Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una pel·lícula que traspua confiança i esperança en moments difícils. Així defineixen l’Ousman Umar i en Jaume Cela ‘Viatge al país dels blancs’, del director Dani Sancho, que explica la història de l’Ousman des que era petit a Ghana fins que arriba a Barcelona després d’un perible d’anys creuant Àfrica.
«Em considero un home afortunat», assegura l’Ousman, que ha vist morir la majoria de companys de viatge, i que recorda amb afecte les persones que li han donat un cop de mà durant el trajecte de la vida. «Quan et toca la gran loteria de la humanitat, crec que el mínim que has de fer és compartir-ho». Sap què és que t’ajudin quan ho necessites, i per això va fundar l’ONG NASCO Feeding Minds, amb què ha creat una xarxa d’escoles informàtiques a Ghana. Formació, informació i oportunitat. Aquestes tres paraules són, per a l’Ousman, la gran necessitat dels nens i les nenes del seu país: «Ningú marxaria de casa seva si tinguessin això. Cal crear prosperitat en el lloc d’origen i, per això, cal una oportunitat».
L’Ousman es considera la veu dels que no van arribar vius i es marca com a objectiu que altres menors no hagin de patir el que va patir ell. Per a en Jaume Cela, la història d’aquest jove està marcada per la curiositat, ja que quan era petit mirava estranyat els avions que volaven i li deien que eren del país dels blancs. I un dia va decidir viatjar fins al país dels blancs, per conèixer-lo: «Tu trenques la imatge de la persona que tenim de l’Àfrica. No vens perquè necessites menjar», li diu en Jaume. I és que l’Ousman, al seu poblat, mai se’n va anar a dormir sense sopar, com tampoc no duia sabates per la selva. En canvi, sí va passar fam als carrers de Barcelona, on es va trobar una ciutat poc acollidora i que no s’assemblava gens al paradís que havia somiat.
Enmig d’un món de prejudicis, l’Ousman es troba amb la Montserrat, que va marcar un abans i un després. «És la meva mare», diu l’Ousman. «És la demostració que el món està ple de bona gent. A vegades, sembla que les històries negatives han de ser notícia. Jo crec que tots tenim una Montse a dins. És una pel·lícula que demostra que hi ha esperança al món». Com a docent i com a director d’escola, en Jaume ha conegut moltes adolescències, i sap què és que un menor perdut trobi un adult referent: «Quan trobes algú que t’acompanya i fa l’aventura amb tu, que no et marca, que t’acompanya, això és el significat de la paraula pedagog». «És interessant pensar per què hi ha gent que ho fa i gent que no, per què hi ha gent que intenta aprofitar-se de l’Ousman, i persones com la Montserrat».
La conversa tracta sobre temes diversos, com el racisme, la joventut, la història, l’educació, la solidaritat i com lluitar contra els discursos de l’odi. Per al Jaume, el còmic, el llibre i la pel·lícula de l’Ousman, «Viatge al país dels blancs», s’hauria de tractar als centres educatius per convertir l’aula en un debat sobre el món actual. I qui millor que l’Ousman per participar en aquest debat? De fet, ja té experiència en fer xerrades als instituts. El missatge d’aquest jove és clar: «L’únic que ens pot ajudar a sortir és ser humans. I l’únic que ens fa humans és l’amor pur«.
