Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’últim informe d’Educo, Menjar a l’escola: alimentació, educació i equitat, pregunta a més de 1.600 nenes, nens i adolescents d’entre 12 i 18 anys de tot Espanya per conèixer com viuen i valoren la seva experiència al menjador escolar. Els resultats són clars: el menjador escolar “aprova just”, amb una nota mitjana de 6,07 sobre 10, cosa que equival a un 3 sobre 5 en l’escala de satisfacció. Tot i que en reconeixen el valor educatiu i social, la majoria considera que hi ha un ampli marge de millora.
El 94,5% dels menors enquestats opina que el menjador aporta beneficis, especialment pel que fa a la conciliació familiar (47,6%) i a la socialització (38,8%), en ser un espai on “mengen amb els seus amics” i comparteixen rutines fora de l’aula. Tot i això, només un 35,8% destaca que els ajuda a “menjar millor i amb més varietat”, i gairebé un 19,9% ho valora com l’oportunitat de fer un àpat complet al dia. “Podria millorar. Ha de millorar”, resumeix la Rosario, 13 anys, Castella i Lleó, reflectint la sensació general que el menjador compleix una funció bàsica, però sense despertar entusiasme.
En termes d’alimentació, el 83,6% considera que el menjar és saludable i el mateix percentatge el percep com a variat. Tot i això, un quatre de cada deu creu que els plats no tenen bon aspecte, un 26,6% afirma quedar-se amb gana, i un terç es queixa de la temperatura o la manera de cuinar. “El menjar sempre estava fred”, comenta la Lorena, 12 anys, Aragó. “El menjar era molt processat, com si hi portés molt de temps”, afegeix el Pablo, 14 anys, Sevilla.
Més enllà del menú, l‟informe revela que l‟ambient i la participació són factors clau en la valoració. El soroll és una de les principals queixes: un 43,7% el troba molest davant un 38,3% que l’associa amb un ambient alegre. “El pitjor de tot era el soroll”, diu la Rosa, 16 anys, Madrid, mentre que la Macarena, 12 anys, Sevilla, ho recorda com amb “molt soroll, però es passa bé”. La convivència, l’acompanyament adult i el temps per menjar són elements que quan fallen deterioren l’experiència global.
L’estudi també mostra un desig fort de participació. El 94,7% de l’alumnat creu que s’haurien de consultar sobre aspectes del menjador, i més de la meitat afirma que “tenen dret a ser escoltats”. Les propostes són diverses: opinar sobre el menú (47,9%), col·locar una bústia de suggeriments (45,4%) o triar activitats després de dinar (40,7%). En paraules de la Mara, 14 anys, la Corunya, “la decoració era molt insulsa, les parets en blanc i ja està”. Reclamen espais més acollidors i on la seva veu expliqui realment.
Educo: cap a un menjador universal, gratuït i educatiu
En les seves conclusions, Educo subratlla que el menjador escolar s’ha de deixar de considerar un “servei complementari” i passar a formar part del projecte educatiu dels centres. L’ONG reclama a les administracions públiques la universalització i la gratuïtat del menjador, especialment per a la infància en situació de vulnerabilitat. Segons les dades que maneja l’organització, 1,3 milions de nenes i nens encara no tenen accés a aquest servei, i només el 15,13% de l’alumnat rep ajuts o beques, davant d’un 34,6% de menors en risc de pobresa o exclusió social.
L’estudi ofereix una sèrie de recomanacions que engloben tres apartats. Dret a l’educació i l’equitat és el primer. Hi demana que es reconegui el menjador com a part del dret a l’educació, que es garanteixi l’accés universal i gratuït (prioritzant els qui més ho necessitin) i que s’integri al currículum escolar per dotar-lo de valor formatiu.
El segon és la qualitat alimentària i la sostenibilitat, en què sol·liciten que es promoguin les cuines in situ , amb producte fresc i de proximitat. Que tinguin menús equilibrats i culturalment adequats, amb una millora de la presentació, del sabor i la temperatura. A més, l’oenagé entén que hi hauria d’haver mecanismes de participació perquè l’alumnat pogués col·laborar en el disseny dels menús.
Finalment, el tercer bloc és el de benestar i acompanyament educatiu, en què es demana el foment i reconeixement dels i les monitores com a figures educatives i no només de supervisió. També demanen una ampliació del temps de menjador i esbarjo perquè no sigui una carrera, que s’estableixi la figura de coordinació de menjador com a intermediari entre docents, famílies i monitores i incorporar plans de convivència i protecció la infància en aquest temps.
Educo també insta les comunitats autònomes a invertir en infraestructures i climatització, i a garantir espais acollidors i participatius. En paraules de l’organització, “menjar a l’escola és també garantir l’alimentació, l’educació i l’equitat”.
Un recurs essencial, però desigual
A Espanya hi ha més de 12.000 menjadors escolars a centres públics i concertats, segons dades del Ministeri d’Educació. S’estima que prop del 49% de l’alumnat de primària utilitza aquest servei, cosa que equival a uns 2,5 milions de menors. Tot i això, l’accés està lluny de ser equitatiu. Les dades d’Educo mostren que dos de cada tres menors en risc de pobresa no reben beca menjador, cosa que perpetua desigualtats que van més enllà de la nutrició: afecten el rendiment acadèmic, la integració social i el benestar emocional.
L’informe conclou que el menjador escolar és molt més que un lloc per menjar. És un espai on s’aprèn a conviure, respectar els gustos aliens, negociar i compartir, però també on s’evidencien les bretxes socials. Per a Educo, garantir un menjador universal, gratuït, participatiu i sostenible no és una utopia sinó una condició indispensable per a l’equitat educativa.
Com resumeix la María, 16 anys, Madrid, en un dels testimonis recollits: “De petita volia quedar-me sempre al menjador perquè al menjador passaven coses que després no t’assabentaves si no hi eres. No era només menjar, era estar”.
