Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Estem vivint la nova realitat d’un món on la convivència ja no té normes. Després del genocidi a Gaza tot està permès. La majoria de governs no reaccionen i les poblacions no els ho exigim amb prou força o contundència. Els països occidentals, els europeus sobretot, ja van intentar dominar la resta del planeta des de fa segles. Els dominis colonials han estat el mitjà per aconseguir recursos per millorar les economies del país dominant. Recordem els imperis com l’espanyol, l’anglès, el francès, el belga… I ara els Estats Units. És una situació ben actual. Els EUA amb Israel (un estat creat per les potències occidentals per controlar i dominar el món àrab) estan bombardejant, assassinant, saquejant els territoris que interessen al gran capital (Gaza, Palestina, Líban, Iran, Cuba, Sudan, Congo…), la resta del món sembla desinteressat pels greus conflictes, no reaccionem… Fins que ens toqui a nosaltres, pot passar-nos el que va escriure Martin Niemöller (atribuït erròniament a Bertolt Brecht) Primer es van endur els jueus, però com jo no era jueu no em va preocupar, després els comunistes… després els obrers… els intel·lectuals… els religiosos… quan finalment van venir a buscar-me a mi ja no quedava ningú que pogués protestar. (1)
El colonialisme ha impregnat tot el planeta des de l’arribada de les naus de Colón a terres americanes. Parlar de descobriment i d’Amèrica ja és un signe de domini colonial d’occident. Va ser occident qui va descobrir, els habitants d’aquelles terres ja es coneixien (2). Els pobles indígenes reivindiquen el nom d’Abya yala per referir-se al seu continent. Als centres escolars i universitaris, fins no fa gaire, s’estudiava geografia amb els mapes de projecció Mercator, on apareixia la imatge d’Àfrica amb una extensió gairebé més petita que Europa. És difícil projectar en un pla de dues dimensions uns continents que estan en un planeta esfèric, però l’anomenada projecció Peters s’acosta més a la realitat. Abans que les tecnologies digitals donessin més possibilitats els mapes Peters es feien servir. Va ser interessant comparar-los amb els Mercator. Però l’eurocentrisme o occidentalisme tenen altres matisos no gens innocents. Curiosament, l’anomenat nord geogràfic correspon amb els països més rics que són qui han fet els mapes i han donat noms als elements geogràfics. Podríem veure el mapa col·locat a l’inrevés que seria tan correcte com el que fem servir habitualment.
I encara podríem afegir unes orientacions que serien interculturals i respectuoses amb altres visions i cultures (3), a l’inrevés de l’habitual i amb noms europeus i àrabs.
L’ensenyament no és neutral. L’educació és política, deia Marta Mata (enguany fa 100 anys del seu naixement). L’aprenentatge, el coneixement s’elaboren conjuntament entre professorat i alumnat, entre centres escolars i entorn social. Allò que vivim, sentim i pensem hi és present. Les ideologies tampoc són neutrals i ensenyar i aprendre amb una perspectiva eurocèntrica o intercultural i antiracista donarà resultats diferents. De la mateixa manera que cal reivindicar un ensenyament clarament coeducatiu (no només mixt) en pla d’igualtat i amb presència de les dones als currículums, cal reivindicar un ensenyament també clarament antiracista i no supremacista.
Els oprimits dels països rics, els del Nord, s’haurien de sentir solidaris amb la majoria dels habitants dels països anomenats, abans, el tercer món. Cal que s’adonin, que ens adonem, que els oprimits som superiors, i no només moralment i èticament, als qui dominen el món. En aquesta línia, l’escola i l’educació poden oferir elements per ajudar a canviar el món, a canviar les relacions de força.
Les guerres actuals, recorden l’època colonialista i intenten mantenir el domini occidental sobre la resta del planeta, la història es repeteix (com tragèdia o com a farsa?). Per això és important presentar i defensar altres visions: presentar la realitat que intenten amargar-nos, que intenten modelar pel seu benefici els que, de moment, pretenen controlar tot el planeta Terra.
Aquestes guerres i, sobretot, la indefinició de la majoria de la població afecta la generació jove, afecta l’alumnat present actualment a les aules. Potser és una de les causes que davant la manca de referents que perceben per part de la majoria adulta, s’orienten cap a PPVOX o Aliança Catalana. Partits polítics que continuen defensant el domini occidental i les ideologies supremacistes. Els joves que s’apropen a VOX troben ressò a les xarxes socials que repeteixen una i altra vegada, les mentides. I no troben qui els doni una altra alternativa, una altra visió de la realitat. En aquesta línia, també té importància la manca o insuficiència d’espais de socialització que sí teníem la generació adulta, el barri per jugar i relacionar-se, la vida al carrer, la xarxa associativa… Han estat canviades per les xarxes digitals. Si es troben amb dificultats per assolir vincles en una societat líquida sentiran que prima l’individualisme i la competitivitat per damunt de la vida comunitària. Si hi afegim la realitat que els toca viure, dificultats de trobar un habitatge digne, de tenir un treball no precari, amb un estat del benestar afeblit… valoraran el mèrit individual, allò tant injust de voler és poder… Davant unes perspectives de futur incertes és més fàcil caure en les trampes de les ideologies de dretes, és més fàcil projectar el seu ressentiment, el seu desencant damunt persones més febles d’entrada, els immigrants, els gitanos, els pobres… Potser és un dels motius de l’augment dels comportaments racistes i masclistes. Sense normes, com hem dit, escoltaran les promeses senzilles i capcioses de VOX i Aliança Catalana, malgrat no siguin realitzables. Valoraran més els discursos identitaris: primer els de casa que la pertinència a la seva classe social, a sentir-se identificats amb qui està en la mateixa situació socioeconòmica i de dependència i desigualtat. No s’adonaran que a les classes dominants els interessa que augmenti el feixisme i el racisme, així guanyen més poder, i les classes dominades el perden. De la mateixa manera que ens esforcem per augmentar els aprenentatges, que volem que tothom tingui habitatge, treball digne i mengi cada dia, hem de lluitar contra les guerres colonials que continuen, hem d’augmentar les nostres lluites en pro de la pau, lluitar per la pau. Les generacions adultes ens n’hem de sentir responsables. Hem d’estar al costat dels oprimits, no dels poderosos. Als que ensenyem i eduquem potser ens toca una mica més. A mestres i professorat ens cal una gran dedicació va escriure Miquel Martí Soler.
Podríem acabar parafrasejant a Hanna Arendt,
estem vivim uns temps de foscor,
els pitjors han perdut la por
i els millors l’esperança.
(1) versió pròpia abreujada
(2) En 1492, los nativos descubrieron que eran indios,
descubrieron que vivían en América,
descubrieron que estaban desnudos,
descubrieron que existía el pecado, EDUARDO GALEANO
(3) Carbonell, F (1997). Immigrants i estrangers a l’escola. Ed Alta Fulla
