Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Era la crònica d’una mobilització anunciada: protestes diferenciades a diversos llocs de Catalunya de dilluns a dijous, que els sindicats organitzadors de l’escola pública han xifrat amb un seguiment de més del 70% i el Govern amb menys de la meitat, i una manifestació multitudinària divendres 20 de març a Barcelona que arrencarà a les 12.30 a la plaça Tetuan i arribarà fins al Parlament.
Els ànims, dividits, entre els partidaris de l’acord signat pel Govern amb CCOO i UGT, i els sindicats que rebutjaven el pacte, encapçalats per USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. La consulta telemàtica de la setmana passada segons la qual el 95% dels docents enquestats s’oposaven a l’acord, donava força a aquests últims.
Entre els avenços aconseguits fins ara amb la signatura del document hi ha un augment del complement específic del 30% per als docents de primària i secundària, reducció de ràtios, recursos per a l’educació inclusiva, increment retributiu per al Personal d’Atenció Educativa , mesures per a la desburocratització i una compensació econòmica de 50 euros per nit per al professorat que acompanyi l’alumnat en sortides o colònies amb pernoctació.
Han estat quatre dies de talls de carreteres, vagues i protestes per tot Catalunya: Baix Llobregat i el Barcelonès (dilluns); el Penedès, Tarragona i les Terres de l’Ebre (dimarts); l’Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central i Lleida (dimecres), i Girona, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental (divendres). Diversos col·lectius han donat suport en algunes comarques a la defensa de l’educació pública i de qualitat, com ara pagesos, bombers i també personal sanitari, que es manifesta el mateix divendres pels carrers de Barcelona i acabarà a les portes del Parlament, juntament amb la mobilització d’educació.
Els sindicats convocants de les vagues i manifestacions educatives d’aquesta setmana, liderats per USTEC·STEs (IAC), consideren que hi ha marge de millora per recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys i garantir una actualització salarial, alleugerir la sobrecàrrega de treball i evitar tasques innecessàries per als docents, i establir currículums negociats i consensuats amb el personal educatiu. Per això, reclamen “dignificar la professió” i, com a mostra de força, “desbordar Barcelona” aquest divendres.
Professors de Secundària (aspepc-sps), que com el seu nom indica representa docents d’aquesta etapa, rebutja l’acord perquè s’oposa al model d’escola inclusiva i considera que la pujada del 30% del complement específic és, a la pràctica, “un augment de 220 euros bruts diferit en quatre anys” que “no arriba a un increment per any del 2% de la nòmina, que perdrem amb la inflació, i el 2030 serà 0 euros”. Destaca que el document no reconeix el deute dels sexennis, no redueix les ràtios a secundària més enllà del marc estatal (30 alumnes) i assegura que la funció del professorat és ensenyar: “No som psicòlegs, ni animadors, ni policies”.
Des de CGT Ensenyament, remarquen que la vaga va més enllà de la docència i inclou també personal laboral (educació especial, fisioterapeutes…), personal d’administració i serveis (PAS), treballadores del 0-3, funcionaris docents interins i de carrera i el sector del lleure educatiu. Un dels missatges més repetits aquests dies a través de les xarxes socials és que “no es pot signar un acord d’esquenes a tota la plantilla de treballadors/es de l’Educació”.
La Intersindical, que no forma part de la Mesa de Negociació, s’ha sumat a la setmana de vaga, tot remarcant que calen més recursos econòmics i humans, i que les vetlladores han de ser personal públic.
Durant els quatre dies, hi ha hagut marxes lentes i talls en els accessos de les principals ciutats, en alguns casos amb tractors inclosos, i han parat els vehicles al crit de “vaga, vaga” fent sentir els xiulets i mostrant les seves pancartes, tot ocasionant retencions quilomètriques. Les concentracions davant seus del PSC també s’han anat repetint, per mostrar el rebuig a l’acord del Govern.
Hi ha hagut demandes específiques de territori, com ara la manca d’habitatge a les comarques del Pirineu, que dificulta les substitucions al llarg de l’any, o la reivindicació de les escoles rurals, que manifesten sentir-se “oblidades” pel Departament d’Educació i Formació Professional.
