Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un títol llarg que intenta explicar el seu interessant contingut. Un llibre adequat per al professorat de secundària obligatòria i postobligatòria, que pot ser utilitzat per a les seves classes i activitats lectives. Unes unitats didàctiques amb perspectiva de gènere, redactades de manera que seran molt útils per a les classes d’història, però sobretot per a treballs globalitzats o basats en projectes. Permet treballar diverses matèries o assignatures alhora; una metodologia que afavoreix els aprenentatges, l’adquisició de coneixements i el pensament crític.
Molt oportuna aquesta publicació en uns moments en què està en qüestió la mateixa democràcia, que tant de sofriment i lluites va implicar per a la seva consecució. Es percep la possible tornada a temps que crèiem superats, a ideologies franquistes o feixistes. A temps en què, a més, les dones no tenien cap paper important, ja que havien d’estar al servei dels homes.
Les professores Beatriz García i Desirée Rodríguez i el professor Enrique Díez han escrit un compendi molt complet. Continguts, explicacions, propostes de treball, bibliografies (llibres, pel·lícules, pàgines web) abundants. Quan la memòria històrica del nostre país forma part del currículum prescriptiu de secundària és important impulsar-ne l’aplicació pràctica. Part del professorat i de les famílies de l’alumnat actual són una mica (o molt) reticents a tractar la memòria històrica a les aules. Sembla que els vents bufen a favor de la reacció i hi ha qui es vol resguardar.
Quan la memòria històrica del nostre país forma part del currículum prescriptiu de secundària és important impulsar-ne l’aplicació pràctica
És necessari, més que mai, recuperar la memòria, evitar l’oblit de persones que van donar la seva vida i els seus millors anys per defensar les llibertats democràtiques i la igualtat de dones i homes. Centrar la publicació en les dones aconsegueix un doble objectiu: la memòria històrica i la de gènere, la més oblidada. El Patronato de “protección” a la mujer, per exemple, ha estat una de les institucions oblidades fins molt recentment; el sofriment de les que hi van estar tancades restava invisibilitzat. Fins i tot en democràcia ha continuat, com el robatori de nadons que es va practicar fins a finals del segle XX. Evidentment, les dones no han estat tractades en condicions d’igualtat.
Posar en qüestió aquests fets ajudarà a la formació democràtica dels adolescents escolaritzats. Animarà professores i professors, si volen ser dignes de la seva tasca, a impartir-los. Les ferides cobertes s’infecten; les obertes es curen. El silenci de moltes dones, provocat pels traumes i els records del que van viure, ha de fer-se públic; cal demanar perdó perquè l’oblit revictimitza.
És necessari, més que mai, recuperar la memòria, evitar l’oblit de persones que van donar la seva vida i els seus millors anys per defensar les llibertats democràtiques i la igualtat de dones i homes.
És llarga la llista d’elements que consten en la publicació que comentem que hauríem de destacar, elements que no són prou coneguts: el trauma viscut per les represaliades, que afecta fins a la quarta generació dels seus descendents; el comerç de nens i nenes de les vençudes; les repercussions en la salut mental de les afectades; la necessitat de demanar informes o avals, amb la humiliació que representava i la manca de dignitat; les repressions laborals després de la guerra; la quantitat de fosses exhumades i la gran quantitat que encara resten sense poder-ho ser; l’enterrament digne de les restes recuperades, per compensar la indignitat de deixar els cossos dels republicans a mercè de les alimanyes; la denúncia de l’oblit practicat pels governs suposadament democràtics; la necessitat de mantenir el record, amb memorials per honorar les víctimes de la guerra i de la repressió posterior; la solidaritat, la sororitat, la lluita col·lectiva, l’organització necessària per superar l’individualisme; constatar que la repressió va continuar al llarg de tots els anys de la dictadura, per continuar aixafant els vençuts amb fam, por, inseguretat, futur incert…
Necessitem publicacions i actuacions que parlin i exigeixin la reparació, per superar la llei de punt final que va representar l’amnistia
Les cites de persones vives que continuen lluitant acosten la temàtica a l’alumnat actual, besnéts o besnétes de les quals van viure la guerra i néts o nétes de les lluitadores sota el franquisme. La lluita de totes les dones i homes per la memòria històrica és una lluita paral·lela a altres lluites portades a terme per un habitatge assequible, per un treball digne, per l’ensenyament i la sanitat a l’abast de totes i tots, de totes les classes socials. Les persones tenim necessitats biològiques, psicològiques i de relació, i totes han d’estar ateses.
I també és llarga la quantitat d’elements pedagògics i metodològics que inclou: unes unitats didàctiques molt ben elaborades per a l’alumnat de l’ESO i de l’ensenyament postobligatori, amb objectius, activitats de comprensió i d’ampliació, biografies de dones vives o desaparegudes que acosten la història a la vida quotidiana, mapes conceptuals, utilització de la premsa a les aules…
Necessitem publicacions i actuacions que parlin i exigeixin la reparació, per superar la llei de punt final que va representar l’amnistia. Una reparació a dones i homes que van lluitar per la justícia, la llibertat i la democràcia. Ens correspon mantenir-nos actius, perquè allò que es va aconseguir cal defensar-ho dia a dia.
És un treball POLÍTIC, en majúscules, que ajudarà a despertar consciències adormides, a forjar criteris i un pensament clarament crític.
(1) Enrique Díez, Beatriz García, Desirée Rodríguez (2025) Unidades didácticas con perspectiva de género.
Plaza y Valdés. Madrid
