Josep, la manca de fonaments dels seus arguments és tan gran, que fins i tot afirmes que l’Informe Délors diu “que el coneixement és prescindible en un món dominat per Internet”, quan a l’informe Delors NO HI SURT ESMENTADA LA PARAULA INTERNET NI UNA SOLA VEGADA, perquè és del 1996! No has posat el peu a les escoles que estem treballant per una educació posada al dia, perquè si ho haguessis fet no destil·laries tanta amargor i desconeixement. Si us plau, per defensar l’immobilisme no cal disfressar-se de cult.

  2. Per cert, ja té preparadet el despatxet a Via Augusta el senyor Eduard Vallory?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*