Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya apareix en l’informe TALIS 2024 com una de les comunitats en què el professorat declara tenir més nivells d’estrès lligats a la preparació de classes i a la correcció de treballs.
A primària, el 49% dels docents catalans afirma sentir-se pressionat pel temps que requereix planificar i adaptar les lliçons, el percentatge més alt d’Espanya. A secundària, prop del 33% considera excessiva la càrrega de correcció i avaluació, per sobre de la mitjana nacional (29%) i de l’OCDE (21%).
L’informe relaciona aquest estrès superior a la mitjana amb l’elevada diversitat de l’alumnat, tant per la presència d’estudiants amb necessitats educatives especials com per la varietat d’orígens lingüístics i culturals, que obliga a una planificació més complexa.
En les entrevistes complementàries, diversos docents catalans apunten a més a la “multiplicació de programes i projectes autonòmics” com a font afegida de paperassa i seguiment, la qual cosa incrementa la càrrega administrativa més enllà de les tasques docents. En conjunt, Catalunya il·lustra com la pressió no depèn només del volum de treball, sinó també de la complexitat de l’entorn educatiu i de la fragmentació de les polítiques.
Burocràcia
Que la burocràcia és un problema per a les i els docents al conjunt de l’Estat és quelcom que no cal explicar gaire. Fa molt de temps, sobretot els últims anys, que s’alça la veu, cada vegada més alt, per criticar aquesta situació. Tant, que fa uns dies el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar, a més d’una baixada de ràtios i hores lectives, mesures per reduir-la.
És, segons l’informe TALIS 2024, un dels elements que provoca més estrès entre les i els professionals de primària i secundària per tot el país. Tot i que Abelardo de la Rosa, secretari d’Estat d’Educació, va assegurar en la presentació que s’estan estudiant possibilitats mitjançant l’ús d’eines d’intel·ligència artificial (IA), no en va concretar cap. Cal tenir en compte, a més, que en bona mesura aquesta burocràcia té a veure, gairebé exclusivament, amb la gestió autonòmica de l’educació.
De la Rosa va assegurar que la burocràcia, sent un 5% de la jornada de treball del professorat, s’ha convertit en un dels estressors més grans del col·lectiu, fins al punt que el 60% dels que tenen més de deu anys d’experiència professional assegura que els genera estrès.
Estressors
Per descomptat, la burocràcia no és l’únic element que pertorba el professorat espanyol, per més que sigui comú a la majoria.
Al costat de l’obligació d’emplenar informes i formularis, altres elements que generen estrès són la correcció d’exercicis i posar-hi notes, per als qui ja tenen certa edat a les aules. De fet, el 54% del professorat de secundària així ho declara a nivell estatal, davant del 40% i del 43% de l’OCDE i la UE, respectivament. La xifra baixa fins al 33% a primària.
Aquesta pressió sobre el cos de secundària pot tenir a veure amb el fet que els seus membres asseguren que dediquen el 12% del temps a corregir i el 15% a preparar classes. A primària són el 6 i el 13%, respectivament.
La preparació de les classes és un altre dels elements estressors per a les i els mestres de primària en un 42% dels casos; el 39% per a les i els de secundària. Es tracta d’una activitat, a més, que estressa tant novel·les com experimentats. Els primers (menys de cinc anys d’experiència) ho declaren en un 45% dels casos, percentatge que es redueix al 37% per als que tenen el doble d’experiència.
El professorat novell ho passa molt pitjor a secundària, cosa que podria quadrar pel major estrès que suposa la preparació i la correcció dels exercicis que manen, a més de tenir unes ràtios més elevades i un perfil d’alumnat més complex. Tot i això, a primària passa al revés: els que estan més estressats són els professors més veterans, segurament per l’esforç que suposa el repte de gestionar un alumnat tan jove.
Però si hi ha un element que destaca entre aquells que posen el professorat a la vora, és el manteniment de la disciplina a classe. I no perquè hi hagi importants problemes, com ara faltes de respecte o agressions, que són minoritàries, segons va explicar el secretari d’Estat.
Per a Andreas Schleicher, director d’Educació de l’OCDE, una de les dificultats per mantenir la disciplina pot ser que les classes siguin massa magistrals. “Quan l’alumnat hi pot participar, la disciplina millora”, va assegurar durant la presentació de TALIS 2024.
Al costat de la disciplina, la gestió de la diversitat a les aules s’ha convertit en un altre dels reptes dels darrers anys. La possibilitat que hagin augmentat els diagnòstics encertats ha fet créixer el nombre de noies i nois amb necessitats educatives especials, va sostenir Schleicher. A això s’hi afegeix una important diversitat d’orígens de l’alumnat.
Solucions
Tant De la Rosa com Schleicher van parlar de la importància de millorar la formació inicial del professorat que, almenys a Espanya, no contempla qüestions com la gestió d’aquesta diversitat a l’aula, o no ho fa amb la profunditat necessària perquè qui surti de la facultat pugui fer front amb la solvència adequada.
En relació amb les i els nous egressats i docents novells, Schleicher també va assenyalar la importància que no acabin, sense possibilitat d’elecció, fent classes als grups escolars més complicats per ser els últims a arribar al centre. “L’alumnat amb necessitats es mereix tenir el professorat més ben preparat”, va afirmar a la presentació de l’informe.
Fa mesos que van començar les primeres negociacions per a l’Estatut Docent. Estaven previstos quatre grups de treball, dels quals només n’han començat a funcionar dos. Un dels que faltava tenia a veure, precisament, amb la formació inicial i amb el sistema d’accés a la docència.
De la Rosa ha explicat que, tot i que les negociacions públiques no han començat, sí que ho han fet moviments més discrets, i ha dit que la Conferència de Rectores i Rectors d’Educació estava ultimant un Llibre Blanc sobre la formació inicial que presentaran a finals d’aquest mes.
A més d’això, l’informe posa el focus, per exemple, en la racionalització de les avaluacions: que siguin menys que les actuals i que s’utilitzin altres fórmules, com ara les rúbriques compartides, els calendaris coordinats entre els departaments per evitar la saturació o la reducció de les proves que tenen baixa inferència.
Parlen de generar materials que puguin utilitzar les i els docents novells per a les primeres classes, de manera que la seva preparació sigui menys estressant fins que li agafin el tranquil, o de limitar la burocràcia.
En aquelles aules o centres d’alta complexitat, on Schleicher va insistir en la necessitat de fer una aposta més gran i redoblar esforços, l’informe parla d’aconseguir donar suport especialitzat al professorat a l’aula, com per exemple, mitjançant la codocència.
Tot i els reptes del professorat des de fa anys, les dades s’han mantingut estables al llarg dels informes TALIS. Han crescut les exigències que té el professorat, o la burocràcia que ha d’emplenar per donar compte de la seva tasca a les administracions. Al mateix temps, però, es manté un elevat nivell de satisfacció amb la professió i amb el treball quotidià.
