Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Hi ha moments en què una societat és cridada a mirar més enllà de les discrepàncies i a concentrar-se en allò que realment importa. L’educació és, sens dubte, un d’aquests espais compartits. És el lloc on es construeix el futur, on es formen les persones i on es fonamenta la cohesió del nostre país.
El sistema educatiu necessita alguna cosa més que una suma de posicionaments parcials: necessita una veu capaç de recordar què està realment en joc. Per a l’associació, aquest moment exigeix situar al centre una idea clara: el bon funcionament dels centres educatius públics depèn, en gran part, de la fortalesa del seu lideratge i de les condicions reals en què aquest lideratge s’exerceix.
El resultat de la consulta ha fet visibles sensibilitats diverses i preocupacions legítimes. Entenem que una part important del malestar expressat aquests dies no respon només a una valoració conjuntural d’un preacord, sinó a la percepció que continuen sense resoldre’s qüestions estructurals que condicionen directament la governança dels centres: el desplegament efectiu de l’escola inclusiva (amb una revisió del que calgui), l’adequació del model i càlcul de plantilles a la realitat actual, el reconeixement de la funció tutorial, l’estabilitat dels equips i la capacitat dels centres per sostenir projectes educatius consistents amb autonomia real.
Els darrers esdeveniments i el debat generat arran de la consulta han evidenciat sensibilitats diverses i preocupacions legítimes. Però també ens ofereixen una oportunitat: la d’escoltar-nos, reflexionar i avançar plegats. En aquest camí, les direccions dels centres educatius tenim una responsabilitat singular.
Des de l’associació considerem que aquest és el punt que no s’hauria de perdre de vista. Les direccions no vivim aquests debats des d’una mirada abstracta ni només des del debat laboral general. Els vivim des de la responsabilitat de fer possible, cada dia, que els centres funcionin, que els equips es coordinin, que els projectes educatius tinguin continuïtat i que l’alumnat rebi una resposta educativa coherent, inclusiva i de qualitat. Quan fallen els suports, quan la rotació és excessiva, quan l’autonomia és insuficient o quan la complexitat no va acompanyada de recursos, allò que es debilita no és només la posició d’un col·lectiu professional: es debilita la capacitat del centre per educar bé.
Som els qui, cada dia, obrim les portes dels centres públics de Catalunya. Som testimonis dels èxits, de les dificultats i de les esperances de tota la comunitat educativa. Coneixem el sistema no des de la teoria o els despatxos polítics o sindicals, sinó des de la realitat viva de les aules. I és per això que sentim el deure d’alçar la veu amb humilitat, però també amb determinació.
Per això l’associació vol fer una aportació específica en aquest moment. Creiem que el sistema necessita una reflexió més profunda sobre les condicions del lideratge educatiu públic a Catalunya. Les direccions i els equips directius sostenim avui una funció cada vegada més exigent: liderar equips en contextos d’alta complexitat, garantir la convivència, donar resposta a la diversitat, gestionar tensions amb recursos limitats, articular relacions amb les famílies i traduir decisions de política educativa en pràctiques de centre viables. Aquesta realitat demana molt més que voluntarisme. Demana estructura, autonomia responsable i auditable, temps institucional, suport i reconeixement.
Des de l’entitat volem reivindicar el valor del lideratge educatiu com a motor de progrés. No aspirem només a gestionar centres; aspirem a contribuir activament a la construcció d’un sistema educatiu millor. Un sistema que garanteixi l’equitat, que promogui l’excel·lència i que ofereixi oportunitats a tots els infants i joves, sense excepció.
Des d’aquesta perspectiva, l’associació considera que el moment actual s’hauria d’aprofitar per reforçar una agenda de treball compartida sobre alguns eixos que afecten directament el lideratge dels centres. En primer lloc, cal avançar cap a una autonomia real de centre que permeti desplegar el projecte educatiu i el projecte de direcció amb més capacitat de decisió organitzativa i professional. En segon lloc, cal revisar el model i càlcul de plantilles i les condicions d’estabilitat dels equips, perquè la continuïtat dels projectes no pot dependre d’una rotació constant. En tercer lloc, cal reforçar de manera efectiva l’escola inclusiva i els suports professionals que la fan viable. En quart lloc, cal reconèixer millor la funció tutorial i el conjunt de responsabilitats de coordinació i acompanyament que sostenen la vida del centre. I, finalment, cal garantir millors condicions per exercir la direcció: més suport administratiu i tècnic, més protecció i més sostenibilitat professional.
Les direccions no volem ser espectadores dels canvis. Volem formar part de les solucions. Volem aportar coneixement, experiència i compromís per ajudar a trobar els consensos que l’educació necessita. Perquè quan l’educació avança, avança tot el país.
Aquest enfocament no pretén substituir altres veus, sinó ajudar a ordenar un espai de diàleg útil. L’associació no vol situar-se al marge del malestar ni tampoc limitar-se a representar-lo. Volem contribuir a convertir-lo en proposta. Entenem que avui el sistema necessita menys polarització i més capacitat d’articular una sortida ambiciosament realista: una sortida que connecti millora de les condicions professionals amb millora efectiva de les condicions de governança dels centres. Aquesta és, al nostre entendre, la millor manera d’enfortir l’educació pública.
Ho volem fer aportant criteri institucional, experiència de centre i voluntat de consens. Però consens no vol dir indefinició. Vol dir capacitat d’identificar quins són els punts estructurals que cal abordar i de treballar-los amb sentit de país, amb prudència i amb determinació.
L’associació reafirma, per tant, la seva disposició a contribuir a un espai de treball seriós amb el Departament i amb la resta d’actors educatius per avançar en una agenda que reforci el lideratge dels centres públics de Catalunya. Cuidar les direccions i els equips directius no és una demanda corporativa. És una manera de cuidar els centres. I cuidar els centres, els nostres docents al capdavant, és una condició indispensable per garantir continuïtat, equitat, benestar professional i millora educativa.
Aquest és el nostre compromís i també la nostra esperança: continuar treballant, amb rigor i generositat, perquè Catalunya disposi del sistema educatiu de qualitat que mereix. Amb la convicció profunda que, malgrat les dificultats, el futur sempre comença a l’escola. Tornem a oferir la mà al Departament i a la resta d’agents implicats per fer una proposta de futur que ens faci sortir de l’atzucac on som.
