La intel·ligència artificial, especialment, la generativa, forma part del dia a dia de joves i adolescents. No només amb finalitats personals, com ja hem explicat a Verificat, sinó també en l’àmbit educatiu. De fet, el Global AI Student Survey del Digital Education Council ja apuntava el 2024 una dada contundent: el 86% de l’alumnat utilitzava la IA en els seus estudis, i més de la meitat ho feia, com a mínim, un cop per setmana. En el cas de l’estat espanyol, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha registrat aquest últim any que el 59% dels joves d’entre 16 i 24 anys han fet servir la IA amb finalitats educatives.

Sovint, la reacció de part de l’equip docent davant la popularització de les eines generatives entre l’alumnat ha estat marcada per la por i la prohibició. De fet, un 70% dels professors imposa límits d’ús de la IA entre l’alumnat, segons l’informe Empantallados de la consultora GAD3.

Mireia Vendrell i Margarida Romero, investigadores en IA i educació a l’Artificial Intelligence Research Institute (IIIA-CSIC), defensen que cal desplaçar el focus de la prohibició cap a la metodologia, i aposten per un model d’aprenentatge que treballi un ús crític de la IA, tant dins com fora de l’aula. 

Dels “usos amagats” a l’aprenentatge crític

La prohibició ha convertit molts docents en detectors d’IA en tasques escolars. En aquest sentit, però, cap programari és 100% fiable, tal com apunten estudis acadèmics recents, com el publicat per la International Journal for Educational Integrity el 2023, o un encara no estat revisat fet per investigadors de la Universitat de Cambridge. Això pot derivar en situacions injustes, com els falsos positius (quan es determina que un contingut està fet amb IA però, en realitat, no).

Segons Romero, de l’IIIA-CSIC, aquesta actitud de por i prohibició és una conseqüència del que s’anomena com a “usos amagats”: com que no es parla de la IA, es creen sensacions negatives al voltant d’ella. “L’alumnat té la sensació que fer servir la IA és com fer trampes, tot i que a vegades l’usen amb finalitats positives”, afegeix. En contraposició, l’experta recomana parlar dels usos que se’ls pot donar a la IA i dels riscos associats, però també de les possibilitats que ofereix, des d’una conversa col·lectiva, crítica i d’aprenentatge. 

Per a Vendrell, de fet, el repte no és si l’alumnat la fa servir, sinó com se n’avalua l’ús: “El professorat hauria de tenir clar què està avaluant acadèmicament i amb quins criteris”. Especialment, en un context en què el 54% dels estudiants considera que hi ha docents que continuen demanant treballs que han perdut sentit amb l’existència de la IA, segons l’informe de GAD3. La irrupció d’aquestes eines, per tant, obliga també a revisar les pràctiques d’avaluació i les tasques que es proposen.

Romero aposta per començar amb propostes educatives concretes que permetin “aterrar” l’ús de la IA a l’aula. Per exemple, activitats en què l’alumnat, a partir de problemàtiques o situacions que l’envolten, pugui treballar al voltant dels sistemes generatius, detectar-ne els biaixos i contrastar les fonts que fa servir. “No es tracta d’afegir una capa més de contingut, sinó de transformar la manera com plantegem les activitats”, apunta.

Passar de l’AMI al l’AMIA: Integrar la IA en l’alfabetització mediàtica

En aquest sentit, l’OCDE proposa un canvi de paradigma terminològic i pràctic: passar de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) a la AMIA (Alfabetització Mediàtica i d’Intel·ligència Artificial). L’organisme ha publicat recentment el primer esborrany de la futura proposta PISA 2029 per avaluar si els joves han desenvolupat les habilitats necessàries per participar de manera proactiva, crítica i responsable a un entorn mediàtic protagonitzat per la IA.

Amb aquesta proposta, l’OCDE posa de manifest que el pas fonamental per afrontar els reptes mediàtics actuals és desenvolupar l’alfabetització mediàtica tenint en compte la intel·ligència artificial. L’informe evidencia que les competències en IA són essencials en el món actual, ja que proporcionen a les persones habilitats clau per avaluar la credibilitat, qualitat i intencionalitat dels missatges de l’entorn mediàtic, i els permeten actuar de manera informada i responsable en la seva participació en la societat.

Les expertes consultades per Verificat valoren, en general, de manera positiva el marc plantejat per l’OCDE, però hi troben a faltar una dimensió metacognitiva; és a dir, una reflexió sobre com aquesta tecnologia transforma la nostra manera de pensar i com condiciona la forma en què interpretem i entenem el món. A més, adverteixen que la manca de temps, les ràtios i les condicions de classe dificulten la implementació de noves activitats i competències. “La realitat del dia a dia la coneixen els professors. Si no se’ls inclou en el disseny de les polítiques educatives, no se’ls pot demanar amb autoritat que apliquin noves pràctiques”, conclou Vendrell.