Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran (CEOMA), en col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, va entregar els premis del XV Concurs Nacional Háblame de tu abuelo/a. Háblame de tu nieto/a, el passat 30 de juny. En aquesta edició van participar més de 2.500 persones de tota Espanya.
Aprofitem l’ocasió per a entrevistar a Xenia Guadalupe, alumna d’11 anys del col·legi Sopeña de Badajoz, guanyadora del premi en la categoria de redacció de 5è i 6è de primària.
Xenia explica’m una mica més qui ets. Com és la teva família, curs que has fet, matèries que més t’agraden, aficions, etc. I quina professió t’agradaria estudiar en un futur?
La meva família la formen unes persones meravelloses que m’adoren i jo a ells també, estem molt units i ens estimem moltíssim entre nosaltres. És una gran família i n’estic molt agraïda.
He fet 6è d’Educació Primària, i aquest curs començo 1r de l’ESO. Les matèries que més m’agraden són llengua, plàstica i educació física.
Les meves aficions són fer esport i llegir (a vegades). També m’agrada jugar amb el que sigui, perquè quan estic molt avorrida sé entretenir-me amb el que trobo.
Quan us van parlar a la classe d’aquest concurs, quina va ser la vostra reacció? I per què vas decidir participar-hi?
Ens vam posar molt contents en saber que podíem participar en aquest gran concurs. Jo vaig decidir participar per a demostrar-li a la gent que n’és de bonic tenir un avi a la teva vida.
És cert, és una sort poder gaudir dels avis! Quin paper juguen en la teva vida? Per què vas triar parlar sobre un d’ells?
Desgraciadament no puc gaudir de tots. Els meus avis juguen un paper súperimportant, ja que fan que jo sigui una nena súperfeliç.
Vaig triar parlar d’un d’ells perquè és el meu avi més pròxim, però tinc una àvia a Mèxic a qui adoro i tinc moltíssima confiança amb ella. Igualment, també podria haver escrit sobre ella, que hagi escrit sobre el meu avi no significa que m’estimi més a un que a l’altre, m’estimo moltíssim als dos.
De manera general, com definiries un avi/a i per què tenen tanta rellevància per als seus nets? I al revés, què creus que representen per a un avi/als seus nets?
Jo els descriuria com unes persones brillants i essencials en la teva vida. Jo crec que tenen tanta importància per a nosaltres com els nets per a ells, ja que al final són persones que ens estimen i òbviament als humans ens agrada que ens estimin per naturalesa.
Els avis sempre demostren interès i amor cap a nosaltres, així que jo crec que per això els nets adorem tant als nostres avis. Jo crec que per al meu avi represento una persona important perquè l’estimo moltíssim i ell ho sap.
Creus que la societat actual te cura suficient dels avis/as? Els té en compte en les decisions més importants?
Jo crec que no tothom cuida prou als seus avis, perquè hi ha gent (no tots) que no els dona importància o que no tenen mai una estoneta per a estar amb ells. Però quan ja no hi són s’adonen de com els fan falta o de com se’ls estimaven.
I els nens/es, quin paper juguen en la societat?
Jo crec que el nostre paper és el futur, perquè al final nosaltres serem els futurs actors, metges, veterinaris, polítics etc. I potser no tothom ho té en compte.
Què t’agrada i què et preocupa del nostre món?
M’agrada la naturalesa, hi ha llocs on els paisatges són increïbles, encara que sento que l’estem matant. Igual que m’agrada la naturalesa també odio que la destrossin, però jo no puc fer res, encara que intenti ajudar una mica sempre hi ha algú que la fa malbé a poc a poc.
Com poden ajudar els nens/es a construir un món millor?
Ni més ni menys que intentar conscienciar a tothom que estem matant la naturalesa i ens extingim nosaltres sols. A partir d’aquí hauríem de començar simplement a fer les coses bàsiques com reciclar, no malbaratar aigua, no contaminar etc. Jo crec que si tots ho fem, aquest món es podrà arreglar.
Què t’agradaria ser de gran i per què?
Astrònoma, perquè em fascina pensar en tot el que podria descobrir i en com som de microscòpics comparats amb l’univers sencer.
I com t’imagines el nostre futur?
M’imagino tot súperavançat, i crec que el món estarà millor, només cal tenir fe.
