Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya s’ha consolidat com un dels ecosistemes edtech més dinàmics del sud d’Europa. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, el territori concentra més de 1.400 empreses dedicades a la tecnologia educativa, que facturen més de 3.100 milions d’euros anuals (l’1,1% del PIB total de Catalunya) i donen feina a milers de professionals especialitzats. Aquesta xarxa de companyies, centres d’innovació i institucions educatives està situant el país a l’avantguarda en l’ús de la tecnologia per millorar tant els processos d’ensenyament i aprenentatge com els de gestió i planificació acadèmica.
El mercat global de tecnologia educativa també reflecteix aquesta tendència: es preveu que superi els 835.000 milions d’euros el 2032, un creixement que confirma la rellevància estratègica del sector com a motor de transformació i competitivitat.
L’impuls i l’esforç inversor són notables, tant a escala global com a Catalunya. Però sorgeix la pregunta clau: tenim clar en què hem de centrar-nos perquè aquesta inversió tecnològica es tradueixi en una veritable millora educativa?
El referent tecnològic perfecte per al K12
Les universitats han liderat, en els últims anys, la digitalització i la innovació educativa, impulsades per la necessitat de millorar l’experiència de l’estudiant i mesurar el seu nivell d’ocupabilitat. Dos factors clau en el procés de diferenciació de les institucions per tal de millorar les ràtios d’atracció i captació d’alumnes. La seva autonomia, els recursos de què disposen i la pressió per adaptar-se a estudiants cada vegada més exigents i digitalitzats han convertit l’educació superior en un laboratori de noves metodologies i tecnologies centrades en l’alumne.
La història demostra com la introducció de la tecnologia a l’educació superior, amb un propòsit clar, ha estat replicada amb petites adaptacions al segment de l’educació obligatòria. Des de mitjans dels anys 2000, la implantació de plataformes en línia LMS (Learning Management Systems) a les universitats va transformar els processos d’ensenyament i aprenentatge, un canvi que amb el temps també han incorporat nombrosos instituts de secundària. De la mateixa manera, a partir de 2015, la necessitat de millorar la captació, reduir l’abandonament i conèixer millor l’estudiant va impulsar la implementació de sistemes CRM, que ofereixen una visió 360º de l’alumne i permeten personalitzar el seu acompanyament. Aquesta mateixa lògica, especialment des del 2020, ha començat a traslladar-se a l’àmbit de l’educació obligatòria (sobretot en centres privats) per comprendre millor el context acadèmic, social i familiar de l’alumnat i reforçar el seu progrés.
En definitiva, l’orientació dels sistemes d’informació cap a una visió integral de l’estudiant facilita un acompanyament molt més personalitzat i efectiu.
Està preparada l’educació obligatòria (K12) per afrontar el repte digital?
Les universitats han demostrat que la veritable transformació digital arriba quan la tecnologia s’integra amb una visió estratègica, amb objectius clars i sota una governança organitzativa. Pel que fa a l’àmbit K12, als centres públics, la transformació encara està en construcció. En els darrers anys s’ha avançat en infraestructures, connectivitat i formació del professorat. Aquesta millora ha fet que molts centres hagin incorporat eines digitals, en part imposades per l’administració, sense una estratègia comuna que faciliti decisions informades. Aquesta situació, a més, obliga el professorat a dedicar bona part del seu temps a tasques burocràtiques i de gestió.
El repte, ara, és passar d’una digitalització bàsica a una transformació educativa integral, on la tecnologia aporti una visió 360º de l’alumne, faciliti la col·laboració amb les famílies i redueixi la burocràcia per poder centrar el temps del docent a l’aula.
Davant d’aquestes necessitats, quin full de ruta hauria de seguir l’administració pública per consolidar una transformació educativa real i sostinguda en el temps?
El full de ruta passa per un pla de transformació educativa a escala autonòmica que connecti de manera coherent centres, administració i sector tecnològic, assegurant que cada inversió respongui a un propòsit clar. Això implica construir un ecosistema d’informació que ofereixi una visió integral de l’alumne i situï el professorat al centre, alliberant-lo de càrregues burocràtiques i dotant-lo d’eines per a l’avaluació i l’acompanyament personalitzat.
Per aconseguir-ho, els sistemes actuals (molts dissenyats fa més de 15 anys) han d’evolucionar cap a solucions integrals que simplifiquin processos, unifiquin aplicacions i permetin prendre decisions basades en dades, incorporant a més capacitats d’intel·ligència artificial. Aquesta evolució ja s’ha produït a l’educació superior, que ha aconseguit transformar-se recolzant-se en eines existents i no en desenvolupaments des de zero.
L’administració té avui l’oportunitat de liderar una transformació sistèmica del sector educatiu que simplifiqui la gestió, millori l’experiència d’alumnes i famílies i permeti que el professorat dediqui més temps a la seva tasca educativa. Un canvi que només serà possible adoptant solucions de l’ecosistema edtech que ja estan madures i compten amb una innovació contínua que difícilment es podria igualar amb desenvolupaments propis.
