Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les normes formen part de qualsevol espai de convivència. A casa, a l’escola o en una llar residencial, contribueixen a crear entorns segurs, respectuosos i previsibles per als infants i adolescents. Però tan important com establir unes normes és la manera com les transmetem i les treballem.
Durant molt de temps, les normes s’han associat principalment a l’autoritat, l’obediència o la imposició de límits. Avui, però, sabem que són molt més efectives quan es treballen des de l’acompanyament, la coherència i la comprensió. La disciplina positiva posa el focus en ajudar els infants i adolescents a entendre el sentit dels límits i a desenvolupar progressivament la responsabilitat, la cooperació i l’autonomia.
Quan un infant comprèn per què existeix una norma, és més fàcil que la faci seva i l’incorpori com a part de la seva manera de relacionar-se amb els altres.
L’exemple és una de les millors eines educatives
Els infants aprenen, en gran part, observant les persones adultes que tenen al seu voltant. Per això, les persones adultes es converteixen en referents essencials a l’hora de transmetre valors com el respecte, la responsabilitat, la cura dels espais comuns o la capacitat de complir els compromisos.
En aquest sentit, el que fem sovint educa molt més que el que diem. Si volem que els infants i adolescents respectin les normes de convivència, també és important que vegin que els adults les respectem i les complim.
Normes clares, coherents i adaptades a cada edat
Perquè una norma sigui educativa, ha de ser clara i comprensible. També ha d’estar adaptada a l’edat i al moment evolutiu de cada infant o adolescent.
Uns límits estables proporcionen seguretat i ajuden a entendre què s’espera de cadascú. Alhora, és important reconèixer els esforços i els avenços, posant el focus en allò que s’està aprenent i no únicament en els errors.
La convivència no s’aprèn d’un dia per l’altre. És un procés que requereix temps, paciència i acompanyament.
La vida quotidiana, una oportunitat per educar
Les activitats del dia a dia ofereixen moltes oportunitats per treballar la responsabilitat, l’autonomia i el compromís amb el benestar col·lectiu.
Participar en les tasques de la llar, mantenir l’ordre després de jugar, tenir cura dels espais compartits o fer un ús responsable de les pantalles són accions quotidianes que permeten aprendre a conviure.
Des del CRAE La Salle, per exemple, treballem perquè infants i adolescents participin activament en la vida quotidiana de la llar, sempre tenint en compte la seva edat i les seves capacitats. Això pot incloure fer-se el llit, parar taula, escombrar o netejar la pols en el cas dels infants més petits, i posar rentadores o preparar plats senzills en el cas dels adolescents.
També establim normes compartides, com ara evitar l’ús de pantalles durant els àpats, tant per part dels infants i adolescents com de les persones adultes. D’aquesta manera, les normes no es viuen únicament com una obligació, sinó com uns acords que contribueixen al benestar i a la convivència de totes les persones que comparteixen un mateix espai.
Els conflictes també poden ser una oportunitat d’aprenentatge
Quan apareix un conflicte, la resposta educativa no ha de centrar-se únicament en el càstig. El conflicte pot ser una oportunitat perquè els infants i adolescents reflexionin sobre què ha passat, entenguin com s’han pogut sentir les altres persones i pensin com poden reparar el dany causat.
Aquest procés ajuda a desenvolupar l’empatia, la responsabilitat personal i la capacitat de prendre decisions més conscients en el futur.
Acompanyar no vol dir deixar de posar límits. Al contrari: vol dir establir-los de manera clara i coherent, ajudant els infants i adolescents a comprendre’ls i a assumir progressivament la responsabilitat de les seves accions.
Educar en la convivència és acompanyar
Des del CRAE La Salle entenem les normes com una eina educativa i de creixement personal. Per això, en el dia a dia prioritzem l’acompanyament, la coherència, el diàleg i l’exemple.
Educar en les normes de convivència no consisteix simplement a imposar-les. Consisteix a ajudar els infants i adolescents a comprendre el sentit dels límits, a participar en la vida comunitària i a desenvolupar progressivament les eines necessàries per conviure amb els altres.
Quan els infants i adolescents se senten escoltats, troben referents coherents i entenen el perquè de les normes, els límits deixen de ser només una obligació. Es converteixen en una eina per créixer, guanyar autonomia i construir espais de convivència més respectuosos i saludables.
