Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A partir de l’editorial del Diari ARA del dijous 12 de març passat, intento fer una reflexió que tota la vida he defensat i que crec que com a mestre compromès i membre de diferents equips directius, que defensem un projecte educatiu consensuat amb tota la comunitat educativa del centre, m’agradaria explicar com veig aquest tema amb l’experiència que tinc de molts anys com a mestre ara ja jubilat.
L’article 9.3 del Decret 39/2014, de 25 de març, que desplega la Llei d’Educació de Catalunya, estableix que el nombre de llocs de treball ordinaris en la plantilla d’un centre públic ha de ser, com a mínim, de la meitat del total. La conseqüència lògica d’aquesta previsió és clara: fins al 50% dels llocs de treball d’un centre pot tenir caràcter específic, és a dir, pot ser cobert mitjançant un concurs de mèrits amb perfil professional definit per la mateixa direcció del centre, d’acord amb el seu projecte educatiu. Els articles 114 i 115 de la LEC reforcen aquest marc, atribuint als centres la capacitat de definir llocs de treball amb requisits específics de titulació, formació o experiència docent vinculats al seu projecte.
La realitat, però, ha estat molt diferent. Les places perfilades mai no han superat el 7% del total de places estructurals als centres públics catalans. I ara, l’acord signat recentment entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT fixa aquest percentatge en el 3% del total de places estructurals de tot el sistema educatiu de Catalunya. Tres sobre cent. Quan la llei obria la porta fins al cinquanta, el sistema ha optat per deixar-la gairebé tancada. No és una qüestió menor: és una decisió que afecta directament la capacitat dels equips directius de construir projectes educatius reals, coherents i sostinguts en el temps.
Cal remarcar que aquest 3% no és un dret de cada centre, sinó un límit global de tot el sistema. Les xifres reals ho il·lustren amb tota la crueltat: el curs 2025-26 el sistema educatiu públic català té 83.949 places estructurals docents i 9.240 places perfilades (un 11% del total). Amb el nou acord, a partir del curs 2027-28, només podran existir unes 2.518 places perfilades a tot Catalunya —una reducció de més del 70%— i serà el Departament d’Educació qui decidirà, de forma centralitzada, quines escoles en reben i quantes. Un centre que vlgui perfilar el 10% de la seva plantilla per raons pedagògiques fonamentades només podrà fer-ho si el Departament ho autoritza—i sempre que altres centres no en tinguin cap, per compensar. Això és exactament el contrari de l’autonomia que defensa la LEC: no un dret propi dels equips directius derivat del seu projecte educatiu, sinó una concessió discrecional de l’administració central. En una frase: abans, “el meu centre pot tenir places perfilades si el meu projecte educatiu ho justifica”; ara, “el meu centre pot tenir places perfilades si el Departament decideix assignar-ne”.
Sense equip no hi ha projecte
Dirigir un centre educatiu exigeix construir equip. Un claustre cohesionat, amb una visió pedagògica compartida i un compromís real amb el projecte del centre, no sorgeix per generació espontània: es construeix, amb temps i amb la capacitat de seleccionar professionals que encaixin en aquell context específic. Un centre d’alta complexitat social necessita docents amb sensibilitat intercultural i eines per a l’educació inclusiva. Una escola que treballa per projectes necessita mestres disposats a la col·laboració transversal. Un institut tecnològic necessita professionals amb doble competència disciplinària i didàctica. Per quin motiu el sistema hauria de negar a la seva direcció la possibilitat de buscar exactament aquest perfil?
L’article 102 de la LEC atribueix a les direccions dels centres la facultat d’intervenir en la definició de la plantilla docent i en l’assignació de perfils singulars a determinats llocs de treball. L’article 142 integra aquesta facultat en el conjunt de funcions del director o directora. El marc legal és sòlid. El que falla és la voluntat política d’aplicar-lo. Amb un 3% de places perfilades, un equip directiu no pot construir equip: pot gestionar el que el sistema li assigna per antiguitat, amb independència de si aquelles persones encaixen o no amb el projecte del centre. M’agradarà saber les opinions dels equips directius davant d’aquesta mesura, ja sabem que els sindicats la defensen, però no entenc el paper del Departament.
Autonomia no és capritx: és responsabilitat
L’argument que la selecció per perfil introdueix subjectivitat en un sistema que ha de ser objectiu és legítim, però té resposta. El Decret 39/2014 ja estableix un procés de concurs específic amb dues fases: una de valoració de mèrits —que no pot ser inferior al 60% de la puntuació total— i una de defensa d’un projecte professional vinculat al centre, amb entrevista i criteris d’idoneïtat. La comissió de valoració inclou un inspector, el director del centre i professors elegits pel claustre, la inspecció acostuma a delegar el seu paper en la direcció del centre i només intervé en situacions problemàtiques. Les garanties hi són. El que manca és la decisió de fer servir l’instrument. Ara en “L’Acord de país per l’educació” a proposta d’UGT, els sindicats podran estar presents en les entrevistes als aspirants. L’administració no confia ni en la inspecció, ni en la direcció del centre què ha de posar un sindicalista a la comissió? Només ens faltava això.
Ampliar les places perfilades no és privatitzar l’escola pública ni introduir la lògica del mercat a l’educació. És professionalitzar la gestió dels centres, dotar els equips directius de les eines que necessiten i reconèixer que cada escola és una comunitat singular. L’OCDE fa anys que documenta que els sistemes educatius amb millors resultats combinen autonomia de centre amb mecanismes rigorosos de rendiment de comptes. L’avaluació objectiva i amb participació externa al centre, hauria de ser la base de la continuïtat dels docents en el centre valorant el treball fet. No és ideologia: és evidència. I Catalunya té la llei per fer-ho. Només li falta la valentia d’aplicar-la.
Una promesa incomplerta
Els directors i directores que creien en un model educatiu basat en l’autonomia real dels centres han rebut un missatge clar amb l’acord recent: el Departament no confia en el seu criteri professional. És una reculada inexplicable des de la lògica pedagògica, i injustificable des de la lògica legal, quan la normativa vigent —el Decret 39/2014 en desplegament de la LEC— ja preveu els instruments necessaris per avançar en una altra direcció.
El Departament d’Educació ha de revertir aquesta tendència i avançar de manera decidida cap al desplegament real de les places perfilades, fins a arribar al límit que la llei ja permet. Amb transparència, amb criteris objectius i amb mecanismes de control que evitin abusos, però sense continuar ajornant una reforma que l’escola pública catalana necessita. Els alumnes mereixen centres amb lideratge pedagògic real. I els equips directius mereixen un sistema que els doni les eines per exercir-lo.
Marc normatiu de referència: Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya (LEC), articles 102, 114, 115, 123, 124 i 142. Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, article 9.3.
Editorial del Diari ARA del dijous 12 de març de 2026.
Article del Diari ARA del diumenge 15 de març de 2026. Felicitats a l’escola concertada d’Ignasi Aragay
NOTA: Què són les places estructurals i les places perfilades
Places estructurals: conjunt total de llocs de treball docents que el Departament d’Educació assigna als centres públics en funció de la seva mida, etapes educatives i ràtios d’alumnat. El curs 2025-26 el sistema educatiu públic català en té 83.949.
Dins d’aquestes places estructurals n’hi ha de dos tipus: les places ordinàries, que es cobreixen per concurs de trasllats i antiguitat sense cap requisit addicional; i les places perfilades, que són un subconjunt de les estructurals a les quals el centre ha afegit requisits específics vinculats al seu projecte educatiu (formació concreta, experiència singular, competències determinades). Es cobreixen per concurs de mèrits en dues fases. El curs 2025-26 n’hi ha 9.240 (un 11% del total d’estructurals).
Totes les places perfilades són places estructurals, però no totes les places estructurals són perfilades. Amb l’acord del març de 2026, a partir del curs 2027-28 només podran existir unes 2.518 places perfilades a tot Catalunya—una reducció de més del 70% respecte a l’actualitat.
.
