Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una llengua imprescindible en el món actual
Avui dia, ningú posa en dubte la importància de la llengua anglesa. És la llengua de comunicació internacional per excel·lència i és present en àmbits tan diversos com la ciència, la tecnologia, la investigació, el turisme, els negocis o les xarxes socials. Gran part del coneixement que es genera al món es publica en anglès i, cada vegada més, el seu domini es converteix en una porta d’accés a estudis, oportunitats laborals i experiències personals.
Com a mestra d’anglès a primària —després de molts anys a l’aula— he vist de primera mà fins a quin punt és important oferir als infants eines reals per moure’s en un món globalitzat. Aprendre anglès no és només incorporar una nova assignatura, sinó obrir una finestra: a altres cultures, a maneres diferents d’entendre el món i, sobretot, a noves possibilitats.
Una realitat lingüística complexa
Ara bé, quan baixem a l’aula, la realitat és molt més complexa del que sovint es percep des de fora.
Vivim en un context on el català i el castellà conviuen de manera natural, però on també s’hi sumen moltes altres llengües fruit de les migracions dels darrers anys. Aquesta diversitat és, sens dubte, una riquesa enorme i una oportunitat educativa magnífica. Però també ens obliga a repensar constantment com ensenyem i des d’on partim.
En molts casos, els infants ja creixen en entorns plurilingües des de ben petits. Això fa que l’anglès pugui arribar a ser la tercera, quarta o fins i tot cinquena llengua que aprenen. I això, inevitablement, condiciona el procés d’aprenentatge: no tots parteixen del mateix punt ni tenen les mateixes facilitats.
A més, mentre que el català i el castellà tenen una presència constant en la vida quotidiana, l’anglès sovint queda reduït a unes poques hores setmanals dins l’escola. Aquesta diferència és clau i explica moltes de les dificultats que observem.
Quan l’anglès només viu dins l’aula
Un dels grans reptes és que, per a molts alumnes, l’anglès només existeix realment dins de l’escola.
Les hores de classe són, en molts casos, l’únic espai de contacte amb la llengua. I això marca molt la manera com l’aprenen.
A diferència d’altres països, on els infants consumeixen habitualment continguts en versió original, aquí la major part de pel·lícules i sèries arriben doblades. Això redueix molt les oportunitats d’escoltar anglès de manera natural i constant.
En aquest sentit, en una estada d’observació a Suècia vaig poder veure una realitat molt diferent. Em va cridar especialment l’atenció la naturalitat amb què els infants i joves utilitzaven l’anglès en situacions quotidianes. Tant els alumnes com els mestres eren capaços de mantenir converses fluides en anglès sense esforç aparent. No es tractava d’una “assignatura”, sinó d’una eina real de comunicació.
Més enllà de l’escola, l’entorn hi ajudava molt: pel·lícules i sèries en versió original, contacte constant amb la llengua a través dels mitjans i una exposició molt més natural a l’anglès en el dia a dia. Aquesta combinació feia que la llengua no es percebés com una cosa artificial, sinó com una part més del seu entorn.
I això em va fer pensar molt en el nostre context. Perquè sabem que les llengües s’aprenen quan s’escolten, quan s’utilitzen i quan tenen presència real en la vida quotidiana. Quan això no passa, l’aprenentatge es torna més lent i menys significatiu.
El risc de convertir-se en una “assignatura maria”
Quan la llengua no té presència fora de l’aula, és fàcil que alguns alumnes la vegin com una assignatura desconnectada de la seva realitat.
Encara que entenguin que “els serà útil algun dia”, sovint no ho connecten amb el seu present. I aquí és on apareix el risc de convertir-la en una mena d’assignatura secundària, d’aquelles que s’aproven però no es viuen.
Aquest és un punt delicat, perquè xoca frontalment amb el món real que els espera fora de l’escola.
Des de la pràctica docent, es fa molta feina per evitar-ho: situacions comunicatives reals, projectes motivadors, activitats que prioritzin la comunicació per sobre de la perfecció. Es tracta de fer que l’anglès tingui sentit dins l’aula.
Però no sempre és fàcil compensar una realitat social que no acompanya.
L’escola no pot fer-ho sola
Sovint es posa el focus en el professorat com si la millora de l’anglès depengués únicament de l’escola. I aquesta és una visió incompleta.
L’escola té un paper fonamental, però no pot assumir tota la responsabilitat.
Les llengües es consoliden quan formen part de l’entorn social. Quan només viuen dins l’aula, el seu aprenentatge queda limitat, per molt bona que sigui la feina docent.
Aquí és on entren en joc molts altres agents: les polítiques educatives, els mitjans de comunicació, la indústria audiovisual i també les famílies. Tots hi tenen un paper.
Caldria avançar cap a un model on l’anglès tingui més presència fora de l’aula: més versió original subtitulada, més exposició natural i més oportunitats reals de contacte amb la llengua.
Perquè aprendre una llengua no és només estudiar-la, sinó viure-la.
Mirant cap al futur
Tot indica que la importància de l’anglès continuarà creixent. La digitalització, la mobilitat internacional, la recerca i el món laboral ja el donen per descomptat en molts àmbits.
En molts casos, l’anglès ja no és un “plus”, sinó un requisit.
Per això, cal deixar de veure’l com una assignatura més del currículum. És una eina de futur, una competència que obre portes i que permet accedir a coneixement i oportunitats arreu del món.
Això no vol dir substituir les llengües pròpies ni restar valor a la riquesa lingüística que tenim. Al contrari: el plurilingüisme és una fortalesa.
Però també cal acceptar que l’anglès és avui la llengua que connecta persones, idees i oportunitats a escala global.
Sense aquesta competència, no queda ningú “fora del sistema”, però sí que es tanquen moltes portes.
Una responsabilitat compartida
L’anglès no és només responsabilitat de l’escola. És una qüestió col·lectiva.
Si volem que les futures generacions tinguin més llibertat per estudiar, treballar i moure’s pel món, cal que tots hi contribuïm: escola, famílies, administracions i mitjans.
Només així l’anglès deixarà de ser percebut com una assignatura més i passarà a ser el que realment és: una eina imprescindible per al futur.
