Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Existeix una reivindicació per part del professorat des de fa molts anys que es pot resumir en el fet que, quants menys alumnes hi hagi per classe, més gran serà la qualitat educativa. La idea sembla senzilla: si hi ha menys estudiants, el professor pot atendre millor a cada un d’ells, dedicar més temps a resoldre dubtes i acompanyar millor el seu procés d’aprenentatge.
Tot i que reduir la ràtio no garanteix per si sola un ensenyament de més qualitat, és innegable que és una pedra angular en el debat educatiu. La massificació a les aules, unida a les creixents exigències del sistema, està dificultant la feina dels docents. Es veuen desbordats. Resulta frustrant veure com alguns estudiants passen de curs amb assignatures suspeses, arrossegant llacunes educatives que podrien haver-se solucionat amb una atenció més individualitzada.
Cal preguntar-se, per tant, com es pot demanar a un professor que atengui més de trenta alumnes —cada vegada amb capacitats més diverses— i que, alhora, tingui en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats particulars de cadascun. En aquestes condicions, el sistema educatiu queda pervertit. S’acaba allunyant d’un dels seus principis fonamentals: oferir una educació de qualitat.
L’últim estudi d’EsadeEcPol assenyala que disminuir la ràtio d’estudiants per classe no implica que millori significativament l’aprenentatge; més aviat redueix la disrupció a l’aula i millora el benestar del professorat. Els resultats de l’informe, tot i que qüestionen una creença molt estesa entre el professorat, s’han de prendre com una oportunitat per ampliar la mirada sobre el problema. Centrar-se únicament en la reducció de ràtios no és suficient per revertir un sistema que s’està degradant.
Reduir les ràtios és una mesura que ha d’anar acompanyada de la revisió dels models d’avaluació i promoció de curs
Fins i tot en aules amb menys estudiants continuaran existint alumnes que avancin “a remolc” si no canviem també la manera com s’ensenya. Les bretxes d’aprenentatge no desapareixeran perquè el funcionament de l’aula continua responent a una lògica grupal: els temps, els ritmes i els processos educatius s’intenten ajustar al conjunt de la classe, i aquesta dinàmica xoca amb la diversitat que hi ha a les aules. Quan el sistema no aconsegueix incloure-la, alguns alumnes acaben quedant-se pel camí.
Reduir les ràtios és una mesura que ha d’anar acompanyada de la revisió dels models d’avaluació i promoció de curs. El fet que alguns estudiants avancin acumulant assignatures no només perjudica el seu propi aprenentatge, sinó que acaba generant un efecte dòmino en els cursos següents. Cada nou curs es construeix sobre coneixements que, en molts casos, no estan consolidats, i això passa perquè la repetició de curs s’ha tornat cada cop més flexible i excepcional.
Davant aquesta nova realitat, cal avançar cap a la personalització, acompanyant-la dels canvis necessaris perquè es pugui aplicar de manera real a les aules. Això no vol dir dissenyar trenta plans diferents per a trenta alumnes. Seria inviable. Vol dir, més aviat, introduir certa flexibilitat a l’aula: tenir diferents formes d’aprendre, permetre ritmes diversos i que els professors detectin abans les dificultats. D’aquesta manera, el sistema es pot ajustar millor a les necessitats dels estudiants.
Soc un ferm defensor que el professor no s’ha de limitar a ensenyar, sinó convertir-se en una mena de “mentor” que acompanya l’estudiant, ajudant-lo a desenvolupar criteri i autonomia. Quan l’alumne se sent implicat i connectat amb el que aprèn, estarà més motivat i podrà retenir millor els coneixements adquirits.
Una millora educativa que acabarà diluint-se si els professors continuen treballant sense el temps necessari, sense els recursos i sense el suport del sistema. No es pot demanar innovació i atenció individualitzada a qui cada dia ha de gestionar aules cada vegada més complexes sense les eines adequades.
