“Es diu spinner i serveix, en teoria, per relaxar-se, però jo el faig servir per jugar”, diu el Carles (12 anys) mentre no para de fer girar entre els seus dits un objecte de la mida del palmell de la mà. És el fidget spinner, una joguina que arrasa entre nens i adolescents i que ja ha estat prohibida i fins i tot requisada en algunes escoles i instituts. El seu boom ha anat acompanyat de la creença (alimentada per alguns mitjans, pels propis envoltoris de la joguina o pels anuncis de venda en línia) que pot ajudar els nens a relaxar-se o a concentrar-se, sobretot en el cas dels qui tenen trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o trastorn de l’espectre autista, però els psicòlegs no hi veuen cap criteri professional en aquesta afirmació. De fet, avisen que fins i tot pot ser perjudicial per als infants amb autisme perquè en pot fomentar l’aïllament.
Aquest petit aparell consisteix en una peça de tres puntes amb pesos en cadascuna d’elles, que gira al voltant d’un rodament o coixinet de rodolament, un mecanisme que es troba, per exemple, en una roda de monopatí. De múltiples colors i materials com el plàstic i el metall, la gràcia és fer-lo girar i girar molt ràpidament sense que caigui, sobre qualsevol superfície com pot ser un dit, el terra o, fins i tot, el nas o el front.
Es ven sobretot en basars xinesos o per internet, dins caixes on s’hi afirma que serveix per a “l’alleujament de l’estrès”. Alguns llocs web també el cataloguen dins del grup de “jocs per a nerviosos” o “fidget toys”, juntament les pilotes de goma, les polseres que es mosseguen o el fidget cube, un petit dau amb botons per prémer. Aquests objectes es publiciten com a eines per augmentar la concentració, reduir l’ansietat i estimular l’aprenentatge dels infants amb TDAH i autisme, argumentant que tenir les mans ocupades els facilita estar més estona asseguts i escoltant.
Addictive Fidget Toys, una empresa que els comercialitza com a “joguina que pot dur confort i pau en situacions estressants” i “proporcionar una manera de concentrar-se durant una reunió avorrida”, ha explicat a Vice que s’han basat en indicis anecdòtics. Addie, empleada a l’empresa, ha afirmat al mitjà que “no han fet un estudi científic”, però que “tenen molts clients i empleats” que els han explicat que els ha ajudat.
Les psicòlogues consultades per El Diari de l’Educació coincideixen en assegurar, però, que no hi ha cap argument científic que recolzi que aquesta joguina pot ajudar els infants amb TDAH (que suposen entre un 2% i un 5% de la població infantil, segons la FEAADAH), o amb autisme (un 1% de la població, segons el DSM-5).
Per Amalia Gordóvil, psicòloga infantil i juvenil col·legiada i professora de la UOC, “el que necessiten els infants amb TDAH és enfortir la capacitat de concentració i de planificació”. Per això recomana jocs que estimulin l’estratègia, com poden ser els escacs o altres jocs de taula, i les construccions, que els ajuden a aprendre a “organitzar-se i actuar sense impulsivitat”. Afegeix que perquè els infants es focalitzin i es relaxin poden, per exemple, pintar mandales, activitat que ja es fa en moltes escoles.
Marisa Ara, psicòloga infanto-juvenil col·legiada, comparteix aquest criteri. Explica que, en el cas dels infants amb TDAH, els fidget spinners podrien “alentir la hiperactivitat mentre s’utilitzen, però no ajuden a fer connexions neuronals ni a treballar la memòria”, que és el que aquests nens necessiten. De fet, creu que poden arribar a hiperestimular-los. Per a ells, el millor segons la psicòloga és, d’una banda, el joc en moviment, com l’esport en grup. D’altra banda, coincideix amb Gordóvil i recomana els jocs que “els ajudin a autoregular-se, saber esperar i controlar la frustració”.
En el cas dels qui pateixen TEA, la psicòloga explica que sovint mostren interès pels objectes que donen voltes, com la rentadora o el ventilador, i per tant també es poden sentir atrets pels spinners. Aquest interès, però, està “al servei de la desconnexió”. “Els infants es capfiquen i s’aïllen”, alerta. Segons Ara, “no es pot deixar aquests infants jugant sols”. La psicòloga recomana per als nens amb aquest trastorn el joc compartit. Pot ser la pilota, un conte o qualsevol tipus de joc simbòlic, però sempre amb acompanyament.
Per un nen sense cap patologia, en canvi, Ara creu que el fidget spinner sí que pot ser un joc motriu d’esforç que els estimuli, perquè planteja un repte per a superar fent una repetició d’habilitats. Marisa Ara compara aquest aparell amb les baldufes i els io-ios. “Els infants creen un joc al voltant d’aquest objecte; interactuen, competeixen, col·laboren”.
Una moda molt recent
“Ho vaig veure a través de les xarxes socials, per Instagram i per Youtube” explica el Manel, que fa Sisè de Primària i en fa girar un de vermell. A la sortida de l’escola, ell i quasi tots els seus amics treuen de la motxilla el fidget spinner, una joguina que no fa gaires dies que han comprat. Si ens fixem en les dades de Google, les cerques d’spinner a Catalunya eren gairebé inexistents i s’han disparat tan sols en els últims quinze dies, una setmana més tard que a països com el Regne Unit o els Estats Units on també aixeca polèmica sobre el seu ús a les aules.
Tot i el sobtat augment de vendes d’aquest producte els últims dies, el fidget spinner va ser ideat per l’estatunidenca Catherine Hettinger als anys 90 quan patia miastènia, una malaltia neuromuscular, i no podia jugar amb la seva filla però volia entretenir-la. Com explicava Hettinger la setmana passada en una entrevista al The Guardian, va patentar aquest artefacte el 1997, però a partir del 2005 va perdre la patent perquè no es podia permetre el pagament de la quota de renovació.
