Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El CDL -el Col·legi de docents i professionals de la cultura- expressa la seva preocupació pel malestar que manifesta el col·lectiu docent dels centres educatius del país arran de les jornades de vagues que es produeixen darrerament. Tanmateix, valora la voluntat del Govern de millorar les condicions de la professió, tant pel que fa al sector públic com al sector concertat, i té la confiança que s’avançarà tant com sigui possible en la dignificació de la tasca docent que, certament, s’ha complicat sensiblement en els darrers deu anys.
Enmig d’un conjunt de reivindicacions laborals, s’han posat en qüestió altres aspectes de la professió que mereixen una reflexió acurada, com són determinats fonaments ètics de la funció docent (el Col·legi té un codi deontològic vigent i actualitzat que hauria de ser tingut en compte, sempre), la carrera professional docent, el desplegament del concepte d’escola Inclusiva o el necessari lideratge pedagògic dels equips directius dels centres públics.
En aquesta ocasió volem aturar-nos en aquest darrer punt. Ens preocupen molt les mesures decidides que suposen un clar retrocés de les possibilitats de lideratge pedagògic dels directors de les escoles i els instituts públics amb la retirada de facto del Decret 33/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents. Aquest fet representa un pas enrere molt notable en l’autonomia de centres i en la capacitat dels equips directius de poder garantir projectes educatius coherents, ja que retorna a la impossibilitat que aquests puguin adequar una part de la plantilla dels centres que dirigeixen a les necessitats dels projectes educatius de cada escola o institut. Aquest retrocés se suma als dos anys en què aquesta possibilitat ja ha estat retirada a les direccions amb l’argument que calia fer processos d’estabilització de les plantilles que, bàsicament, han comportat la reculada de molts projectes que ja estaven encarrilats.
El Decret 3S/2014 va ser un avenç valent de superar un sistema administratiu funcionarial, que robablement tenia sentit fa molt de temps. La seva implementació respon al desplegament de la LEC i del concepte de l’autonomia dels centres. En canvi, el sistema de provisió de llocs de treball mitjançant els concursos, que sobretot dona pes a l’antiguitat, no garanteix la resposta adequada a les necessitats actuals dels centres ni de l’alumnat.
El Col·legi defensa una revisió del model que reforci la qualitat i la singularitat dels equips docents i la millora i la redefinició que calgui dels perfils docents
El Decret 3S/2014 sempre ha estat rebutjat pels sindicats, però mai ha estat esmenat pels tribunals, per la qual cosa continua vigent i, precisament per això, no podem estar d’acord amb la retirada que de manera efectiva estan fent les instruccions del Departament d’Educació i Formació Professional, des de fa tres cursos, i que encara ha minvat més aquest any, de cara al curs vinent, a causa de la pressió sindical en aquests moments de malestar del col·lectiu docent.
El Col·legi defensa una revisió del model que reforci la qualitat i la singularitat dels equips docents i la millora i la redefinició que calgui dels perfils docents i s’ha ofert i es posa a disposició del Departament per col·laborar en aquest procés tenint en compte, a més, que es tracta d’una estratègia lligada a la formació permanent dels docents, que és la nostra vocació principal. No entenem que es reculi sobre aquest avenç i que, per contra, no s’hagin fet els passos necessaris per millorar-lo i, per tant, per apostar per la millora qualitativa dels equips, ja que no podem compartir que es retalli encara més la capacitat de lideratge pedagògic dels equips directius dels centres públics.
Hem de dir que no veiem adequat que la millora de les condicions de l’escola pública, que també ha de comportar canvis en les condicions laborals del professorat, es faci menystenint o desconsiderant avenços qualitatius que han intentat afegir valor als projectes i a les funcions de lideratge que han de tenir els qui els impulsen,i més en un context de dificultat creixent de la realitat de les aules.
Per això instem al Departament d’Educació i Formació Professional a aturar aquesta reculada, a mantenir l’operativitat en la creació de places amb perfil a proposta dels equips directius i a liderar un espai de diàleg real amb els professionals per millorar l’aplicació del Decret 39/2014, orientat a reforçar l’autonomia de centres, el lideratge de les direccions i, en definitiva, la qualitat del sistema educatiu.
2 comentaris
Comparteixo la posició del CDLcat. Vaig promoure des la supervisió de l’educació que el mèrit d’antiguitat quedés subordinat a provisió del perfil del lloc de treball. La mesura es va començar a introduir amb la consellera Carme-Laura Gil i s’ha anat ampliant fins el 2014. Amb tot, hem d’admetre que si en alguns casos ha estat una aplicació correcta, en la majoria no ha estat així; s’ha recorregut a docents coneguts i no a docents clarament adequats al perfil; en casos també freqüents, s’ha definit el perfil segons el docent conegut. Tot plegat, ha comptat més la confiança personal que la competència professional. No per això, l’alternativa és tornar a l’escalafó d’antiguitat com pretenen els sindicats.
Aquesta atribució de definir perfils docents específics recau en la direcció del centre que alhora ha de compatibilitzar amb l’acció corporativa del claustre, que no és el mateix que l’equip pedagògic. Tothom coneix algú i fàcilment pot proposar-lo per cobrir un lloc docent o fins i tot proposar un perfil de lloc que es podrà cobrir amb algú conegut.
Amb el CDLcat, defensem el procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents i, com molt bé l’atribueixen, al lideratge pedagògic dels directors de les escoles i els instituts públics. Aquest és el dèficit més greu. En el conjunt d’escoles i instituts del país no tenim direcció pedagògica perquè no s’ha posat com a condició per accedir a la direcció de la institució o bé, no s’ha creat la plaça de direcció pedagògica que, amb competència pròpia, treballi amb la direcció de la institució. La competència per a direccio pedagògica no s’assoleix per antiguitat o per concurs sinó amb formació específica en psicosociopedagogia i àmplis coneixements de salut, d’antropologia i de ciències socials aixi com de dinàmica de grups. No fem teoria; vegem sinó, com a exemple, el futbol i segur que tothom ho entén; l’entrenador ha d’haver estat jugador, bon jugador, encara que no fos el millor i ha d’haver fet cursos per a ser entrenador. Inicialment no passa de jugador a entrenador al mateix equip encara que amb el temps sigui encertat tornar-hi.
La direcció pedagògica és qui ha de convertir la plantilla en equip docent i poder definir que falta un davanter esquerra o un defensa de cames llargues. La direcció de la institució ho ha d’avalar, o no. Si disposéssim d’una efectiva supervisió educativa (docents i directors pedagògics acreditats) a l’òrgan d’inspecció d’educació disposaríem d’un arbitratge autoritzat però no amb una inpecció que solament fa control de normativa legal.
Defenseu els perfils de forma acrítica. Que pot ser la intenció quan se van crear era bona, la realitat és que han sigut una font d’endollisme i ha creat una mena de regne de taifes on se pot col·locar a qualsevol amb l’excusa d’un perfil. Ja va sent hora que tota aquesta colla de gent, pedagogs sobretot, que no entreu en cap aula del sistema públic, feu un pas al costat i no feu més mal del que ja heu fet. Serà una coincidència que el desastre del sistema educatiu català va començar o se va intensificar des que se va aprovar la LEC?