Opinió

L’anorèxia: un transtorn mental de gènere?

Alguns dels trastorns mentals que atenem als Hospitals de Dia d’Adolescents de Catalunya estan relacionats amb l’alimentació: els anomenats trastorns de la conducta alimentària (TCA). Els coneixem com a anorèxia i bulímia. Dades estadístiques ens indiquen que el 95% d’adolescents amb TCA són noies. Les noies amb aquests trastorns viuen amb molt patiment i infelicitat, i sovint generen al seu entorn molta incomprensió i desesperació.

És complex explicar en un breu espai aquest trastorn, però el que sabem és que s’utilitza el cos per expressar el malestar. Un malestar en plural que es converteix en una manera de dir no. I que té com a rerefons el no voler accedir a ser dones, a suspendre el procés traumàtic de convertir-se en dones. El control sobre el cos –i sobre molts altres aspectes de la seva vida– frena el descontrol del cos de dona, el pànic a una imatge distorsionada del que vol dir ser dona!

Diversos són els factors que porten a aquestes noies a aturar el seu desenvolupament a través de la negació per menjar (factors emocionals, hereditaris…), als quals cal sumar la pressió social i la imposició del que es considera bellesa o èxit. Vivim en la cultura de l’aspecte físic, com mai abans havia estat. És evident però que aquests segons factors, als quals estan sotmeses totes les noies, no són els determinants. Malgrat tot, aquesta pressió i els estereotips marquen uns rols, als quals algunes noies tenen pànic a accedir.

Hem d’entendre que els canvis en el cos de les noies estan estretament associats als canvis de posició que elles ocupen a casa, a l’escola, amb els amics. La crisi identitària que genera el fet d’accedir al món adult no l’hem d’entendre com una dificultat sinó com una oportunitat de creixement personal. Però els estereotips que ens marca la societat patriarcal i consumista i els rols tan marcats de gènere, generen pors i pànics que poden esdevenir patologies.

Els TCA estan lligats al sexe femení perquè les dones utilitzen el seu cos com a expressió de dificultats i problemes. Els nois no. Per això podem afirmar que els TCA estan lligats al gènere.

És evident que per trencar amb el mite de l’estètica es fa necessària la pluralitat de models, que tinguin en compte l’edat, les necessitats personals, las peculiaritats físiques i psicològiques…

A l’escola hem d’estar més atents a algunes d’aquestes manifestacions per tal d’oferir solucions i tractaments. També per afrontar més decididament els rols i els estereotips de gènere, a través de la paraula però també d’altres expressions, perquè la igualtat és un tema en el que reculem i que pot tenir moltes derives en els adolescents.