Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
«Pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, a més d’episodis d’assetjament i pressió». Aquestes són algunes de les conclusions a què han arribat la comissió d’investigació formada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). De la mateixa manera, aixeca la suspensió de l’Associació Catalana de Sociologia, decidida l’11 de desembre. A partir d’ara, hi haurà una junta provisional que haurà de refer els estatuts.
«La comissió d’investigació ha conclòs que, sota el mandat de la Junta Directiva dominada des del 2017 per membres del grup CREA, s’ha produït un deteriorament sostingut del funcionament intern de l’ACS, caracteritzat per actuacions contràries al caràcter de societat filial de l’IEC i pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, a més d’episodis d’assetjament, a més d’episodis d’assetjament, diu en un comunicat difós al seu web.
El comunicat parla d’«actuacions que han limitat el pluralisme i han instrumentalitzat l’ACS com a altaveu institucional dels interessos del grup CREA».
La influència del CREA es va fer efectiva amb el control de la Junta Directiva, formada gairebé plenament pels seus membres.
L’informe de la comissió d’investigació es refereix igualment a la manca de documentació de la societat filial dipositada en els serveis administratius de l’IEC i a l’adopció de reglamentacions internes sense sotmetre-les, com és preceptiu, a l’aprovació del Ple de l’Institut».
El comunicat difós es mostra molt dur després de la informació recollida per la comissió d’investigació: «Deplora i reprova les males pràctiques, les conductes inadequades i les mostres de deslleialtat institucional de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Sociologia, constatades per la comissió d’investigació durant el període analitzat (2017-2025)».
Retirada del premi a Ramón Flecha
El 2019, l’IEC, a proposta de l’Associació Catalana de Sociologia, dirigida aleshores per Marta Soler (ho feia des del 2017), va concedir a Ramón Flecha el Premi Catalunya de Sociologia.
Segons explica l’IEC en un document de cinc pàgines, per a aquella edició es van incloure canvis importants en les bases que regien el premi.
«El jurat realitza una “modificació dels criteris del tribunal i un replantejament de les candidatures que es presenten, la presentació de les candidatures i els requisits”, segons consta a l’acta, incorporant la valoració de l’impacte social de la tasca del premiat, un criteri característic del grup CREA i de les publicacions de Ramón Flecha, a qui s’atorga el premi. La secretària del jurat era vicepresidenta de l’ACS i membre del grup CREA».
Marta Soler, directora del CREA des del 2006 després de les primeres denúncies contra Ramón Flecha el 2004, i un dels seus principals suports tot aquest temps, ha denunciat a Twitter/X la decisió de l’IEC i assegura que el premi que ella mateixa li va donar a Flecha al cap de poc temps de començar el seu mandat a la Junta de l’ACS és just perquè no hi havia candidats.
Tot i aquestes queixes, l’IEC proposa al seu ple la retirada del premi «per la modificació de les bases realitzada pel jurat del premi a favor de la seva candidatura».
Soler assegura que el concepte de l’impacte social l’introdueix la Comissió, però ho fa el 2018 arran d’un document que elabora, juntament amb dues persones més, el mateix Ramón Flecha, com es pot veure en aquest enllaç.
Obviar les normes, prendre el control
El text publicat per l’IEC no va queda aquí. També assegura que la investigació de la comissió ha constatat que «en el període investigat, la societat filial ha adoptat reformes estatutàries i reglamentacions internes sense sotmetre-les».
Amb això, descriu com es reforma el sistema d’elecció de la Junta Directiva de l’ACS perquè el CREA pogués controlar-la. La reforma atorgarà a la presidenta la facultat d’escollir càrrecs unipersonals de la Junta entre els vocals electes.
Amb aquest moviment, asseguren, el CREA aconseguirà “orientar l’acció de la societat filial segons els interessos propis”.
A més d’això, tres dels cinc premis catalans de sociologia, inclòs el de Ramón Flecha, els rebran candidatures presentades pel mateix CREA.
