Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    ‘El Diari de l’Educació’ lidera un manifest “per un debat educatiu responsable i respectuós”

    Redacció

    Hem millorat. Els resultats PISA desorienten

    Joan M. Girona

    El menyspreu al professorat

    Rosa Cañadell

    En defensa de la renovació pedagògica

    Joan Domènech

    Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta

    Fanny Figueras | Susanna Soler Sabanés | Maribel Tarrés Fernández
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Educació inclusiva: quan el dret a aprendre necessita molt més que bones intencions

    Opinió
    Educació inclusiva: quan el dret a aprendre necessita molt més que bones intencions

    Sesa Cameán14 - setembre - 2026 · 04:303 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    La paraula inclusió s’ha repetit tant que corre el risc de perdre significat. Parlem d’igualtat d’oportunitats i diversitat, però la pregunta essencial és: estem construint una escola on tot l’alumnat se senti vist, comprès i capaç d’aprendre? La inclusió es demostra cada dia: a l’aula, al pati, en la mirada d’un docent o en la resposta que rep un alumne quan diu «No puc».

    No podem demanar al professorat que transformi sol el sistema. Un docent no pot ser alhora mestre, orientador, mediador, especialista en conducta i suport emocional. La inclusió requereix temps, formació, coordinació i recursos, no només voluntat. També exigeix escoltar l’alumnat: no tothom aprèn igual ni parteix del mateix lloc. La igualtat dona el mateix; l’equitat dona el que cada alumne necessita; la inclusió pregunta què ha de canviar l’entorn perquè tothom pugui participar.

    Les famílies tampoc poden ser espectadores. Durant anys, la relació amb l’escola s’ha basat en la desconfiança. Cal crear espais de diàleg real, on ningú se senti jutjat i l’objectiu compartit sigui el benestar de l’alumne. Igualment, la inclusió és una decisió política: no podem reclamar personalització educativa sense garantir recursos, ni parlar de benestar emocional ignorant l’esgotament dels professionals.

    Un docent no pot ser alhora mestre, orientador, mediador, especialista en conducta i suport emocional

    Les vagues mostren un sistema tensat. Quan els actors educatius necessiten arribar al conflicte per ser escoltats, cal revisar el model. El diàleg hauria de ser estructural, no reactiu. Docents, famílies, alumnes i Administració han d’asseure’s a la mateixa taula i poder dir: «Això és el que estic vivint», «Això és el que ens passa», i que l’Administració respongui: «Això és el que podem fer… i aquest és el compromís». Perquè quan un centre diu «Necessitem ajuda», la resposta no pot ser improvisada.

    La inclusió també implica cuidar qui cuida. Un docent esgotat, una família desbordada o un alumne que pateix necessiten suport. L’esgotament permanent deteriora la qualitat educativa. I la diversitat és la norma: hi ha alumnes que necessiten més temps, adaptacions, suports específics o que algú detecti allò que no saben expressar. Cap alumne hauria de demostrar que mereix ser inclòs: la inclusió és un dret.

    L’esgotament permanent deteriora la qualitat educativa

    La pregunta clau és: quina escola volem? Educar no és només transmetre coneixements, sinó ensenyar a conviure, escoltar, gestionar emocions, demanar ajuda i comprendre que ningú hauria de quedar fora. La inclusió és una responsabilitat compartida: docents, famílies, centres, Administració i societat.

    Catalunya necessita una conversa educativa diferent: no preguntar qui té la culpa, sinó què podem canviar i què necessita cada part perquè la inclusió sigui real. Una escola inclusiva es reconeix per com tracta qui aprèn diferent, per com acompanya qui té dificultats, per com escolta les famílies i per com respon l’Administració.

    A Catalunya i arreu, això ha de convertir-se en un compromís col·lectiu.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    educació inclusiva Inclusió Inclusió Educativa Inclusió social opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Entrevista
    Xavier Trabado: “La solidaritat i la voluntat de cooperar són més fortes que l’individualisme i l’odi”
    Next Article
    Opinió
    L’educació no és propietat de ningú, és patrimoni de tothom
    Sesa Cameán

    Master Coach Professional · Coach Social · Trainer en PNL · Master en Intel·ligència Emocional · Escriptora · Presidenta de Revolta Educativa Live Wisdom With Sesa Cameán

    Related Posts

    Opinió
    L’educació no és propietat de ningú, és patrimoni de tothom

    14 - setembre - 2026 · 04:50

    Opinió
    La Inspecció, un cos inútil per al control ideològic a l’escola

    10 - setembre - 2026 · 05:00

    Opinió
    Odi a les aules?

    10 - setembre - 2026 · 04:00
    Leave A Reply Cancel Reply

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2026

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.