Rigau aprova el decret de plantilles que sacseja la contractació dels mestres

El decret dona potestat als directors per seleccionar i contractar fins a un 50% de la seva plantilla en funció del perfil de mestre que necessiti. També es preveu que els mestres novells hagin de passar un període de proves de quatre mesos.

Pau Rodríguez
 
 
 

Alumnes de tercer curs del CEIP Ramon Llull / Edu Bayer

Alumnes de tercer curs l’escola Ramon Llull / Edu Bayer

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el Decret de definició de perfil i provisió de llocs de treball docents, el conegut per la comunitat educativa com el decret de plantilles, que modificarà el procés de contractació dels mestres i professors a partir del curs 2014-2015. Tal com ja s’havia fet públic, aquesta mesura atorga més capacitat de decisió als directors dels centres educatius, que podran escollir fins a un 50% del cos docent del seu centre.

Quan es generin vacants, els directors podran demanar perfils concrets de docents, en consonància amb el projecte pedagògic del centre. Els 20 docents amb més experiència que compleixin d’entrada amb aquest perfil seran preseleccionats pel departament. D’entre aquest grup el director n’haurà d’escollir com a mínim tres per a sotmetre’ls a una entrevista, després de la qual n’escollirà un, que serà el que es quedarà la feina. En el cas dels mestres novells tindran un escull afegit: un període de prova de quatre mesos, que avaluarà el mateix director del centre.

El departament d’Ensenyament dóna sortida d’aquesta manera a un decret en el qual portava més d’un any treballant, i que ha sublevat a diversos sectors de la comunitat docent i educativa, perquè consideren que obre la porta a l’arbitrarietat pel fet que els directors puguin decidir pel seu compte les persones que contracten. D’acord amb aquest decret, el director esdevindrà “cap de tot el personal”.

Des del departament consideren que aquest canvi servirà per dotar de major autonomia els centres, que podran adaptar la plantilla d’acord amb les necessitats dels seus projectes educatius, i que comportarà una major professionalització del sector. Tanmateix, els principals sindicats s’hi oposen, en considerar que no augmenta l’autonomia dels centres, sinó la de les direccions, sense tenir en compte el consell escolar, el claustre o la representació dels treballadors.

Aquest nou model sacsejarà el sistema de contractacions actual de tots els centres que depenen d’Ensenyament, on fins ara es cobrien les vacants tenint en compte únicament l’antiguitat. Aquesta última determinava la posició que ocupaven els docents a la borsa de treball i, per tant, el seu accés per ordre estricte a les places.

Amb aquest decret, la Generalitat completa el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009, pel que fa a l’organització dels centres educatius, i que ve precedida per el decret d’autonomia de centres i el decret de directors de centres que es van tirar endavant l’any 2010.

La mesura impactarà sobretot a les escoles i instituts, segons ha explicat la consellera Irene Rigau, però afectarà a tots els centres educatius que depenen del departament: a més dels centres de primària i secundària, les escoles d’idiomes, les d’ensenyaments artístics o els centres de FP públics.

Com serà el procés de contractació?

Els canvis en la contractació que preveu el decret s’aplicaran en els casos de provisió de noves places, ja sigui fruit de cobertura de jubilacions, substitucions o trasllats -principalment-, així com les que es requereixin quan es creï un centre nou. No afectarà als mestres que ja tinguin plaça fixa, que són aproximadament dos terços del professorat públic de Catalunya -xifrat en poc més de 60.000 docents-, sinó sobretot al personal interí i substitut.

Quan es produeixi una vacant en un centre, el director podrà perfilar una plaça. És a dir, que podrà demanar que la vacant la cobreixi un docent amb unes especialitats i coneixements concrets, des del domini de l’anglès fins a dobles titulacions o especialitzacions en noves tecnologies. Un cop feta la sol·licitud, el departament d’Ensenyament proveirà al director una llista amb els 20 docents que responguin a aquest perfil i que estiguin més amunt en la borsa de treball. Entre aquests, el director del centre en seleccionarà com a mínim tres per a una entrevista, després de la qual se n’escollirà un, el que ocuparà la plaça.

En l’entrevista hi participarà el director i d’altres membres de responsabilitat docent en el centre educatiu, els quals encara estan per concretar. Aquest tipus de selecció es podrà dur a terme fins a haver cobert un màxim del 50% de la plantilla del centre per aquesta via. La resta, si es dóna el cas, hauran de ser contractats de manera ordinària, és a dir, en funció de la posició ocupada en la borsa de treball, que respon a criteris d’antiguitat. En aquest sentit, els centres també tindran dret el dret a no contractar ningú per la nova via que obre el decret de plantilles, atès que el 50% que fixa la Generalitat és un màxim. És a dir, que l’adopció del decret és opcional.

Període de prova per als mestres novells

En el cas dels docents que entrin per primera vegada a la borsa de treball i que, per tant, optin per primer cop a una contractació, hauran de superar un escull addicional al procés de selecció mencionat fins ara. Per a ells el decret preveu que hagin de superar un període de prova que durarà fins a quatre mesos. Els mestres novells estaran durant tot aquest temps sota supervisió del director, que al final elaborarà un informe sobre la seva tasca.

Si l’avaluació és positiva, el mestre mantindrà la plaça; però si no ho és, els docent quedarà sotmès a una segona avaluació, per part de la inspecció, que llavors emetrà un informe sobre la idoneïtat de que la persona en qüestió practiqui la docència. Si aquest segon informe fos negatiu, el mestre quedaria exclòs de la borsa de treball fins al curs següent, quan hauria de tornar a començar el mateix procés amb el mateix període de prova.

El 100% de la plantilla en els entorns desfavorits

El decret preveu també que en els centres educatius denominats “d’alta complexitat”, els directors podran utilitzar aquest mètode de contractació en totes les noves incorporacions. En aquests centres d’entorns socioeconòmics i culturals desfavorits, la direcció podran contractar el 100% dels mestres demanant-los perfils específics. En aquesta situació, que Ensenyament anomena d’alta complexitat, hi ha 297 escoles i 112 instituts.