Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el mes de juliol de 2026 vam publicar en aquest Diari els articles “Bases per crear polítiques públiques envers l’escola bressol” on vam plantejar, amb el rigor necessari, els canvis legislatius bàsics que necessita el primer cicle de l’educació infantil públic, de qualitat i per a tothom. Aquest article estava emmarcat en un any en què les reivindicacions educatives han pres rellevància i en el qual en el 0-3 han estat històriques marcant un camí a seguir, una continuïtat necessària, per aquest curs 2026-2027.
El passat 15 d’octubre es van presentar al Parlament de Catalunya el recull de les signatures de la ILP 0-3 del moviment On Tot Comença. Recordem que ja en el 2002 el MUCE es va presentar una ILP 0-3 “El 0-3 Hi És!” que va ser el motor de l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 5/2004, de “creació de llars d’infants de qualitat”, amb la creació de places públiques. Posteriorment, la Llei d’Educació de Catalunya també recull certa normativa reduccionista del primer cicle d’educació infantil. Ambdues lleis i el desplegament normatiu i el finançament que ha generat ha estat significatiu però no transcendent. Ha normativitzat escassament, però també ha sotmès al 0-3 en un caos administratiu i financer, amb mancances greus de places públiques, desajustos i una creixent desigualtat i falta d’equitat en el territori i en la qualitat educativa. Han passat més de 20 anys de la primera llei i no hi ha avenços significatius. L’elaboració i el recorregut de la ILP 0-3 On Tot Comença ha estat totalment diferent: hem pogut observar una opacitat i un procés d’elaboració que no ha estat consensuat de forma universal i la recollida de les signatures ha suscitat interrogants: són pols oposats sobre conceptes i maneres de fer. Per això, moviments educatius, sindicats o col·lectius amb una visió diferent del planteig educatiu que emana de la ILP 0-3 han volgut fer palès el seu desacord.
Les idees bàsiques que proposem
1- El 0-3 ha de tenir consideració educativa a tots els efectes i s’ha d’integrar de manera efectiva i real dins del sistema educatiu públic de Catalunya.
2- Amb una llei no en tenim prou, cal acompanyar. Cal un desplegament normatiu i una calendarització del sistema públic.
3- La ILP 0-3, com a text, té mancances legislatives i procedimentals: no diu com s’han d’implementar els recursos educatius: la parella educativa, NESE o bé les condicions laborals, per exemple.
4- La ILP 0-3 no contempla baixada de ràtios, element importantíssim. La parella educativa és un element important quan a la qualitat educativa i no equival o no es pot considerar com una baixada de ràtios.
5.- Cal clarificar si vol modificar en profunditat la LEC, impulsant una llei específica del 0-3. La LEC és una norma pròpia que regula de manera global el sistema educatiu català no universitari i per desenvolupar-se es fa mitjançant decrets i ordres. Si que hi ha aspectes importants modificables, com per exemple, regular la gratuïtat del cicle de 0 a 3 anys.
6.- El finançament públic: El 0-3 necessita inversió superior al 6% que es reclama en educació, ja que ha patit dràsticament una manca d’inversió troncal i cal adequar-la als costos reals mesurant la qualitat educativa, la creació de places, el reconeixement laboral i la millora de les infraestructures, entre altres aspectes.
7.- Una llei de 0-3 reflecteix els principis bàsics i l’organització dels centres o bé els requisits professionals es poden regular mitjançant decrets i ordres, com a desplegament normatiu. La ILP 0-3 no contempla un element bàsic d’organització com és el mapa escolar de 0-3 on especifiqui les places requerides i amb una revisió anual entre Departament d’Educació i els municipis, d’acord amb les actuacions i les necessitats educatives i socials detectades.
8.- La importància que té el cicle 0-3 públic dins l’etapa d’educació infantil (tinguem-ho clar!) rau en la conscienciació mostrada el darrer curs 2025-2026, amb les mobilitzacions i les accions unitàries. Tot i que considerem que la ILP 0-3 es queda en un text ras i curt, existeix la força i el múscul de les companyes i companys que reclamen un canvi de paradigma real pel 0-3, per establir d’una vegada per totes un desenvolupament normatiu, una arquitectura legislativa i pressupostària i administrativa que faci possible el canvi real i efectiu.
Per al planteig d’aquest article hem volgut ser especialment rigorosos perquè estem parlant del valor de la iniciativa ciutadana i la legalitat participativa, de la història de lluita del 0-3, de les expectatives que crea en les companyes i companys de l’escola bressol i, a la fi, quina repercussió i recorregut pot tenir la ILP 0-3 i si pot significar un canvi substancial i radical del concepte educatiu del 0-3.
La ILP propugna modificar la Llei 12/2009
Modificar la Llei 12/2009 d’educació és jurídicament possible i, per a una part important dels objectius de la ILP 0-3, és una via adequada. Però no necessàriament és la via legislativa més efectiva per aconseguir canvis reals i ràpids en el 0-3. La diferència és important entre tenir rang de llei i aconseguir que les mesures s’implementin, es financin i es despleguin. Hi ha un article important que marca la gratuïtat de l’etapa d’educació infantil, però la descarta en el primer cicle de 0-3 anys. Aquest canvi legislatiu és bàsic i hauria d’haver estat contemplat. Per altra banda, l’article 131 de l’Estatut de Catalunya atribueix a la Generalitat competències específiques sobre el primer cicle d’educació infantil, incloent-hi els continguts educatius, els centres, les plantilles i les titulacions del personal. Per tant, aquesta competència no es pot atribuir als ajuntaments que sí poden tenir altres competències específiques i establir formes de col·laboració amb el Departament d’Educació.
Però hi ha un problema molt més important: la ILP 0-3 conté, però no explicita, un fort impacte pressupostari i aquest és un dels punts clau
La proposta implica previsiblement un augment de finançament, perquè planteja, entre altres coses:
- Més personal sí, però amb parella educativa de diferent categoria, cosa que minora els recursos necessaris si fossin.
- Més recursos per a l’atenció a les necessitats específiques.
Però la ILP 0-3 no contempla aquest altres aspectes cabdals i això minora més les expectatives de qualitat i dret a l’educació de qualitat:
- Equiparació de determinades condicions professionals.
- Dos professionals simultanis per grup d’igual responsabilitat.
- Incorporació de professionals de l’àmbit psicopedagògic.
- No contempla com a mesura la baixada de ràtios del 0-3, no garanteix la gratuïtat i no concreta prou les condicions laborals ni els recursos.
Així doncs, formalment la iniciativa té afectació pressupostària. En conseqüència, encara que això no impedeix tramitar ni eventualment aprovar la ILP, la part que comporti aquesta afectació no podria entrar en vigor immediatament sinó, en principi, en l’exercici pressupostari següent posterior segons el que estableixi la llei. Això té una conseqüència pràctica: Una llei pot reconèixer el dret o establir l’obligació, però sense pressupost, calendari, places i desplegament reglamentari, la transformació efectiva dels serveis 0-3 pot quedar molt més lenta o amb una declaració d’intencions, com per exemple l’aprovació de la moció del Parlament de Catalunya en maig del 2025 sobre mesures envers el 0-3. Una llei, per si sola, no transforma la realitat: Una llei pot reconèixer drets i establir obligacions, però, si no hi ha pressupost, personal, normativa de desplegament i calendari d’aplicació, les millores poden quedar ajornades o ser insuficients. És imprescindible saber qui pagarà les millores, quants recursos calen i com es repartiran entre la Generalitat i els ajuntaments. Cal abordar l’accés, la gratuïtat, les places públiques, la inclusió, les condicions laborals i la qualitat educativa. Són qüestions interdependents, no problemes aïllats. Sense aquesta concreció, no hi ha garanties que les mesures arribin als centres.
Un pressupost de país per al cicle de 0-3: Una proposta de treball
La idea fonamental és que la universalitat va lligada a que el Departament sigui qui lideri i sigui responsable de la totalitat de l’etapa d’educació infantil. A partir d’aquesta premissa, no es pot dependre del codi postal ni de la renda familiar. I la gratuïtat no serà real si es financen les quotes però no es garanteixen les places, la qualificació de mestres i suport educatiu i la qualitat pedagògica necessaris. L’objectiu prioritari hauria de ser la gratuïtat, places suficients, reducció de ràtios, qualificació i reforç de mestres i fons d’equitat territorial. És l’escenari més complet i el que exigeix un compromís institucional i la consolidació pressupostària pluriennal.
Així doncs, caldria contemplar un pla pluriennal de finançament i qualitat educativa 0-3, amb els compromisos següents:
- Aprovar un mapa actualitzat de places públiques, municipi a municipi, amb objectius de cobertura i terminis verificables.
- Fixar per normativa un calendari de reducció de ràtios, començant pels nadons i els centres amb més complexitat.
- Garantir la gratuïtat de l’escolarització de 0 a 3 anys a la xarxa pública, amb un finançament suficient per garantir el cost real, de qualitat.
- Establir transferències pluriennals de la Generalitat als ajuntaments, actualitzades segons els costos de qualificació de personal i funcionament.
- Crear un fons d’inversió per construir i ampliar escoles bressol, amb prioritat per als municipis amb menys cobertura i capacitat fiscal.
- Publicar anualment les dades de places, demanda no atesa, ràtios efectives, cost per infant i aportació de cada administració.
Els escenaris temporals que caldria contemplar: tres nivells d’execució
Escenari 1: Consolidació inicial: Gratuïtat de l’escolarització pública 0-3 i compensació de les quotes, iniciant el camí progressiu de baixada de les ràtios vigents i mentre s’actualitza el mapa de places.
Escenari 2: Universalització i expansió: Escenari anterior més noves places públiques als municipis amb dèficit, i un calendari pluriennal de contractació i ampliació d’equipaments i serveis NESE.
Escenari 3: Universalització de qualitat i consolidació cicle 0-3 públic dins l’etapa d’educació infantil i el sistema educatiu de Catalunya. Pas a públiques d’escoles bressol concertades i establiment de treballadores adscrites al Departament d’Educació de totes les escoles bressol municipals com les Llars d’Infants de la Generalitat.
No seria rigorós donar ara una xifra única sense tenir en compte les variables econòmiques complexes. Si que podem preveure que aquesta proposta podria tenir un termini efectiu de compliment entre 8 i 10 anys. Tenim un punt de partida actual de cost total estimat per al sistema públic de 0-3, en el seu escenari de gratuïtat. El pas que falta és actualitzar aquest model amb les dades de 2026 i afegir-hi, de manera explícita, el cost de reduir les ràtios i de crear les places que encara siguin necessàries i la despesa nova i inversió.
Una qüestió important que volem remarcar
El reconeixement explícit del valor de la iniciativa ciutadana, així com totes les lluites i manifestacions que arreu de Catalunya i l’estat i la vaga indefinida de Madrid s’estan duent a terme perquè cada vegada més companyes i companys de l’escola bressol, encara que el fet de viure en poblacions i ciutat petites, estan reivindicant que el 0-3 Hi És! Alhora, assenyalem també que el text de la ILP 0-3 no resol totes les reivindicacions de manera que ens trobem a hores d’ara amb que les interpretacions sobre les funcions i responsabilitats es poden veure compromeses, com és el cas de L’Hospitalet, Granollers o el mateix Vic i també té a veure en els modes de canvi gestió pública a externalitzada, com és el cas de Sant Pere de Vilamajor. Vegem-ne algunes de principals:
La qüestió de les ràtios hauria de ser un dels eixos vertebradors
La lluita i les vagues indefinides de les treballadores de l’escola bressol de la Comunitat de Madrid i de la resta de l’estat van aconseguir formalitzar un projecte de decret estatal de baixada de ràtios. Aquesta fita històrica que s’ha de batallar perquè sigui efectiva, ha superat a la ILP0-3.
Des dels moviments i col·lectius la defensa la qualitat educativa i les cures, aquest és un dels punts que té més pes en la reivindicació. Quan a segon cicle de l’educació es disposa de menys infants i mes mestres i suport educatiu, cosa el Departament no està fent bé, incomplint els principis dels Drets dels infants.
La parella educativa pot millorar l’acompanyament, la seguretat i l’atenció individualitzada, però no substitueix la reducció del nombre d’infants per grup. Les conseqüències pedagògiques i organitzatives de mantenir les ràtios actuals són nefastes i cal recordar i explicar altra vegada que les ràtios afecten el joc, els ritmes individuals, l’acompanyament emocional, les rutines de cura, la inclusió i la relació amb les famílies. La reivindicació evidentment deixa de ser una demanda exclusivament laboral i es fonamenta també en el dret dels infants a una educació de qualitat.
Les condicions laborals no es desenvolupen prou
S’esmenta l’equiparació de condicions professionals, però no concreta prou què significa això per a les treballadores de les diferents xarxes i titularitats. Els casos aportats ens fan avaluar que les diferències podrien ser molt més evidents.
Caldria parlar de salaris, jornada, estabilitat laboral, reconeixement professional, formació, substitucions i desigualtats entre centres municipals, de gestió indirecta i privats. També seria convenient explicar quin instrument podria abordar cada qüestió: negociació col·lectiva, conveni marc quan sigui jurídicament viable, normativa educativa i finançament públic.
La qualitat educativa no es pot separar de les condicions en què treballen les professionals que la fan possible per això cal reivindicar la categoria i adscripció de totes les treballadores, mestres, de suport educatiu a la contractació i única reglamentació laboral, tal com estan en el segon cicle de l’educació infantil. No es demana res incoherent: és la realitat que ara hi és.
El planteig d’alternatives legislatives
En aquest apartat, volem presentar algunes de les possibilitats que disposem legislativament per fer canvis, esmenar o bé rebutjar la ILP 0-3 i quin pot ser el procediment i el calendari que haurà de seguir la ILP 0-3 després de la presentació el 15 d’octubre de 2026, al Parlament de Catalunya de les signatures recollides.
Després de l’acte de lliurament dels plecs de signatures per al 15 d’octubre de 2026, el futur de la iniciativa legislativa popular 0-3 dependrà de la validació de les signatures, de la tramitació parlamentària i, sobretot, de la capacitat de concretar una proposta que respongui a les necessitats dels infants, les famílies i les professionals del primer cicle d’educació infantil. Una ILP pot continuar endavant institucionalment i, alhora, necessitar canvis substancials per aconseguir un suport ampli entre les treballadores. El lliurament de signatures no converteix automàticament el text en una llei, ni obliga el Parlament a aprovar-lo tal com s’ha presentat.
Cal distingir tres coses:
- El procediment legal: quins tràmits s’han de complir i quins terminis són aplicables.
- El contingut legislatiu: quines parts de la proposta es poden modificar, negociar o desplegar gradualment.
- La legitimitat professional: com incorporar les preocupacions de les educadores, mestres, tècniques i altres treballadores que no comparteixen la iniciativa o que en tenen dubtes.
El punt de partida del calendari parlamentari no és necessàriament el 15 d’octubre, sinó la data en què la Junta Electoral comunica oficialment al Parlament que s’ha assolit el nombre mínim de signatures vàlides.
| Fase | Termini legal o orientació |
| Lliurament | 15 d’octubre de 2026. |
| Recompte i validació | Cal completar la comprovació oficial; no hi ha una data final que es pugui fixar només amb el dia del lliurament. |
| Comunicació de signatures vàlides | La Llei 1/2006 preveu un termini de 15 dies hàbils des de l’acte públic de recompte perquè la Junta Electoral comuniqui el resultat a la Mesa, si s’assoleixen les 50.000 signatures. |
| Debat de totalitat | Ha de tenir lloc dins dels quatre mesos següents a la comunicació oficial de la Junta Electoral a la Mesa. |
| Tramitació en comissió | Si el Ple permet que la ILP 0-3 continuï, s’obre la fase de tramitació legislativa, amb ponència, esmenes i debat en comissió. |
| Votació final | El Ple del Parlament vota el text resultant. La data depèn de l’evolució de la tramitació i del calendari parlamentari. |
Fonts: articles 12 i 14 de la Llei 1/2006 i informació institucional del Parlament.
Quines possibilitats legislatives hi ha per redreçar la ILP 0-3?
Aquesta és la qüestió més important si hi ha treballadores que no s’hi senten representades, que tenen dubtes o que s’hi oposen. El procediment parlamentari ofereix vies per modificar el text. La comissió promotora, a més, pot ser escoltada per la comissió legislativa competent abans de l’obertura del termini d’esmenes a l’articulat. També pot presentar propostes o queixes a la Mesa del Parlament de Catalunya.
Hi ha diverses opcions que es poden estudiar, obrir una compareixença i una consulta professional o bé negociar un text transaccional o un text alternatiu. Els grups parlamentaris poden negociar esmenes i acords per construir un text que mantingui els objectius compartits i revisi els punts controvertits. Si es considera preferible una reforma legislativa diferent, els grups també poden explorar una iniciativa pròpia, fer esmenes a la totalitat o bé presentar un text o una llei alternativa.
En tot cas, l’objectiu hauria de ser, i això és molt important i primordial, el manteniment i la millora de l’educació 0-3 com a objecti. Com a alternativa podria ser el fet de revisar les mesures concretes que generen desacord.
- Com a fita principal seria el fet d’aprofitar aquesta oportunitat legislativa per fer mobilitzacions i accions per tal d’implicar als a tot el col·lectiu de l’escola bressol i a la societat en el seu conjunt. Aquesta presentació pot ser una oportunitat per fer el tomb, el canvi radical de política envers el 0-3 que es reclama des dels professionals, moviments i sindicats.
Cal obrir un ventall de mesures i propostes que serien molt convenients per a la gestió pública de l’escola bressol. En tot cas, com a referència, relatem diferents opcions:
Crear una llei del primer cicle de l’educació infantil, el 0-3
Aquesta seria una alternativa legislativa més ambiciosa. Podria establir en una mateixa norma:
- Dret d’accés al 0-3.
- Mapa escolar.
- Universalitat.
- Gratuïtat o sistema de finançament.
- Xarxa pública.
- Relació Generalitat-ajuntaments.
- Planificació territorial.
- Ràtios.
- Professionals i titulacions.
- Condicions laborals.
- Inclusió i necessitats educatives especials.
- Criteris de qualitat.
- Sistema d’autorització i supervisió i inspecció.
- Finançament plurianual.
- Calendari d’implantació.
- Mecanismes d’avaluació.
- Això permetria convertir el 0-3 en una política pública amb arquitectura pròpia, en lloc de fer una modificació relativament limitada de la LEC tal com propugna la ILP 0-3. Ara bé, una llei específica no solucionaria per si sola el problema pressupostari, tal com hem fet referència i és necessari.
També hi ha l’opció de construir un paquet normatiu 0-3:
| Objectiu | Instrument potencial |
| Reconèixer drets i principis | Llei |
| Definir el model 0-3 | Llei |
| Universalitat/gratuïtat | Llei + pressupost |
| Finançament | Llei pressupostària + convenis |
| Ràtios | Decret/reglament, dins del marc legal |
| Organització dels centres | Decret |
| Requisits dels professionals | Decret/normativa |
| Xarxa pública | Planificació + pressupost |
| Places públiques | Pressupost + planificació + mapa escolar |
| Condicions laborals | Convenis/negociació + normativa, segons el cas |
| Inclusió i suport educatiu | Llei + desplegament reglamentari |
| Relació Generalitat-ajuntaments | Llei + convenis/finançament |
- Aquesta combinació pot ser molt més operativa que intentar resoldre totes les qüestions amb una única modificació legislativa. Una proposició de llei parlamentària o, especialment, un projecte de llei del Govern És un instrument pot permetre elaborar una reforma legislativa més completa i negociada i una combinació de llei més pressupost, més desplegament reglamentari i més acord Generalitat-municipis pot ser un instrument que pot aconseguir que les mesures es materialitzin. També, i molt important: una llei lligada al segon cicle d’educació infantil, per poder constituir una vertadera Etapa d’Educació Infantil, coherent, amb lligams i traspàs efectiu de mestres i infants.
La ILP 0-3 té, però, una característica que pot fer valdre: les signatures aconseguides tenen un valor polític i social que és important encara que no garanteixin en absolut que hi hagi canvis substancials en el 0-3, en dependre de la decisió parlamentària. És un instrument que pot donar força social al 0-3 perquè permet demostrar, si és cal cas, un suport ciutadà formal.
- Però realment qui ha demostrat força i reivindicació durant aquests anys de lluites ha estat la mobilització de les escoles i les famílies. Si el 0-3 ara per ara és reconegut és per totes les companyes i companys que van lluitar des del “Defensem l’Escola Bressol”, dels anys 70 i 80.
I un apunt final, important:
La idea que ens ha guiat durant la reflexió de tot el document és que no es tracta de defensar una llei pel simple fet de tenir-la, ni de desacreditar una iniciativa ciutadana. Es tracta d’aconseguir una transformació real del primer cicle d’educació infantil, amb recursos, ràtios adequades, professionals reconegudes, equitat i responsabilitat pública. Cal aprofitar la mobilització social per aconseguir una reforma més completa i efectiva del 0-3.
- No volem només una llei del 0-3. Volem que el 0-3 sigui realment educació.
En cap moment volem fer la sensació que estem invalidant l’esforç que escoles, mestres i famílies del 0-3 van fer amb la voluntat de millora de l’etapa d’educació infantil, recollint signatures per la ILP 0-3. Tot al contrari. Animem que des de la unitat de totes les treballadores i famílies seguim en la lluita per aconseguir que d’una vegada i de forma efectiva, el cicle 0-3 tingui la gestió educativa pública justa i equitativa, dins el sistema educatiu públic de Catalunya.
