Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Barrejar naps i cols només permet donar una visió aproximada d’un concepte. Els titulars simplistes i les frases estridents tampoc no ajuden a copsar-lo. En educació i llengua també passa. Hi ha tres conceptes clau, relacionats però centrats en dimensions diferents: la capacitat cognitiva (comprensió lectora), l’actitud i el vincle emocional (hàbit lector) i els coneixements culturals i artístics (competència literària) i aquests dies veiem com es barregen i voldria entretenir-m’hi una mica.
La comprensió lectora és la capacitat de descodificar, processar i extreure el significat d’un text. És una habilitat transversal, aplicable a una notícia, una recepta, un llibre de text o un poema. Es busca que el lector entengui què diu, literalment i fent inferències, i que l’analitzi críticament. A l’aula, la treballem identificant la idea principal, resumint, deduint paraules pel context o distingint fets d’opinions, etc. Ensenyar a comprendre és oferir una brúixola per no naufragar en l’oceà d’informació i soroll digital: l’eina cognitiva que ens fa lliures.
L’hàbit lector fa referència a l’actitud, el gust i la constància. No es tracta de si el lector entén un text, sinó de si tria llegir regularment per plaer o curiositat. Volem lectors autònoms que incorporin la lectura al seu dia a dia com a opció d’oci i creixement personal. Cal crear espais de lectura lliure, compartir recomanacions, visitar biblioteques i respectar els interessos i el ritme de cadascú.
La competència literària va més enllà: és la capacitat d’interpretar textos literaris reconeixent-ne les convencions, els recursos artístics i el context. Implica llegir «entre línies»: apreciar el valor d’una obra, reconèixer gèneres i figures retòriques i connectar-la amb altres textos. Cal temps per analitzar figures retòriques, debatre les intencions de l’autor, comparar versions d’un mite o identificar els trets d’un moviment cultural. Cal descobrir que la literatura és un mirall de l’ànima.
Tot això es, es pot i s’ha de treballar a l’aula i a la biblioteca escolar, però requereix temps de docència. Els decrets 171 i 175 de 2022 del Departament d’Educació van modificar les regles de joc sobre les hores de llengua i literatura i el cànon literari. De 1r a 3r d’ESO, vam passar de 18 hores de català i castellà a 14. L’argument era que tot el professorat és professor de llengua i que no calia dedicar-hi temps específic; els resultats de PISA i de les avaluacions diagnòstiques mostren on som. Al batxillerat es van suprimir les lectures obligatòries i, en ambdues etapes, es proposaven itineraris lectors indefinits, sense un pla d’implementació seriós ni formació de qualitat. Molts vam reclamar un cànon literari educatiu al batxillerat que impulsés els itineraris lectors (i sobretot acotés l’univers literari per a les PAU), més hores de llengua i literatura a secundària i la tercera hora al batxillerat tot i que no s’ha deixat mai de fer llegir literatura clàssica a l’aula.
La manca d’aules ordinàries està fent desaparèixer biblioteques escolars
Després dels mals resultats de PISA 2022, l’any 2023 es van aprovar plans nacionals del llibre i la lectura, de foment de la lectura i també el PLAMIB. L’objectiu era que, el 2030, més del 80% dels centres tinguessin biblioteca escolar, davant del 56% d’aleshores. La realitat, però, és que la manca d’aules ordinàries està fent desaparèixer biblioteques escolars. Tampoc no s’ha acordat cap hora de coordinació per assignar-hi un bibliotecari o docent, ni hi ha cap nou PuntEdu (que dotava d’hores de coordinació de biblioteca als centres) a la vista. Estirar unes hores de coordinació de centre (que afecten tot el que hi fem) que són les mateixes des de fa 25 anys per encabir-hi cada nova «prioritat» no sembla la millor resposta. I no podem oblidar que sense traslladar el que s’entén a un text escrit complex no podem avançar integralment en llengua.
En moments com aquests, recordo que la nostra missió més alta no és omplir expedients, sinó encendre fogueres que no s’apaguin: la lectura és la clau de volta de tot aprenentatge. Per assolir una millora educativa real, ens cal una estratègia triple que entengui la lectura en tota la seva profunditat: la ment, el cor i l’ànima cultural per aconseguir no només millorar els resultats acadèmics sinó també cultivar persones més sàvies, lliures i humanes. Però sense més hores lectives específiques, suports addicionals d’emergència, hores i perfils per a les biblioteques i un cànon literari educatiu gestat pels docents només tindrem, com sempre, parole, parole, parole.
