Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’inici del curs escolar hauria de servir per parlar de com volem millorar l’educació catalana i de quins recursos necessitem per fer-ho possible. Tanmateix, un any més, el debat corre el risc de quedar reduït a una discussió sobre la vaga i sobre qui té raó a l’hora de determinar si hi ha hagut o no negociació. Des de la UGT creiem que hem de situar el debat en un altre lloc.
Catalunya necessita millorar el seu sistema educatiu. Hi ha problemes que continuen pendents i que no podem ignorar: la inclusió, les ràtios, les plantilles, les condicions laborals dels professionals, els recursos dels centres i el finançament necessari per garantir una educació pública de qualitat. No neguem aquest diagnòstic. Al contrari: forma part de les nostres reivindicacions i continuarem treballant per aconseguir avanços. Però precisament perquè coneixem la dimensió d’aquests problemes, sabem que transformar el model educatiu no es pot fer d’un dia per l’altre.
Una transformació profunda necessita recursos, professionals, planificació i temps. Si volem avançar cap a una escola més inclusiva, necessitem més professionals. Si volem reduir ràtios, necessitem més docents i més espais. Si volem atendre adequadament la diversitat del nostre alumnat, necessitem recursos especialitzats. I si volem millorar les condicions laborals de les persones que treballen en l’educació, necessitem que aquestes millores vagin acompanyades d’un finançament suficient i estable. Per això la UGT va decidir signar l’acord educatiu. No perquè considerem que sigui perfecte ni perquè reculli el 100% de les nostres reivindicacions. El vam signar perquè entenem que és una eina per avançar. No volem tornar a començar de zero cada vegada que existeix una discrepància, volem avançar a partir del que ja s’ha aconseguit.
Una transformació profunda necessita recursos, professionals, planificació i temps
La negociació hi va ser. Hi va haver propostes, discrepàncies, avanços i, finalment, un acord. Que el resultat no satisfaci el cent per cent cap de les organitzacions sindicals no significa que no hi hagi hagut negociació. De fet, negociar significa precisament això: defensar posicions, aconseguir avenços i arribar a acords sense renunciar a continuar reivindicant. La UGT continuarà sent exigent amb el Govern. Un acord no serveix per fer-se una fotografia ni per guardar un document en un calaix, sinó per convertir compromisos en realitat. Per això exigirem que els acords es compleixin, que es concretin els recursos necessaris i que hi hagi una planificació que permeti avançar cap al model educatiu que necessita la societat catalana.
Si arriba el moment en què la negociació no permet avançar, la mobilització continuarà sent una eina legítima i necessària. Però davant l’inici de curs, considerem que l’educació catalana necessita alguna cosa més, necessita una estratègia, necessita saber quin model educatiu volem construir.
La UGT continuarà defensant un model educatiu capaç de respondre a les necessitats reals de la nostra societat i continuarem exigint al Govern que compleixi allò que s’ha acordat. Perquè signar un acord no significa deixar de lluitar, significa assumir la responsabilitat de fer-lo avançar. És necessari i imprescindible interioritzar en l’imaginari col·lectiu que l’educació no és propietat de ningú, és patrimoni de tothom.


