Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest any Barcelona ha estat Capital Mundial de l’Arquitectura i, en el marc d’aquesta celebració, al llarg d’aquest curs s’ha portat a terme el projecte “La ciutat que volem” que convida a imaginar la Barcelona del 2036 des de la mirada crítica i creativa de la infància.
Durant tot el curs, s’ha dut a terme una extraescolar d’arquitectura on han participat infants de vuit a dotze anys. S’han fet tallers gratuïts als deu districtes, així com sortides d’observació amb les famílies. El projecte va culminar aquest mes de juny amb la inauguració de l’exposició col·lectiva de totes les maquetes construïdes pels infants i que reflecteixen les propostes de millora per la ciutat.
Per aquest motiu, a la nostra sèrie d’Alumnes amb molt a dir hem entrevistat una de les seves participants, Chiara Baruzzi Trull, una nena de 9 anys que viu a Les Corts i ha participat en l’extraescolar del districte de L’Eixample amb el seu cosí.
Recordes quan us van proposar participar d’aquest projecte? Com va ser la decisió d’afegir-t’hi?
Me’n va parlar la meva mare i em va convèncer d’anar-hi per conèixer altres nens i nenes de la meva edat. Jo m’hi vaig animar perquè hi participava el meu cosí. Em van explicar que era una extraescolar sobre arquitectura i de seguida vaig veure que m’ho passaria molt bé perquè m’agrada molt tot el que té a veure amb la creativitat.
Heu estat tot un curs treballant entorn de l’arquitectura. Explica’m una mica com ha anat, heu fet activitats de joc, disseny i construcció. Com eren?
En el nostre cas, a L’Eixample, fèiem els tallers els dijous a la tarda durant una hora i mitja aproximadament. La consigna era la d’analitzar el barri junts, sortir a l’exterior per mirar bé els edificis, els espais i els carrers. Així, analitzar què té i què no el nostre barri. I sobretot, centrar-nos en allò que ens feia falta als infants i també totes aquelles coses que no ens són beneficioses. Vam detectar moltes coses que podien millorar la vida de les persones tan grans com petits.
Després, vam fer activats i propostes de joc relacionades amb l’arquitectura. A partir d’aquí, vam crear idees en forma de maquetes per millorar el nostre barri-entorn. A més, cada trimestre hem fet sortides junts per experimentar amb l’arquitectura tots els infants i també amb les famílies. Tots junts vam anar a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats i al Tibidabo.
Has après coses noves sobre l’arquitectura? Com definiries ara el concepte d’arquitectura? I per què influeix tant en la vida de les persones?
Després de participar en aquesta extraescolar he entès que l’arquitectura és molt més que fer cases i edificis, l’arquitectura ajuda les persones a viure. És més que un lloc on viure. Si l’arquitectura no existís i no es tingués en compte les persones es veurien realment afectades perquè aquesta influeix en casa seva i forma de viure. Tant en tot el que hi ha dins com ara mobles, decoració, etc., com també en tot allò que hi ha a l’exterior, com jardins i parcs, en els espais de lleure i oci comunitari, i també en el lloc on treballem o estudiem.
He après a mirar amb uns altres ulls quan vaig pel carrer. Ara sovint porto amb mi una càmera per fotografiar edificis, finestres i espais que m’agraden.
Creus que l’arquitectura de les ciutats grans com Barcelona pensa en la infància?
En aquest projecte jo m’he sentit escoltada i això és molt important. Sí que sento que falten més oportunitats a on poder participar com a ciutadana. A mi m’ha agradat poder fer aquesta extraescolar perquè he pogut observar el barri i millorar-lo, i també perquè he conegut nous nens i nenes de la meva edat.
He après a mirar amb uns altres ulls quan vaig pel carrer
A més, el dia de la presentació de l’exposició va venir l’alcalde i em va fer molta il·lusió. També hi era a la sortida familiar que vam fer a la Fabra i Coats, i trobo que participar-hi és una manera de sentir-se escoltat i de sentir-se important.
Quines millores heu pensat amb aquest taller? He vist propostes molt enfocades a combatre la contaminació, crear més espais de joc i esport, més inclusió…
Abans no m’havia fixat tant en totes aquestes coses. Sabia què era la contaminació, però no coneixia que realment afecta tant les nostres vides. Des d’aleshores m’hi fixo molt més. A les colònies que vaig fer aquest any amb l’escola, vam veure que a la muntanya realment hi ha molta brossa, i això no pot ser perquè fem malbé una cosa tan important com la natura. Són coses que em preocupen i em fan patir.
Quina vas proposar tu i el teu grup?
A L’Eixample cadascú va fer la seva maqueta de forma individual. Quan vam anar a mirar el barri, vaig fixar-me en el fet que no hi ha massa parcs; per això en vaig proposar un. En concret, un jardí on descansar, i on jugar i divertir-se, què és el que necessitem els infants. També hi vaig posar arbres i plantes perquè és cert que a l’Eixample falten zones verdes, hi ha molts carrers i pisos, però falten jardins més enllà dels patis d’illa.
De l’exposició que encara es pot veure, quines maquetes i propostes t’han agradat més? I ara en continues fent de maquetes?
Ui! Hi ha moltes propostes interessants i originals. El meu cosí va fer una proposta similar a la meva, va fer un parc de futbol. Molts nens i nenes van fer maquetes d’espais per tenir una vida més sana i saludable, i també per ajudar a les famílies en el seu dia a dia.
A casa continuo fent maquetes, i continuo pensant en l’arquitectura. Ara n’he fet una, és una casa petita, però té tot el necessari per viure. Crec que és important que en un futur les cases no siguin tan grans, ja que treuen lloc a espais a on trobar-nos i viure en comunitat.
Vau arribar a presentar-ho a l’alcalde i al seu equip de govern? S’han compromès a estudiar les propostes?
Van venir a la inauguració i vam poder explicar a l’alcalde totes les masquetes que vam fer i crec que li van agradar. A l’escola hem après que un bon alcalde és el que sempre escolta el que diuen i demanen els seus ciutadans, la gent que viu a la ciutat o poble que governa.
Jo sí que vaig sentir que es va fixar en el que hem proposat, i va escoltar les nostres demandes. Potser anava amb una mica de pressa, però va venir i això és important. Esperem que es comprometin a estudiar les nostres propostes, més enllà de l’any de l’Arquitectura 2026.
Què creus que realment preocupa als infants ara?
Ens preocupen moltes decisions que prenen els adults i que afecten directament el nostre benestar. Hauríem de poder ajuntar totes les idees bones, escoltar-nos i crear alguna cosa nova, gran i diferent que ens cuidés molt millor a tots i totes.
Has conegut més nens i nenes de 8-12 anys d’altres escoles? I has acabat fent amistats?
Vam fer activitats conjuntes i amb les famílies i a poc a poc ens vam anar coneixent tots. Espero mantenir el contacte, m’encantaria poder fer una segona part del projecte l’any que ve. Els pares i mares també estan contents perquè amb aquesta extraescolar hem pogut parlar a casa de temes interessants i que també els preocupen. Les famílies també volen sentir-se escoltades.
Com t’imagines el teu futur? Quin lloc ocuparà aleshores la infància, tindrà més pes?
M’encantaria que aquestes activitats a on els infants diuen la seva es pugui fer més i més.
