Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Manifest
Som docents de secundària de l’educació pública catalana. Treballem amb adolescents diversos, complexos, brillants, fràgils, exigents i plens de possibilitats. Coneixem les dificultats dels centres educatius, però també sabem el valor immens que té una escola pública que no abandona ningú. Per això, defensem un institut per a tot l’alumnat, un espai on cada jove tingui dret a aprendre, a equivocar-se, a créixer i a trobar adults que l’acompanyin amb respecte i dedicació. Educar no és seleccionar qui mereix ser-hi i qui no; és construir les condicions perquè tothom pugui avançar.
Els centres i els docents pateixen des de fa anys les conseqüències de les retallades al sistema educatiu, de la manca de recursos i de les condicions adverses que afavoreixen la segregació. Ho observem a les aules, als equips desgastats, en la dificultat creixent per atendre com caldria tot l’alumnat. Els diferents suports educatius que necessita l’alumnat només tenen sentit si s’apliquen amb criteri professional i amb els recursos necessaris, pensant exclusivament en el benefici de l’alumnat, i no des del desconeixement o la precarietat. Per això reclamem ràtios més baixes, més professionals d’orientació i atenció educativa, unitats de Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) a cada centre, suport emocional, temps de coordinació i estabilitat als equips. No demanem privilegis: exigim les eines necessàries per fer bé la nostra feina. Els responsables polítics han d’escoltar aquestes demandes i actuar en favor del bé comú, garantint el compliment del que les lleis educatives exigeixen.
Alhora, assumim el nostre compromís. Educar implica responsabilitat, rigor i presència. Volem centres amb expectatives altes per a tothom, amb una cultura de centre basada en la convicció que tot l’alumnat pot aprendre i avançar, que no humiliï ni exclogui ningú. Això no es fa sol – ho fem els i les docents –, i no s’aconsegueix només abocant-hi més mans i diners, que són necessaris, però no suficients. Què faran les mans que s’hi afegeixin? Des de quina perspectiva mirarem l’alumnat? Amb quines eines professionals els atendrem? Quina formació és necessària per disposar d’aquestes eines? Quines pràctiques d’aula seran més adients? Com ens organitzarem? Això requereix una reflexió en profunditat i un compromís individual i col·lectiu.
També diem amb claredat que no compartim les respostes que impliquen separar, expulsar o reduir les expectatives d’una part de l’alumnat. Creiem que aquestes vies no resolen els problemes de fons i debiliten el sentit de l’educació pública. La inclusió no significa absència de límits ni renunciar a unes condicions adequades d’aprenentatge i convivència per a tothom, però no podem treballar només per als que s’adapten fàcilment a una escola que no dona resposta educativa a la realitat social d’avui. L’exclusió no és una proposta educativa: és una renúncia.
Nosaltres volem ser al costat dels adolescents i de les seves famílies, especialment quan les coses es compliquen. Perquè és precisament aquí on l’educació pública té sentit. Defensem, per tant, una secundària inclusiva, que eduqui ciutadans crítics, responsables i capaços de conviure en la diferència. Creiem que aquesta feina només es pot fer des de la dignitat professional, el compromís compartit i la convicció profunda que cap jove sobra.
Per sumar-se al manifest: Aquí
Roger Camprubí Cirera, professor de biologia i geologia
Elena Ferro Gay, professora de matemàtiques
Mireia Hugas Claparols, orientadora educativa
