Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa uns dies vaig rebre aquest enllaç https://www.3cat.cat/3catinfo/educacio-no-eliminara-les-pantalles-al-segon-cicle-dinfantil-pero-en-restringira-lus/noticia/3435160/ juntament amb la indignació i estupefacció d’unes companyes mestres de Parvulari. Precisament, no feia gaire que havia escrit l’article “Element discordant” fent referència a com aquestes pantalles envaïen absurdament l’espai de les aules dels petits.
Si la notícia no provoqués estupefacció, indignació i ràbia, faria riure.
A qui se li acut disfressar de manera tan barroera uns motius purament econòmics de bones intencions?
A qui se li ocorre dir que s’eliminarà la navegació lliure? Algú ha estat en una aula de tres anys i ha vist que els infants accedissin lliurement a la pantalla per fer-hi qualsevol cosa? Ja era evident que era un recurs per utilitzar pel mestre. Però es segueixen enviant avisos a les escoles perquè es faci atenció a les pantalles, sobretot amb els petits.
Fa molts anys que l’ús puntual ja és l’habitual a les escoles d’educació infantil. No per fer precisament el que s’indica “només estarà permès accedir a recursos autoritzats, principalment en l’entorn EDU365 (interactius i tallers, per exemple) i la biblioteca d’activitats Jclic”. En principi les mestres tenen seny.
Hi pot haver un espai a l’escola on s’acudeixi, quan cal, per veure imatges plegats sobre alguna cosa que fa falta, evidentment. El que es posa en dubte és la necessitat de tenir una pantalla o pissarra digital envaint o presidint l’espai de l’aula. No cal fer exercicis “a la pissarra”, cal treballar d’una altra manera, amb els sentits, la diferència, la imaginació i l’experimentació directa. L’escola ha canviat o hauria de fer-ho.
També es diu:
“A més, segons l’actualització del document, s’activaran funcionalitats educatives concretes, com ara:
- La pissarra blanca: permet treballar la grafomotricitat, el dibuix col·lectiu, les formes geomètriques, la memòria visual, els contes i l’expressió oral.
- El reproductor d’àudio: per a música, endevinalles sonores, poemes, narracions, oralitat d’altres llengües.
- La calculadora, el rellotge i el temporitzador, la lupa o el microscopi digital.”
A moltes escoles i sobretot a les dissenyades noves ja no s’hi posa cap pissarra presidint l’aula perquè precisament era un símbol del qual es pretenia fugir. Tots els infants mirant cap a un lloc determinat no és precisament el que es busca a educació infantil, sinó la diversitat de propostes simultànies.
De vegades, hi ha una paret de pissarra a l’aula o al jardí per dibuixar o utilitzar lliurement. Altres, es penja un paper gran a la paret per experimentar amb la pintura en vertical i veure els regalims o per dibuixar conjuntament…
Un dia, a la meva aula d’infantil, on hi havia una pissarra petita penjada, una nena estava dreta allà dibuixant-hi signes i altres tres assegudes davant amb cadires, escoltant… Els vaig preguntar què feien perquè em va recordar “una classe tradicional” i elles no n’havien viscut cap. Però em van contestar que estaven “a l’escola”. Fins i tot elles tenien aquesta imatge!
No se si val la pena analitzar les funcionalitats educatives que es detallen.
Ho trobo tan estrambòtic!
Per treballar la grafomotricitat, paraula que, per cert, a mi em porta connotacions ben antigues, es pot fer amb papers, colors, tisores, sorra, murals i jocs d’altra mena. En cap cas cal una pissarra gegant tampoc per compartir contes ni converses.
Per reproduir música n’hi ha prou amb un telèfon i un altaveu o un altre petit reproductor. N’hi ha de petits que no ocupen tota l’aula ni treuen espai per a altres elements necessaris.
La calculadora, el rellotge, el microscopi… són d’ús quotidià a aquestes edats? Nosaltres jugàvem amb rellotges de sorra quan hi havia discussions sobre el temps que havia estat algú utilitzant la bicicleta.
Sincerament, els arguments no crec que puguin convèncer ningú.
I a més pensant-ho bé… de funcionalitats possibles n’hi ha més. Jo les he vistes. L’enorme pantalla es pot utilitzar com si fos un plafó per penjar-hi imatges, documentacions i dibuixos, ja que es menja mitja paret. També en alguns casos pot fer de porta per tapar prestatgeries d’emmagatzematge al darrere.
A les escoles d’infantil calen moltes coses menys pissarres digitals
Si calia gastar diners sempre es podia preguntar als mestres. A les escoles sempre falten llibres a les biblioteques, mobles per recollir i endreçar el material, jocs i joguines que es van fent malbé, plantes, contenidors, beques …
A les escoles d’infantil calen moltes coses menys pissarres digitals i excuses per enganyar els mestres.
Sé que algunes escoles van aconseguir lliurar-se’n i no en tenen; però i la resta? Tenir-les allà, gran molèstia per a infants i adults, i no poder-les treure ni el dia de trastos vells? Es surrealista!
Si realment es vol una bona educació, cal primer de tot prendre’s l’escola, els mestres i els infants seriosament.
