Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un dia qualsevol a una Escola Bressol que acaba de néixer. Des de vora de la porta observo com una criatura de 2-3 anys busca la seva jaqueta entre els penjadors de fora l’estança. Amb un dit va tocant les fotografies que estan col·locades a sobre dels poms, les imatges d’altres infants que mira amb curiositat.
De cop es queda aturat, com si el seu dit s’hagués quedat enganxat a una de les fotografies. En silenci toca i observa una motxilla que intueixo que és la seva, i de cop aquell objecte li fa connectar amb la seva història personal.
Un somriure es dibuixa a la seva carona com si estigués imaginant alguna cosa bonica, com si tenir-la a l’abast i poder tocar-la li hagués fos un moment màgic.
L’educadora acompanya amb calma a la resta de nens i nenes que van cap al jardí, però ell no la segueix, ell espera pacient a què els seus ulls es trobin.
Ell espera que l’educadora digui el seu nom, llavors l’ajudarà a ficar-se les mànigues i l’acompanyarà de la mà amb la resta dels infants, com cada dia perquè aquest és el seu ritual de sortida.
A la quotidianitat res queda a l’abast de la improvisació.
Aquesta situació quotidiana es converteix en un moment privilegiat que permet a l’infant anar adquirint aprenentatges que no poden assolir d’una altra manera. Facilitar aquestes situacions a l’Escola afavoreix el desenvolupament de l’infant, però sovint pot confondre’s amb una pèrdua de temps, ja que alguns adults esperant que aquests aprenentatges es facin d’una manera més tradicional, asseguts a una cadira, i fent fitxes o activitats.
Pot semblar que tothom sap que els primers anys de vida són determinants per al desenvolupament de les persones i entenem que aquesta etapa sosté a la resta, però encara les professionals del 0-3 hem de justificar davant algunes famílies, la nostra feina i la que fan els infants.
Primer de tot ens hauríem de preguntar com aprèn una criatura d’aquestes edats, i quines són les seves necessitats autèntiques. La resposta pot sorprendre perquè no necessiten fer fitxes, ni romandre assegudes a una cadira, no necessiten memoritzar lletres ni números, ni fer activitats.
A les primeres edats, els infants han de tenir cobertes les seves necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i son, acompanyades d’un entorn que els ofereixi nombroses vivències sensorials i motrius, i on se sentin segurs i estimats. A les Escoles Bressol atenem aquestes necessitats convertint-les en oportunitats de relació i aprenentatge, que es reflexionen i es preparen amb cura, tenint en compte tots els detalls perquè a la quotidianitat, res no queda a l’abast de la improvisació; al contrari, tot està pensat.
El penjador a l’altura de l’infant amb la seva fotografia que l’ajuda a situar-se en els espais de l’Escola de manera segura, a reconèixer-se com a persona, a reconèixer les seves pertinences i a deixar-les i agafar-les quan les necessiti.
El got d’aigua que està a sobre la taula al seu abast, amb una mida que li permet agafar-lo amb les mans i fer-lo arribar a la boca amb l’ajuda de l’educadora que s’asseu al seu costat.
El canvi de bolquer que no té una hora fixada i a on l’infant participa de manera activa. Agafat a la barana aixeca un peu, l’altra i sent les paraules de l’educadora que amb calma li relata tot el que fa. Aquesta estoneta contribueix a fer que pugui interioritzar les parts del seu cos, a sentir-lo i a entendre’l.
El matalàs que estirat al dormitori l’espera per poder descansar si vol i si ho necessita, allà a terra, a on també hi és el seu ninot o aquell el tros de roba amb el que s’abraça per dormir.
“Sovint el que és valuós és invisible als ulls”
És normal que les famílies vulguin veure resultats, fitxes omplertes i dibuixos per penjar a la paret, però el més valuós és invisible als ulls de qui no vol veure-ho: la concentració mentre juga i apila blocs, la coordinació que guanya en agafar el got d’aigua o la creativitat que desplega quan juga amb sorra.
A les Escoles Bressol els colors no es poden aprendre fent una fitxa. Amb 0-3 anys el vermell s’aprèn observant una fulla que ha caigut al jardí un matí de tardor, tocant i olorant el groc de la sorra amb què s’omplen les sabates o el blau del cel que els il·lumina la cara quan s’estiren panxa enlaire, perquè sentint tot s’aprèn millor.
Un dia qualsevol a una Escola Bressol que acaba de néixer…
