Davant d’aquesta interpretació es troba una altra part de la comunitat científica, que posa en qüestió la participació de Mileva en l’obra d’Einstein. El professor d’Història de la Ciència de la Universitat de Texas, Alberto A. Martínez, nega un dels arguments emprats pels partidaris de la coautoria: que suposadament el físic A. F. Joffe va veure “els cèlebres manuscrits signats per Einstein-Maric” quan era “membre del comitè de redacció d’Anals de Física, la revista on van ser publicats”. Per a Martínez es tracta d’una interpretació errònia de les paraules de Joffe.

La polèmica continua sobre la taula, però del que sembla no haver-hi dubte és que Mileva Maric, tot i no aparèixer en els tractats de física ni ser coneguda pel públic, va ser una gran matemàtica. “Una d’aquestes dones que podien haver aconseguit el Nobel, però el paper de dones les desautoritzava com a veus legítimes i acabaven sempre signant ells: l’home com a subjecte de la ciència”, afirma Perdomo. En la seva opinió, la clau del debat rau en la interpretació que es faci de la història: “Si no es té en compte que la ciència és un saber col·lectiu i que el context social negava mèrits a les dones fins al punt de contribuir als avenços, però no signar, la història mai visibilitzarà a les dones “.