Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Assumir responsabilitats. Celebrar la diversitat. Construir escola des del compromís i la confiança.” Aquesta no és només una frase bonica; és el punt de partida que ha guiat l’elaboració i la posada en marxa del Pla de millora educativa de la llengua catalana a l’Escola Jacint Verdaguer de Canovelles. Un pla que neix en un centre concret, però que respon a un repte compartit per moltes escoles d’alta i màxima complexitat d’arreu del país.
Les escoles d’alta complexitat s’han convertit en l’avantguarda del sistema educatiu. Allà on conviuen desenes de llengües, històries i expectatives, també s’hi troben les desigualtats socials més dures i, alhora, les oportunitats més transformadores. És en aquests contextos en què l’escola posa a prova la seva raó de ser: fer possible que alumnes molt diferents, amb camins i bagatges diversos, trobin a l’aula un espai comú per avançar junts.
En aquesta realitat, la llengua catalana juga un paper decisiu. No és només una assignatura ni un instrument de comunicació acadèmica: és la clau que pot obrir la porta de la igualtat d’oportunitats o, si no es treballa amb intensitat i rigor, esdevenir un factor afegit de desigualtat. El diagnòstic és clar i compartit. Una part significativa de l’alumnat no arriba a dominar prou bé el català en finalitzar Primària, sobretot en l’expressió oral i la comprensió lectora. Les famílies tenen coneixements molt diversos de la llengua, i això condiciona el suport que poden oferir als fills. La realitat és tossuda: hi ha infants que, tot i la bona voluntat i l’esforç del professorat, acaben l’etapa sense les eines lingüístiques imprescindibles per afrontar amb garanties la secundària i, més endavant, el seu itinerari vital.
Aquest panorama no és exclusiu del Verdaguer. És la fotografia de molts centres que, dia rere dia, treballen per convertir la diversitat en oportunitat i no en obstacle. I davant d’aquesta situació, no valen mitges tintes. Hem decidit actuar. El pla que hem engegat se centra en els moments més decisius de l’etapa educativa. A Cicle Superior, on les bretxes es fan més visibles i on sovint es decideix bona part de l’èxit o del fracàs posterior, hem intensificat el treball oral i escrit. A i5 i als primers cursos de Primària hem posat en marxa mecanismes de detecció primerenca per identificar dificultats abans que es cronifiquin. I, al llarg de tota l’escolaritat, hem incorporat instruments d’avaluació que ens permeten fer un seguiment individualitzat de cada alumne i ajustar la resposta educativa en temps real.
Però la nostra aposta no s’atura dins les parets de l’escola. Sabem que la llengua creix i arrela quan tota la comunitat educativa hi participa. Per això treballem braç a braç amb les famílies, amb els serveis educatius, amb inspecció i amb les entitats locals. La corresponsabilitat és clau: la llengua s’aprèn a l’aula, però es consolida i es viu a la comunitat. Aquest esforç seria incomplet sense una convicció clara: la inclusió no és un lema, és una pràctica quotidiana. Ens hem compromès a personalitzar l’aprenentatge quan cal, adaptant-lo al context i a les necessitats reals de cada infant. Però també hem après que la millor inclusió és aquella que universalitza les metodologies que funcionen, fent-les arribar a tothom. D’aquesta manera, no hi ha alumnes “afegits” al sistema, sinó que tothom forma part del mateix projecte comú.
La importància d’avaluar i retre comptes
Un pla només és creïble si es pot mesurar. Per això ens hem fixat objectius clars i verificables. Volem millorar la comprensió lectora en català a Cicle Superior en un 20% en dos anys. Ens proposem reduir del 18 al 10% el nombre d’alumnes que acaben Primària amb competència oral insuficient abans del 2027. I volem fer de les avaluacions externes un instrument pedagògic, no un tràmit burocràtic: han de servir per orientar la millora, no per penjar etiquetes.
Aquest compromís amb les dades és també un compromís amb tota la comunitat educativa: famílies, mestres, administració i, sobretot, alumnat. La transparència i l’avaluació no són un fi en si mateixes, sinó una eina per assegurar que avancem de veritat.
La llengua catalana és l’element que permet que una aula diversa es converteixi en una comunitat cohesionada. No es tracta de substituir cap altra llengua, sinó de garantir que tots els infants disposin d’un codi comú que els dona accés al coneixement, a la cultura i a la plena ciutadania. En aquest sentit, la llengua és molt més que un instrument acadèmic: és espai compartit, és eina de cohesió i és també garantia d’igualtat real.
L’experiència del Verdaguer ens recorda que la diversitat no resta, sinó que multiplica quan es gestiona amb rigor i compromís. Però també ens adverteix que la cohesió no neix sola: cal intenció, cal constància i cal lideratge compartit.
Un nou salt endavant
El que hem posat en marxa és només una peça d’un mosaic molt més ampli. Tots els centres d’alta i màxima complexitat comparteixen la mateixa necessitat: convertir el català en palanca de transformació educativa i social. No parlem d’iniciatives aïllades, sinó de la necessitat de protagonitzar avui un nou gran salt endavant, amb la mateixa determinació que va inspirar les polítiques d’immersió lingüística dels anys vuitanta. Aquella aposta col·lectiva va marcar una generació; ara ens toca a nosaltres renovar-la i adaptar-la als reptes del segle XXI, amb criteris compartits i amb la convicció que l’escola és, i ha de continuar essent, l’autèntic motor de cohesió social.
El Pla de millora educativa de la llengua catalana és, en definitiva, una aposta valenta i necessària. Ens recorda que la igualtat no és un eslògan, sinó una feina concreta, mesurable i col·lectiva. Ens diu que la llengua no és un mur, sinó un pont.
Que per nosaltres no quedi. Aquesta ha de ser la convicció de tots els centres que sostenen l’escola en els contextos més exigents. Si volem que el català sigui força de cohesió i d’igualtat, caldrà que tots, sense excepció, ens hi comprometem. Només així, l’escola continuarà sent el motor de transformació social que aquest país necessita.
